A la Vall d'Eina per la Canal

    Sortim del centre d’acollida d’Eina en direcció a les pistes d’esquí  per un camí que travessa camps i boscos, la tornada havia de ser pel GR36,  però decidim allargar la caminada  seguint la canal d’Eina fins que es troba amb el riu del mateix nom a la Vall d’Eina. 

     No estem segurs de fins a on ens portarà la canal, a quina alçada es trobarà amb el riu i si podrem travessar-lo, ja que el camí baixa per l’altra banda.
    Arribem al punt on la canal desapareix sota terra, baixem uns metres camps a través, travessem el riu que en aquest punt es desplega en tres braços sense gaire dificultats i cerquem el camí, al cap d’una estona el veiem  per sobre del marge.
    És el camí que ve del Coll d’Eina i que ressegueix tota la vall de nord a sud,  la ruta per on anem fou emprada per pastors i pelegrins que es dirigien a Núria.

   El sender es transforma en camí de bast i a la part de baix empedrat és ombrívol, feixes bedolls i avellaners donen una nota de color al bosc de Pi Negre.
   La sensació és de pau complerta, l’aroma del bosc, els colors, el soroll de l’aigua...ens desvetllen els sentits i fruïm del passeig que ens porta de nou a Eina. 

 
    El poble d’Eina ,1.574 m consta de dos nuclis: el de dalt, emmurallat en època medieval i envoltant l’església de Sant Miquel, i el de baix, entorn d’una casa forta senyorial. El municipi abasta tota la vall d’Eina, formada sota la carena que la separa de la vall de Núria.
    La vall d’Eina, coneguda pels botànics des del segle XVIII, està caracteritzada per una superposició de microclimes, està catalogada des del 1993 com a Reserva Natural pel seu interès botànic.
*