A l'entorn de Vallferosa

   Itinerari circular a l'entorn de Vallferosa, una vall situada gairebé al centre geogràfic de Catalunya, a la comarca del Solsonès, travessada per les rieres de Llanera,  Vallferosa i  Comabella. Trobem boscos, masies, conreus en petits camps i pastures.

   Ens dirigim cap al Cementiri dels Nens Xics, tombes antropomòrfiques excavades a la roca, setze tombes medievals juntes, alguna d’elles de petites dimensions.

      Ens aturem a Santa Maria de Sasserra, ermita i actual seu parroquial de Vallferosa des de l'any 1940 ja que es traslladà a aquest indret perquè durant la guerra Civil van cremar la parròquia de Sant Pere.

    Travessem la carretera i anem cap a Clavells, és una gran masia que fou seu del senyor feudal al desaparèixer el castell de Vallferosa.

    No hi ha paraules per descriure la sensació que sentim en veure la torre de Vallferosa. Ens trobem davant d'una obra mestra de la arquitectura militar europea del segle X. de 32 metres d'alçada  És l'única edificació que resta en peu des del primer mil•leni, amb unes dimensions i característiques similars, molt ben conservada i de molta alçada en relació amb els anys i poca base que té.

   Les espitlleres tenien un sistema inèdit, ja que eren molt grans i estaven protegides per unes fustes que s'unien al front en diagonal per poder-se defensar millor.
  Aquestes construccions es van estendre des de la costa fins al país basc, sent precursores dels castells europeus.
   Entrem a dins la torre i pugem fins dalt mitjançant diferents trams d'escales de paret.

   Sota la torre queda dempeus però sense teulada, l'església neoclàssica construïda el 1698 i al seu voltant runes de les edificacions que formaven el poble de Vallferosa.

  De l'antic nucli del poble de Vallferosa només en queden les runes de les cases, dos cementiris, una tomba medieval, restes d'una església romànica i a sobre l'estructura de l'església neoclàssica de Sant Pere

   Del Castell de Vallferosa no en queda ni rastre ja que amb tota probabilitat es va aprofitar la pedra per construir l'església i les cases del poble.

     Travessem la riera de Vallferosa i veiem de lluny el perfil de la torre i les runes que l'envolten que ens acomiaden.

   Arribem a Fustagueres, on trobem una premsa de vi de pedra, un encuny a la roca per fer oli de ginebre, era un ungüent medicinal molt utilitzat abans i un forn d’obra.

   Acabem aquí aquest recorregut per les empremtes que ha deixat la història en aquesta bonica vall i que sobreviuen al pas del temps.

De Manlleu a Roda de Ter seguint el curs del riu

    Passejada de Manlleu fins a Roda de Ter seguint el curs del riu. Contemplem meandres de gran bellesa, vegetació de ribera , ens aturem per descobrir els gins hidràulics i les fàbriques tèxtils del riu característics del Ter mitjà.

    A mitjan segle XIX el curs mitjà del Ter es poblà d'indústries tèxtils que aprofitaven l'energia del riu i Manlleu es convertí en la capital industrial d'Osona i en un dels principals centres cotoners del país

Iniciem el recorregut al passeig del Ter davant del MIT Museu Industrial del Ter i a l'indret on també es troba l'embarcador, fins a arribar a la fàbrica de Can Llanes, la voregem pel darrera.

    Arribem a Sant Miquel de la Guardia que és documentada des de l’any 1012. Està situada sobre un meandre del riu Ter al lloc anomenat La Guàrdia, molt a prop de l’actual nucli residencial del Vicenç de les Masies de Roda.

      Avancem fins arran del barranc, sota veiem la resclosa de can Puntí

    A la dreta el pla de la Devesa amb Manlleu al fons.

    Baixem cap al riu, el trajecte segueix arran del curs de l’aigua, el camí és ombrívol, i s'hi poden observar diferents tipus d'aus.

     El camí s’endinsa al meandre Gelabert. Fins els anys noranta s’hi emplaçava l’abocador municipal de Manlleu Divisem el santuari de Bellmunt

    Tot seguit s'arriba a la resclosa de Malars

...i al camí dels Pous, on es poden veure les restes d'un canal subterrani que alimentava una fàbrica a Roda de Ter

    Poc abans d'arribar a Roda de Ter es veu la desembocadura del riu Gurri a l'altra banda.

    El camí arriba al pont Nou de Roda de Ter.Entrant a la població es passa pel costat de la fàbrica de l'Obra i d'una zona enjardinada al costat del riu.

    Creuem el poble de Roda de Ter fins al pont Vell on retornem de nou cap a Manlleu pel mateix camí.

  Amb una petita variant a la tornada ens aturem a la font dels Enamorats.
    Per acabar a Manlleu fem una passejada fins al centre de la vila. MIT, museu industrial del Ter, ubicat a l’antiga filatura cotonera can Sanglas que data de 1842, narra el procés de filatura de cotó mitjançant una mostra de maquinària i una turbina en funcionament gràcies a la força de l’aigua

    Just davant del museu es pot observar part del canal industrial que en total està format per gairebé dos km plens d’història.

Construït el 1848 aprofitant l’existència de l’antiga sèquia del Molí de Dalt, el canal alimentava set fàbriques i dos molins, a més de ser el punt de trobada de les dones de famílies obreres, ja que també s’hi ubicaven els rentants o safareigs.

    Visitem la Vila de dalt i la Plaça Major, una de les més grans de Catalunya, on acabem aquest recorregut.