dimarts, 27 de maig del 2014

De Sant Quirze de Besora fins a Torelló, arran del riu Ter



     Tornem al Ter i fem un nou tram del riu, entre Sant Quirze de Besora i Torelló, que ens acosta tant al patrimoni de flora i fauna com a l’industrial i cultural.

  Es tracta d'una travessa lineal que transcorre per corriols, camins i pistes en bon estat i que està senyalitzat amb les marques blanques i vermelles del GR 210

   A Sant Quirze de Besora deixem l’estació a la dreta i seguim per un carrer que supera la via del tren per un pontet elevat on contemplem la població prop del riu.
  Passem pel costat d'un camp de futbol i més endavant per sota la via del tren, en un punt on hi ha un canal i uns safareigs.
  Passem per darrera de les fàbriques de Can Guixà. i davant de la capella de Montserrat que es troba dins el recinte
   Baixem de nou al riu des del molí de la Foradada. Dins del bosc el paisatge s'obre una mica i es passa per sota la via del tren. Tot seguit deixem el camí més ample de l'esquerra i marxem més a prop del riu per un sender que entra al bosc.
    Creuem una pollancreda i cal anar en compte amb les ortigues que han crescut  desmesuradament. De seguida es guanya alçada per un promontori rocós conegut com el serrat del Balcó, es passa molt a prop de la via del tren, a dalt la vista abasta des dels Pirineus fins a l'autovia i ens proporciona una vista aèria dels riu

     Passem pel costat del molí de l'Espona, un imponent mas que queda a l'altra banda de la transitada autovia.
    Girem a l'esquerra entrant al torrent de la Bataiola, amb la llera de pedra, i es passa per sota d'un pont de la via del tren. A l'altra banda del riu hi ha la Mambla, que havia estat una important instal•lació industrial.  
   Uns metres més enllà deixem el sender més fressat per seguir un de la dreta que descriu un gir pronunciat. Es guanya alçada i es tenen bones vistes sobre el riu i l'entorn.


  

Arribem a la colònia industrial de Borgonyà, coneguda com a Els Anglesos a causa de l'origen escocès dels seus fundadors, va arribar a ser la més majestuosa de la conca del Ter, com avui encara ho testimonia la superfície ocupada pels seus edificis
    Voregem el camp de futbol a prop de la riba del riu i d'una zona d'horts, en un punt on per mitjà d'unes comportes s'agafa aigua per a un canal que segueix paral·lel al riu a través d'un camí molt agradable i ben cuidat.
   El camí travessa el canal que surt de la fàbrica i continua per la dreta. El canal alimenta la fàbrica de Vila-seca i, passats uns metres el camí avança per dins del bosc de ribera.

    Passem per darrera de la fàbrica Vila-seca, fundada el 1880 per industrials manlleuencs i que és un bon exemple dels paisatges associats a la industrialització del Ter.
     Sortim a un tram que discorre entre el canal i una petita cinglera a l'esquerra. Per mitjà d'unes dretes escales de fusta s'accedeix a una font.
       Font de Puig-robí, des d'aquest punt contemplem la unió del torrent amb el riu, deixem a la dreta aquesta font, situada a sobre mateix del riu.
   Continuem a la dreta, davant d'uns horts, tombem a l'esquerra i arribem ales afores de Torelló. Fem un tomb per el casc antic.
       Estació de tren de Torelló, punt final. Agafem el tren per tornar a Sant Quirze de Besora, punt on hem iniciat el recorregut.

diumenge, 18 de maig del 2014

Un tomb pel Roc de la Calma a Fontromeu



    El Roc de la Calma 2215 m, és un altiplà, tot i la seva modesta alçada, destaca per la seva situació privilegiada que ens permet contemplar unes magnífiques vistes panoràmiques dels cims i valls del Pirineu
   És poc més que una passejada si es fa des de l'estació de Font Romeu, el desnivell no supera els 300 metres. Iniciem la caminada poc abans d’arribar a l’aparcament del roc de la Calma, creuem un torrent i passem per davant d’una barraca.
    Seguim en direcció al turó dels Moros, per un camí on prats, pinedes, nerets i ginebrons ens acompanyen. Ens aturem al refugi de la Calma
        ...i després tot carenejant ascendim per la cresta fins arribar al cim, on trobem el Roc de la Calma.    Pel camí i a la vessant nord veiem el Carlit i els dos Perics amb el pantà de la Bullosa al fons.
   A dalt a més contemplem els cims que ens envolten: el Canigó, Cambra d'Ase, Puigmal, Finestrelles, Eina, Tossa d'Alp i més enllà el Cadi.
   Seiem i mengem en un banc de fusta que hi ha sota la roca on hi ha la taula d'orientació, resguardats del vent.
   La gran quantitat de neu a finals d’abril ens sorprèn, cal dir que el final de l’excursió ens trobem entre les telecadires de l'estació d'esquí, que aquesta època està tancada.
       Continuem el nostre recorregut en direcció al tuc de Gallinera pel mig d'unes molleres. La Mollera dels Clots amb el desglaç s’ha convertit en una bassa que dificulta el camí ja que per tot arreu baixa aigua.
    Seguim fins a trobar el camí que ens mena de nou al punt de partida on acabem l'excursió. El vent ens ha acompanyat durant tota la jornada però també ha millorat la visibilitat del paisatge tot perfilat les carenes i l'horitzó

entrades al bloc