Del Santuari del Miracle a Torredenegó i Sant Jaume dels Tracs

    Fem un tomb pel cor de Catalunya a prop de Pinós al Solsonès, sortint del santuari del Miracle en una circular planera que ens porta a visitar esglésies romàniques, el barroc i dòlmens, envoltats d’un paisatge esplèndid.

   Arribem a una capella situada al turó de Sant Gabriel, segle XV, des d’on es pot observar gran part de Catalunya.en un dia clar com avui.

     Veiem l’Aneto amb claredat, davant seu el Turb, la roca de Canalda, el Puig Sobirà, el Port del Comte, el Cadí, la Serra del Verd, el Pedraforca, Ensija, els Rasos de Peguera..

    al sud el Montseny, Sant Llorenç del Munt, les serres de Castelltallat  Pinós i Montserrat

       A prop es troba el Roc de la Mare de Deu. Es tracta d'un Hemidolmen de uns 2.000 anys a JC., la llosa es troba al seu costat. Els seus moviments posteriors dificulten saber la seva original orientació

.
   Trobem la creu de ferro que es coneix com la Creueta, i que dóna nom també al Camp de la Creueta que hi ha al seu costat. Indica l’encreuament de camins ramaders.

   Ens aturem a Santa Maria de Torredenegó prop de la casa Cantó. La primera notícia és del 1142. "Sancte Marie de Turre de Negó". Aquest topònim fa referència a una torre o mas fortificat, al voltant del qual s'estenia una zona amb diferents masos escampats i propietats feudals sota el domini dels comtes d'Urgell.

   L’església Romànica del segle XII.de planta rectangular i de nau única. L'interior presenta una volta de canó Al frontis s'alça un campanar d'espadanya amb dues obertures, la rectoria forma part de l’edifici

   Arribem a Sant Jaume dels Tracs dins de l'antic terme del castell de Riner. Edifici d'una nau amb coberta a dos vessants. A llevant es troba l'absis semicircular. Al mur de ponent es va afegir un porxo i la torre d'un campanar.

   En la cornisa del mur meridional hi ha alguns elements esculpits, de caràcter popular. Destaca una figura humana en posició jacent, que posa la mà esquerra al pit i l'altre sota el ventre.

    Som de nou al Miracle, al voltant de la plaça del santuari hi ha la Casa Gran, antic alberg de peregrins. L’església es comença a construir a la segona meitat del segle XVII i 150 anys després, amb la invasió dels francesos, es deixa inacabada tal com podem veure a l’actualitat.

     Al seu interior contemplem l’impressionant retaule barroc obra de Carles Morató  i el retaule Renaixentista

   A la tarda ens acostem al Dolmen de Llanera a Can Vila. Un cop s'arriba a la casa, a uns 100 metres en direcció nord-est, hi ha un camp de conreu. Vorejant aquest camp s´arriba al promontori on està emplaçat el dolmen.

   El Dolmen de Llanera o de la Vila es pot considerar el més gran de Catalunya, la prova de Carboni 14 l’ha data el 2.250 a.C. en el Neolític final  Descobert l'any 1916 per Mn. Serra i Vilaró, aquest jaciment era conegut com la "Torre dels Moros" 

   Destaca la seva funció original d'enterrament col·lectiu en època neolítica; en la segona fase, les cendres i la ceràmica trobada d'època pre-romana i romana, plantejaria la possibilitat que s'hagués emprat el dolmen com a habitació. Finalment, es creu que hi va haver una tercera ocupació de l'espai entorn del s.XVIII que hauria barrejat molt les restes d'ossos i d'altres materials. Aquestes troballes formen part de la col·lecció arqueològica del Museu Diocesà de Solsona.

Powered by Wikiloc

Aquest itinerari és tret del llibre Camins del Solsonès - 15 itineraris per la plana i la muntanya - de Marcel Camps i Josep Ferràndiz
*
*

De Tavertet a Sant Corneli al Collsacabra

   Anem fins a Tavertet amb la intenció de fer una ruta circular que ens portarà fins a Sant Corneli tot passant per l’Avenc, la Rocallarga i la balma del Puig dels Cortils.

   Sortim de Tavertet, al Collsacabra, el poble està situat ben bé al límit de la cinglera,

   Resseguim una bona estona els cingles de l'Avenc, tot contemplant unes vistes espectaculars d'un paisatge mig cobert per la boira.

   Ens aturem a L’Avenc, casal gòtic català del segle XV, actualment casa de turisme rural.

    Seguim per un camí que surt darrera de la casa de l'Avenc i que ens acosta a la Rocallarga.
    La Rocallarga es una roca que sobresurt de la carena sobre l’abisme, està penjada al buit sobre els prats del  Pla Boixer. Al centre de la roca hi ha un vèrtex geodèsic

   és el lloc on es pot contemplar els cims Pirinencs tot obrint-se una panoràmica circular molt amplia.

    Puig de Cortils i la seva balma, impressionant roca que sobre surt de la paret. El camí ara frondós ens acompanya bona part del recorregut. Travessem una fageda, ara despullada, amb uns exemplars espectaculars per la mida.

    Arribem a l’ermita romànica de Sant Corneli del s. XIII però reformada cap el 1717. La capella és petita, d'una sola nau, destaca l'atri que és un comunicador, l'únic que hi ha al Collsacabra.

   A tocar de l'ermita, al seu costat nord, s'hi distingeixen les restes d'un dolmen.

   Acabem l’itinerari al lloc d'on hem sortit, la plaça Major de Tavertet, davant l'església de Sant Cristòfol s.XI. El poble destaca pel seu nucli de cases antigues del s XVII al XVIII i per l'entorn natural que l'envolta de cingles i avencs.

    Ha estat una agradable passejada d'un recorregut senzill però agraït per la quantitat d'indrets interessants que hem vist i el paisatge que l'envolta.

El Dolmen de Marrunyes - un tomb per Brangolí, Feners i Bena

    Fem un itinerari travessant Brangolí, Feners i Bena, tres llogarets que pertanyen al municipi d'Enveig,  situats en un vessant poc conegut de la Cerdanya, amagats  darrera la muntanya de Bell·lloc que els hi configura un paisatge i caràcter especial. A Feners visitarem el  Dolmen de Marrunyes o de Cal Caballer.

  Brangolí  abans Vilangolí. està situat a 1.521 m. d'altitud  a la falda de la muntanya de Bell-lloc i a la riba esquerra del riu Brangolí. Es relaciona amb un fundus o propietat rural romana.

  Una gran masia del segle XVIII ha estat recentment restaurada i oberta com a hotel amb el nom comercial de Chateau de Brangoly. Al lloc també s'hi vincula part de l'acció de la llegenda de la fada d'Enveig.

   L'església de Sant Fruitós de Brangolí és una petita edificació d'origen romànic, reformada el segle XIX. Antigament havia estat parròquia i servia als pobles veïns de Bena i Feners. 

  

   Entre Brangoli i Feners, no gaire lluny del camí que hi mena, trobem el megàlit, un monument neolític que rep també les denominacions Sepulcre de la Cova del Camp de la Matunya, Dolmen de Marrunyes o de Cal Caballer.

   Té la forma d'un dolmen clàssic i se'l considera un dels més bells i espectaculars, per les seves dimensions, que permeten d'estar-hi dempeus a dins.

     El monument es compon d'una gran llosa horizontal  sostinguda per tres de verticals, formant una cambra que es tanca amb una porta feta de dues lloses verticals més, de dimensions inferiors a les altres. La llosa que fa de sostre té marcades una quarantena de petites concavitats, similars a les que mostra la propera roca de les Empardines; això ha fet concloure que ambdós monuments tindrien un orígen comú, entre el 2000 i el 1700 aC  - Jean Abélanet hi va fer prospeccions el 1950-1955, i  va trobar-hi  restes, molt fragmentades, d'enterraments. Va ser declarat monument històric de França el 1976.

    Feners 1.500 m, a la dreta del riu Brangolí, resta ben protegit. En destaca un caseriu, i ja existia, com a mínim, al s. XI.

   Acabem ja quan es fa fosc a Bena situat a 1.600 m d’altitud, és a la dreta del torrent del mateix nom, a la falda del puig de Bena, comunica amb la vall del Querol pel coll de Bena. Hi trobem les ruïnes d'una capella dedicada a Sant Fruitós. No gaire lluny s’instal·là un oppidum protohistòric, ara fa més d’un mil·lenni.

cap al Turó de Galceran i Castellruf - poblat ibèric i castell medieval en ruïnes -

    Anem a visitar un poblat ibèric en ruïnes, un dolmen i les restes del castell medieval situat sobre el turó de Castellruf.

 Abans però ens enfilem a un altre turó el de Galceran situat estratègicament en un punt entre el Vallès i el Maresme que ens permet la visió d'una esplèndida panoràmica des del Pirineu fins al mar.

      Sortim de Santa Maria de Martorelles i ens enfilem per un camí ample, en una ascensió constant fins al turó de Galceran, a dalt hi ha una torre de vigilància i des d'aquest punt veiem Tiana i Alella als peus i al  fons ran de mar Premià, el Masnou, Badalona i Barcelona, per ponent tot el Vallès amb la serralada Prelitoral i més enllà es divisa el Pirineu ben blanc.

     Anem fins a Castellruf que també és dalt d’un turó, on trobem les ruines del poblat ibèric, les seves restes s'estenen pel cim,  i un castell documentat a l’any 1060 del que queden només vestigis d’alguns murs.

     Vam trobar unes curioses incisions a la roca i no en sabem l'origen.

   Sembla que es va començar a habitar en el període ibèric arcaic. S'han trobat restes arqueològiques de mitjans del segle VII aC, que ja el 1931 Serra Ráfols va fer conèixer, el que va provocar espolis clandestins.  Les següents prospeccions, des del 1985, han permès establir que l'extensió total del poblat és de 5000 m2 i que es trobava envoltat per una muralla. Sembla que va ser abandonat o destruït a principis del segle II aC, a partir del canvi de les condicions econòmiques i polítiques, i de les campanyes de Cató i els seus seguidors.

   A les excavacions es van documentar 11 estances i un forn metal·lúrgic, on es va trobar unes "pilum" (llances romanes). Algunes de les restes es conserven en el Museu de Granollers.

  El castell (castro vocitato Radolphi) és esmentat ja al 1060 en el Libri antiquitatis de la catedral de Barcelona. En l'actualitat només en queden vestigis d'alguns murs, al costat de les ruïnes ibèriques.

   El estat actual de Castellruf es d'abandonament total, està cobert de vegetació i costa imaginar com va ser, malgrat tot és un lloc especial on les pedres parlen.

     El Dolmen de Castellruf el trobem a 50 metres del poblat, és una cambra quadrangular formada per sis blocs granítics i oberta cap al SW. 
   

    Tornem per una drecera que surt darrera de la pedrera fins al punt on hem iniciat el camí a santa Maria de Martorelles.

El Dolmen, el Puig Rodó i la Mina de Santa Maria de l'Estany

Anem a Santa Maria de l'Estany, per veure la Mina, pujar al cim del Puig Rodó, accedir al Dolmen del mateix nom i retornar, tot voltant el turó, al poble de nou.

L'antic Estany que dóna nom al poble, afavoria la caça, la pesca i també l'agricultura, però per altra banda, era un focus de mosquits, d'infecció, de paludisme... que, segons moltes referències històriques, era el mal endèmic de l'Estany. Per aquest motiu va ser dessecat per ordre de l'abat Carles de Cardona, el segle XVI
El mestre d’obres va ser Joan Burdó de Sant Feliu de Torelló, mitjançant la construcció d'una mina que encara avui es conserva, de 12 pams d’alçada per 6 d’amplada que anava del Pontarró – boca nord, on s’inicia un torrent que desguassa a la Gavarresa – a l’estany.
El cost de l'obra va ser de 135 lliures. L’obra va ser ampliada el 1735 fins al mig del prat.
L’estany encara es pot apreciar parcialment en èpoques de pluges notables quan el drenatge de la mina no dona a l’abast i es forma novament un embassament temporal.

El Pontarró, del qual es conserva solament el nom, és ara la boca nord de la Mina, i sobre ell passa el camí cap a puig Rodó. El Padró del Pontarró és un monument recordatori erigit per Guillem de Rocafort el 1668, en agraïment per no haver-se fer mal en caure daltabaix del Pontarró una nit que tornava de Barcelona.
Des de dalt del turó es gaudeix en dies clars d’una vista extraordinària del Bages amb els cingles de Bertí, Sant Llorenç i Montserrat al fons en direcció sud, al nord la vegetació impedeix la visió de la serralada Pirinenca. Ruta circular, veurem el Padró, la Mina, el Puig Rodó, el Dolmen del mateix nom, alguns camps, masies i la Font Vella. Malgrat que es pot fer a peu, és aconsellable en bicicleta, ja que és força planer excepte el tram inicial i la pujada curta al turó que cal fer a peu per un corriol.

Balada arqueològica a Eyne

Aquesta és una passejada que surt del poble d'Eyna, amb un recorregut circular i que ens porta a veure i contemplar diferents monuments i jaciments del municipi: El Port, Roca Flàvia, Pla de Bac, Dolmen del Molí, Dolmen de la Borda o dels Pasquerets, Dolmen de Lo Pou, Senyal de la Perxa, Menhir del Molí d'Eina.
*

De balada archeólogique a Eyne

*
L'ocupació humana del terme d'Eina data, almenys, d'entre el 2000 i el 1500 aC, moment en què se situen algunes de les construccions megalítiques que hi ha a la zona. Pel municipi sembla que també hi passava la via romana que procedia del coll de la Perxa i es dirigia cap al sud, la qual fou arranjada i modificada en època napoleònica. Part del seu traçat segueix essent visible actualment. Durant l'edat mitjana i en època moderna les fargues potenciaren l'explotació dels jaciments de ferro existents al terme.
*
*
*

*
*