Anem a Brangolí amb la idea de fer una circular pel peu del turó de Bell·lloc. Sortim del poble de Dorres, deixem a l'esquerra la pista asfaltada que va al monestir i ens enfilem per un camí ample i empedrat en part, al costat del torrent de Jovell.
Coll de Jovell. Contemplem
al fons el Canigó i veiem més endavant els masos de Brangolí i Feners. Passat
el coll ens desviem a la dreta i deixem el santuari a l’esquerra i anem cap a Brangolí
per una forta baixada, cal anar en compte ja que el camí està molt erosionat.
Boscos i prats s’esmunyen per entre els grans blocs granítics del terreny.. Freixes, verns, pollancres i altres arbres de ribera segueixen el curs dels
recs i torrents.
Arribem a Brangolí,
veïnat del municipi d'Enveig (Alta Cerdanya), a 1 521 m d'altitud, sota la
muntanya de Bell·lloc, a l'esquerra del riu
de Brangolí, que neix al massís del Carlit i s'uneix a Ur al riu
d'Angostrina, i formen el Raür.
El seu nom podria
derivar d’un genitiu germànic d’on evolucionaria vers Vilangolí, Verangolí i
finalment Brangolí. Es relaciona amb un fundus o propietat rural romana.
L’església de
Sant Fructuós, originàriament romànica, que va patir però, modificacions i
reformes l’any 1850, actualment es seu de la parròquia que integra els altres
dos nuclis propers de Bena i Feners.
Deixem Brangolí i tot travessant el riu i camps donem la volta al turó de
Bell·lloc per tornar a Dorres, cal dir que no està gens indicat i ens orientem
per la intuïció tot travessant camps de conreu abandonats, fins trobar un camí que revolta
i ens condueix sota l’ermita de Bell·lloc.
Des del camí veiem el poble d’Ur (1.206 m) és a la
confluència dels rius d’Angostrina i Brangolí, prop de l’aiguabarreig per
formar el riu d’Ur - més conegut per Raür. L’església de Sant Martí és un dels
més bells exemples del primer romànic cerdà.
Finalment arribem a Dorres (1.431 m) està localitzat al
vessant sud del massís del Carlit.
Dorres ha estat
bressol dels picapedrers de granit per les pedreres properes de que gaudeix, i
de les quals van sortir importants obres viàries i arquitectòniques.
Les fonts
d’aigües sulfuroses termals que els romans coneixien prou bé, són abundoses al terme. Als Banys de Dorres, fa uns
anys hi foren localitzats vestigis d’ocupació prehistòrica, i de l’edat del
bronze datables del 1500 aC.