Anem a Brangolí amb la idea de fer una circular pel peu del turó de Bell·lloc. Sortim del poble de Dorres, deixem a l'esquerra la pista asfaltada que va al monestir i ens enfilem per un camí ample i empedrat en part, al costat del torrent de Jovell.
Coll de Jovell. Contemplem
al fons el Canigó i veiem més endavant els masos de Brangolí i Feners. Passat
el coll ens desviem a la dreta i deixem el santuari a l’esquerra i anem cap a Brangolí
per una forta baixada, cal anar en compte ja que el camí està molt erosionat.
Boscos i prats s’esmunyen per entre els grans blocs granítics del terreny.. Freixes, verns, pollancres i altres arbres de ribera segueixen el curs dels
recs i torrents.
Arribem a Brangolí,
veïnat del municipi d'Enveig (Alta Cerdanya), a 1 521 m d'altitud, sota la
muntanya de Bell·lloc, a l'esquerra del riu
de Brangolí, que neix al massís del Carlit i s'uneix a Ur al riu
d'Angostrina, i formen el Raür.
El seu nom podria
derivar d’un genitiu germànic d’on evolucionaria vers Vilangolí, Verangolí i
finalment Brangolí. Es relaciona amb un fundus o propietat rural romana.
L’església de
Sant Fructuós, originàriament romànica, que va patir però, modificacions i
reformes l’any 1850, actualment es seu de la parròquia que integra els altres
dos nuclis propers de Bena i Feners.
Deixem Brangolí i tot travessant el riu i camps donem la volta al turó de
Bell·lloc per tornar a Dorres, cal dir que no està gens indicat i ens orientem
per la intuïció tot travessant camps de conreu abandonats, fins trobar un camí que revolta
i ens condueix sota l’ermita de Bell·lloc.
Des del camí veiem el poble d’Ur (1.206 m) és a la
confluència dels rius d’Angostrina i Brangolí, prop de l’aiguabarreig per
formar el riu d’Ur - més conegut per Raür. L’església de Sant Martí és un dels
més bells exemples del primer romànic cerdà.
Finalment arribem a Dorres (1.431 m) està localitzat al
vessant sud del massís del Carlit.
Dorres ha estat
bressol dels picapedrers de granit per les pedreres properes de que gaudeix, i
de les quals van sortir importants obres viàries i arquitectòniques.
Les fonts
d’aigües sulfuroses termals que els romans coneixien prou bé, són abundoses al terme. Als Banys de Dorres, fa uns
anys hi foren localitzats vestigis d’ocupació prehistòrica, i de l’edat del
bronze datables del 1500 aC.
6 comentaris:
un reportatge excel•lent com els que ens tens acostumats, no conec aquets llocs però sembla que en viu han de ser molt bonics
Hola Maria,
Un altre interessant itinerari per llocs ben propers però alhora tan llunyans.
El paisatge ceretà és preciós i queda ben palès en aquests imatges.
Gràcies per compartir-ho.
Gràcies Francesc, tots tenen el seu encant, com molts indrets de la nostra terra inabastable que trepitgem, oi?
Gràcies Manel,es veritat el paisatge és preciós, cal dir però que el temps ens va acompanyar i ja sabem els que capturem imatges de la importància de la llum.
molts records
Realment una excursió molt bonica per un país molt bonic. En devíeu gaudir força.
oi tant Josep, molt recomanable!
Publica un comentari a l'entrada