la catedral del Vallès

L'església de Sant Esteve és anomenada la catedral del Vallès per les seves dimensions

Els orígens es remunten a finals del segle XVIII quan els castellarencs van demanar que l'església fos traslladada de la riba dreta a l’esquerra del Riu Ripoll, ja que era on es trobava el nucli urbà.

El primer edifici era d'estil barroc, s'havia construït sobre la capella de Sant Iscle i Santa Victòria.

Més tard va ser substituït per l´actual, aixecat entre els anys 1885 i 1892, promogut per Emília Carles-Tolrà, propietària de l´empresa Tolrà, posteriorment nomenada Marquesa de Sant Esteve de Castellar. L'arquitecte va ser Joan Martorell i Montells seguint el gust Neogòtic afrancesat del moment.

Durant la guerra civil, es van cremar a la Plaça Major els elements decoratius i es va convertir en mercat municipal, per acabar sent el 1938 seu de les cinc casernes del Centro de Reclutamiento e Instrucción Militar.

El 1984 es van restaurar el rellotge i el campanar i recuperar els vitralls, així com el seu aspecte general.

Donades les seves extraordinàries dimensions, la gent del municipi i de la comarca la coneix com a la Catedral del Vallès.

modificacions del paisatge industrial

Antiga xemeneia de la indústria tèxtil Tolrà a Castellar del Vallès, datada del 1930.

Excel.lent mirador del riu on hi ha el Pito de Can Barba - sirena que sonava per avisar els canvis de torns a la fàbrica i que se sentia per tot el poble.









El molí de la Farga, amb forns i un martinet per a batre el coure va desaparèixer quan es va ampliar el molí de Can Barba, que abans del 1620 era polvorer i posteriorment bataner; actualment, on hi havia aquest molí hi ha les restes de la Fàbrica Tolrà

La força del curs del riu Ripoll s'aprofitava instal·lant molins de tot tipus amb recs i sèquies a ambdues ribes; d´aquí sembla que pot derivar el topònim Les Fàbregues.

La Sèquia Monar és la xarxa hidràulica construïda i modificada al llarg dels segles per fer arribar l’aigua als conreus, als molins i a les fàbriques del riu Ripoll .

L’origen d’aquesta sèquia es troba en les comunitats pageses que treballaven i vivien al riu, que construïren les primeres infraestructures hidràuliques.

A partir del segle XI, el monestir de Sant Llorenç del Munt i altres senyors feudals hi imposaren el seu domini i per això durant anys s’ha pensat que la sèquia Monar era obra d’aquests monjos, però en realitat era més antiga.

Inicialment l’aigua movia els rodets dels molins fariners i regava les hortes veïnes. En l’edat moderna, els batans i molins paperers van anar prenent terreny als molins fariners, fins arribar a les transformacions industrials dels Segle XVIII i Segle XIX. Actualment, els pocs trams que resten de la sèquia són aprofitats, com al principi de la seva vida, pels hortolans del riu.

el pont Vell o de can Pélecs

Camí arran de mur que voreja els horts de l´antiga fàbrica i la sèquia fins arribar al pont de can Pèlecs.
Passem el pont, també conegut com a pont Vell i seguim pel camí que baixa cap a l´alzinar i que ens porta a la font i la bassa de can Pèlecs, situades sota el camí, al costat esquerre.

El pont Vell o de can Pèlecs està situat sobre el riu Ripoll rep el nom de l’antiga masia situada a poca distància i a la part dreta del riu.
Aquest pont fou construït l’any 1808 per ordre
del general Josep Manso i Solà, durant Guerra del Francès, a causa del mal estat en què es trobaven en aquell temps els camins. En la seva construcció hi van col·laborarels municipis de Matadepera, Sant Llorenç Savall, Sentmenat, Sant Pere de Terrassa i el nostre, Sant Esteve de Castellar.
El pont es recolza sobre dos esperons de roca viva que delimiten els gorgs de can Pèlecs. Té quatre arcs de mig punt, de pedra tosca que salva el profund i engorjat tall que ha format el riu Ripoll en aquest indret d’uns 19 metres d'alçada. En la base del costat dret hi trobem les restes d’un rec medieval excavat directament a la roca.
Ara forma part d'un sender i per accedir als horts de l'entorn del riu.