dijous, 27 d’abril del 2017

Les Torretes de telegrafia òptica i el far entre Sant Pol i Calella

    Avui fem una passejada arran de mar
    Sortim de Sant Pol, aquest cop amb la intenció d’arribar fins al far de Calella.
   Deixem enrere Sant Pol i caminem arran de mar fins travessar per sota un pont
i ens enfilem per un camí que va paral·lel a la carretera
  fins a l’alçada d’un turó
  on travessem la carretera per un pont alçat
  I anem pujant per un camí costerut i sorrenc.
   Les primeres flors de la ginesta d’aquesta primavera esclaten amb el mar de fons
    I de sobte veiem el fons uns perfils d’unes torres que es retallen al cel, són les Torretes de Calella que formaven part de la xarxa de comunicacions de telegrafia òptica, que per mitjà de senyals, banderes i llums, travessaven tota la península i arribaven fins a França.


    A Catalunya, la Guerra dels Matiners o Segona Guerra Carlina (1847- 1849) accelera el procés d’instal·lació de la xarxa de telegrafia òptica que tenia com a objectiu garantir unes comunicacions ràpides per tal de consolidar el nou Estat liberal en el territori català.
    Són edificis de planta quadrada, una amb moltes espitlleres, amb vestigis d'un fossat a l'entorn, s'hi nota una estructura militar. La segona torreta, emplaçada pocs metres més cap a la banda de muntanya, és de tipus civil. Totes dues tenien dos pisos i terrat.
   Les torres constaven de dues plantes comunicades per una escala de cargol. L’accés a l’observatori de la planta superior estava prohibit a totes les persones alienes a la guarnició, incloent-hi les famílies dels torrers.
   A causa dels avantatges del ferrocarril i el telègraf de fil pel que fa a la seguretat i velocitat de les comunicacions, les torres de telegrafia òptica van deixar d’operar l’any 1862. Les torretes, en complet abandó, exposades a les inclemències de la natura i a la falta de civisme, han acabat en estat de ruïna.    El 25 de maig de 1988 van ser incorporades al Pla Especial de Protecció i Conservació del Patrimoni Artístic de Calella 24/02/1982). Des de Calella s'aprecia el seu perfil
   Baixem fins a trobar un camí que ens porta al far de Calella
     El far roman tancat i el seu accés vetat al pas
   Ens enfilem més amunt deixant el far darrera, arreu les flors cobreixen els prats
  Als nostres peus Calella. Baixem per un camí que es perd i després de saltar una tanca prenem el camí de tornada
  Quan arribem al turó baixem per seguir arran de mar i a prop de la via del tren
   Ens aturem arran de mar
  Fins arribar a Sant Pol de nou i fer un tomb per la vila
    I ens enfilem pels carrers fins arribar a la torre de vigilància construïda al segle XV per ordre de Bertran d'Armendaris. És de planta rodona amb una alçada de deu metres i un gruix de mur d'uns dos metres. Té una porta d'entrada de mig punt, adovellada, aixecada del terra uns tres metres.
   A la fi del segle XVI s'hi va construir, adossada, l'església de Sant Jaume, que l'aprofità com a base del campanar. L’edifici actual s’erigí sobre una antiga capella a partir de 1590, just quan els atacs pirates començaven a ser freqüents a la costa catalana.
    Aquestes incursions corsàries van obligar a la població a construir el temple adossat a la torre de defensa que a la vegada utilitzaren com a campanar, la coneguda com Torre Forta. Aquesta, com moltes d’altres al Maresme, es caracteritza per ser de planta circular.
 Des d'aquest punt s'aprecia molt bé el campanar dins la torre.

dijous, 6 d’abril del 2017

Ascens al Bestracà entre la Garrotxa i el Ripollès


   Anem altre cop a la Garrotxa, per seguir un nou itinerari, l’ascens al Bestracà.
   D’Oix, anem cap a l’ermita, castell i cim del Bestracà, baixem cap a la vall d’Hortmoier i seguint les rieres de Beget i Oix, retornem al punt de sortida.
   Sortim d’Oix travessant el poble i prenem un camí que s’enfila tot creuant varies vegades la pista.
   Arribem als camps del Peirer amb la masia del Peirer. Es troba ubicada, en un indret privilegiat on domina tot la vall d'Oix.
    Una galeria formada per sis arcs que li confereixen un aspecte majestuós. Els murs de pedra i una escala que dóna accés al pis superior.
   Arribats al coll de Bestracà, veiem el Pirineu nevat al fons, la masia i l’ermita de Sant Andreu de Bestracà
    Una amplia pastura als peus de la masia
   L'ermita de Sant Andreu de Bestracà s'ubica en un preciós pla herbat, a solana i amb magnífiques vistes.
   L'ermita està documentada ja l'any 977, tot i que l'edifici actual és del segle XII. Té un campanar inacabat.
   Prenem un camí que per sobre de l’ermita, travessa el bosc d’alzines i diferents feixes fins dalt del cim.
       Al cim, en un caos de rocs, trobem les primeres restes del castell de Bestracà, en estat absolutament ruïnós. Al bell mig d'aquestes hi ha les ruïnes de Sant Julià de Bestracà, el punt més alt de la serra (1.058 m). L'absis, de planta rectangular, està datat del segle IX.
    Al capdamunt de les ruïnes trobem un vèrtex geodèsic.
  Des d'aquí, les vistes cap al nord, amb el Comanegra com a principal protagonista, són fantàstiques.
Aquest està molt ben flanquejat pel puig de les Bruixes i el Pirineu nevat al fons, amb el Canigó.
    Cap a l'est, el Bassegoda, la cresta de Ferran...
   La baixada força pronunciada i constant per la tartera que creuem en zig zag fins a la Portella, cruïlla de camins on girem a la dreta
    Arribem a les Feixanes amb una imponent alzina que aguanta en peus mig descalçada la impressionant arrel.
    Les Feixanes està en estat pràcticament ruïnós, té una doble entrada, amb una era amb restes d'enllosat.
   Arribem al coll Joell, a tocar de les ruïnes de la masia del mateix nom. Des d'aquí contemplem el Bestracà que hem deixat enrere i l'inici de la vall d'Hortmoier.
   Creuem la riera de Beget i anem cap a Plansesilles, prat de muntanya, al bell mig de la vall, entre boscos, en plena fondalada hi trobem dos roures colossals, considerats arbres monumentals, Els roures del Rei.
    La vall d'Hortmoier, amb prats oberts al seu bell mig.
   Al capdamunt d'un sender se'ns apareix de cop l’ermita de Sant Miquel d’Hortmoier, de construcció senzilla, esmentada ja l'any 977, restaurada l'any 2004.
     Creuem la riera de Beget de nou i seguim paral·lels a la riera un bon tram.
    A l'altra banda de la riera hi trobem el Salt dels Lliberals. “L'origen d'aquest topònim l'hem de situar durant la primera guerra carlina. Els voluntaris liberals de la Pobla de Lillet foren empresonats i duts fins aquest punt. Aquí els varen obligar a caure daltabaix de la cinglera”
   Mentre observem el salt dels Liberals veiem una cabra que s’enfila al mig de les roques
     Passem el Pont Trencat, deixem enrere el camí a l'esquerra que ens duria cap a les Escales.
    Arribem a can Pei, casa rural i passem pel davant del castell d’Oix.
     Acabem l’itinerari finalment a Oix d'on havíem sortit.
    Hem preparat aquesta sortida per fer-la amb el centre excursionista de Terrassa CET

entrades al bloc