Passejada entorn del poble de la Figuera - balcó del Priorat

      Fem una volta entorn del poble de la Figuera i arribem als miradors del Coll dels Solans, el Guixar i Sant Pau per després visitar el poble de la Vilella Baixa.

     El Coll de Solans a prop del poble, des d'on es divisa una perpectiva única de tota la comarca, és conegut com el balcó del Priorat.

                                     la Vilella Baixa en primer terme i la Vilella Alta al fons

   Des de l’Ermita dedicada a Sant Pau i la Mare de Déu de la Mola, es poden veure els Pirineus, les terres del Segre, les Garrigues, els Ports, el Maestrat i l’Aragó. 

   Molt a prop d’aquesta ermita hi ha un observatori militar des d’on es dirigí  la Batalla de l’Ebre a l'estiu de 1938.

                                                                  imatges del recorregut

   El poble de La Figuera és al nord del terme i està situat dalt d'una carena, a 578 m. alt., des d'on es pot gaudir d'un panorama impressionant. Se la coneix també com el sentinella del Priorat 

  

    El terme és un conjunt de valls separades per serres i barrancs, que formen el barranc de Rec de Bas que s'aboca a l'Ebre a la Ribera de l'Ebre

                                                                          imatges del poble de La Figuera

   La Vilella Baixa  218 m. alt, és dalt d’un turó, la travessen els rius de Montsant i Escaladei que s'ajunten on hi ha l'impressionant pont romànic de tres arcades.

    La característica més peculiar del poble és l'alçada de les seves cases, que poden tenir sis o més plantes a la banda del riu. L'escriptor Josep Maria Espinàs l'anomenà en un dels seus primers llibres de viatges La Nova York del Priorat.                                                             imatges de La Vilella Baixa   
   Destaca el Carrer que no Passa, on se situa el nucli original del poble. És un porxo d'arcs apuntats i el carrer no té sortida. En el primer dels arcs encara s'hi poden veure els forats que es feien servir per tancar-se dins el recinte emmurallat en cas d'incursions enemigues.
   El Sindicat Agrícola, modernista en no gaire bon estat i pendent de restauració.

 

   Ha estat una bona excursió, hem contemplat un ampli paisatge i la descoberta de dos pobles de característiques diferents amb  la seva història i personalitat.

cap al Turó de Galceran i Castellruf - poblat ibèric i castell medieval en ruïnes -

    Anem a visitar un poblat ibèric en ruïnes, un dolmen i les restes del castell medieval situat sobre el turó de Castellruf.

 Abans però ens enfilem a un altre turó el de Galceran situat estratègicament en un punt entre el Vallès i el Maresme que ens permet la visió d'una esplèndida panoràmica des del Pirineu fins al mar.

      Sortim de Santa Maria de Martorelles i ens enfilem per un camí ample, en una ascensió constant fins al turó de Galceran, a dalt hi ha una torre de vigilància i des d'aquest punt veiem Tiana i Alella als peus i al  fons ran de mar Premià, el Masnou, Badalona i Barcelona, per ponent tot el Vallès amb la serralada Prelitoral i més enllà es divisa el Pirineu ben blanc.

     Anem fins a Castellruf que també és dalt d’un turó, on trobem les ruines del poblat ibèric, les seves restes s'estenen pel cim,  i un castell documentat a l’any 1060 del que queden només vestigis d’alguns murs.

     Vam trobar unes curioses incisions a la roca i no en sabem l'origen.

   Sembla que es va començar a habitar en el període ibèric arcaic. S'han trobat restes arqueològiques de mitjans del segle VII aC, que ja el 1931 Serra Ráfols va fer conèixer, el que va provocar espolis clandestins.  Les següents prospeccions, des del 1985, han permès establir que l'extensió total del poblat és de 5000 m2 i que es trobava envoltat per una muralla. Sembla que va ser abandonat o destruït a principis del segle II aC, a partir del canvi de les condicions econòmiques i polítiques, i de les campanyes de Cató i els seus seguidors.

   A les excavacions es van documentar 11 estances i un forn metal·lúrgic, on es va trobar unes "pilum" (llances romanes). Algunes de les restes es conserven en el Museu de Granollers.

  El castell (castro vocitato Radolphi) és esmentat ja al 1060 en el Libri antiquitatis de la catedral de Barcelona. En l'actualitat només en queden vestigis d'alguns murs, al costat de les ruïnes ibèriques.

   El estat actual de Castellruf es d'abandonament total, està cobert de vegetació i costa imaginar com va ser, malgrat tot és un lloc especial on les pedres parlen.

     El Dolmen de Castellruf el trobem a 50 metres del poblat, és una cambra quadrangular formada per sis blocs granítics i oberta cap al SW. 
   

    Tornem per una drecera que surt darrera de la pedrera fins al punt on hem iniciat el camí a santa Maria de Martorelles.

passeig per la vall de la Galba al Capcir

La comarca del Capcir té indrets bellíssims, un d’ells és la vall de la Galba que comunica la plana  amb la població occitana d’Ax dels Termes per la Portella i la vall d’Orlú.

Arribem a Esposolla (1523 m) i comencem la ruta, seguim una pista entre bosc i gaudim d'una vall preciosa ran de riu i a més amb força neu. A l'estiu es possible fer una aproximació en cotxe fins a La Jaceta.

Continuem fins el Pont dels Plans de l'Orriet (1625 mts.) punt on s' ajunten els dos camins que surten del poble d'Esposolla.
Creuem el riu Galba fins al refugi de la Jaça colgat per la neu on ens aturem i seiem a sobre un arbre tombat per fer un mos.
Som als límits de l'extens bosc de Camporelles, una pineda de pi negre que s’estén per la baga de la vall amb exemplars d’avet. Ascensió suau però constant al peu del puig del Pla de Bernat.

A la Jaça de la Llosa el camí es fa més estret, la vall també s’estreny.

Tornem enrere perquè la boira ho cobreix tot i ens priva la visió. Se sent el cant dels ocells durant tot el trajecte i alguns borrons dels arbres treuen el cap i es que malgrat la gran quantitat de neu, flairen la primavera.

No hem pogut fer tot el recorregut però el que hem vist ha valgut la pena perquè ens ha encisat aquesta vall i sobretot ara amb aquest mantell que la cobreix

 

Volta pels estanys dels Esquits

Volíem fer una travessa de les Bulloses a Camporelles tot seguint una part del Tour del Capcir, però la sorpresa ha estat que la carretera que mena a les Bulloses estava tallada per excés de neu, canviem de plans i decidim fer una volta pels estanys dels Esquits

   És una passejada en forma de circuit a prop de l’estany de les Bulloses. Llívia conserva des del Tractat dels Pirineus (1659) el dret de pasturatge, d’aigües, d'aprofitament forestal i el dret de pas en aquest terme.

   Arribem a l'estany Negre (1.966 m). que travessem pel mig, doncs ara és un llençol blanc i gairabé no s’aprecia el camí que l’envolta.
   L'estany de Pradells en curiosa forma de U, amb una petita península, a la vora cabana refugi  semicolgat per la neu, ens enfilem dalt d’un turó que ens permet allargar la vista des del Canigó fins al Puigmal i del Carlit fins al Peric.

Pla de les Bones Hores, veiem al fons el telecadira que puja al roc de la Calma, el travessem en sentit N, la vista és impressionant amb el puig de la Grava i els dos Perics al fons.
Estany de la Bulloseta, en realitat és una zona d’aiguamolls coberta per la neu
Estany de les Bulloses (2.017 m), mig buit, preparat per rebre la gran quantitat d'aigua que es preveu amb el desglaç.

Tornem per la carretera i veiem com els senyals de tràfic semblen taques de colors sobre la neu que se’ls ha empassat.