dissabte, 21 de novembre del 2015

El Taga des de Coll de Jou



    Anem a Sant Martí d’Ogassa al Ripollès amb la intenció de pujar el Taga,
  Quan arribem a Sant Martí no hi ha cap espai per aparcar i decidim buscar un lloc tot pujant per la carretera que mena a Coll de Jou.
    Al final fem el trajecte al revés del que havíem pensat i en lloc de pujar per la Portella d’ Ogassa ho fem pel Coll de Jou.
    Coll de Jou uneix el Puig de Sant Amanç al sud amb el Taga, La seva part superior es troba totalment desforestada i ocupada per prats de pastura, com la serra Cavallera.
  Des de Coll de Jou és el camí més curt i en una forta pujada ens mena en poca estona a dalt del cim.
   El fet d’haver escurçat el trajecte ens permet tenir més temps a dalt del cim per gaudir de les magnífiques vistes
    La seva posició dominant sobre les valls del Freser i del Ter la fa un punt de referència de la comarca. A més, és un mirador excel•lent dels cims del Pirineu des del Puigmal al Canigó.
   La vista és fantàstica, és un bon lloc i val la pena estar una estona, contemplant el paisatge que tenim al voltant. La Vall de Núria i el cim de les Àligues al fons el coll d’Eina.
   Pardines situat en un dels límits de la vall del Segadell.
    El Pedraforca i la serralada del Cadí ens acompanya durant tot el recorregut.
  A l'edat antiga es va establir un poble preindoeuropeu de nom Sorotàptics en grec, Camps d’Urnes en català. Sembla que en aquest idioma, el terme Taga significava roquisser enlairat o muntanya envoltada d’abismes
     La tornada la fem per la mateixa carretera que comunica Ogassa i Ribes de Freser, però en direcció a Ribes, és una carretera molt estreta i obaga que ens regala una simfonia de colors del bosc a la tardor
   Abans d’arribar a Ribes ens aturem a Bruguera que mostra una bella estampa situat al peu del Taga.
* * *

2 comentaris:

El pare ha dit...

Si en qualsevol època de l'any és bo pujar al Taga, per les excepcionals vistes que ofereix, sens dubte és a la tardor quan la bellesa de colors la fa més atractiva. Les fotografies ho deixen ben palès.
Una abraçada.

Racons de la nostra terra ha dit...

Ben cert Manel, és un cim que malgrat la seva modesta alçaria és una magnífica atalaia.
Una abraçada

entrades al bloc