dimecres, 11 de novembre del 2015

La fageda de la Grevolosa a la serra de Llancers



   Anem a descobrir la fageda de la Grevolosa ara que som al punt més àlgid de la tardor amb la idea de passejar pel bosc sota els faigs centenaris abans que perdin del tot les seves fulles.


   Seguim la nova carretera C37 que permet estalviar uns quants quilòmetres de revolts sortint per sant Andreu de la Vola, just abans del túnel de Bracons   

   Arribem al Coll de Bracons que uneix les dues comarques, la Vall d'en Bas a la Garrotxa amb Sant Pere de Torelló a Osona.
    Aquest punt és l'inici de l'itinerari més conegut per pujar al Puigsacalm. Al davant s'alça la Serra de Llancers, que amaga alguns racons preciosos, com la Fageda de la Grevolosa o el barranc del riu Fornés
    És dissabte i la carretera està abarrotada de cotxes a una banda i una altra. La majoria de la gent se'n va pel camí que puja al Puigsacalm per la Roca del Corb

   Nosaltres en canvi ens dirigim per un camí ample que baixa cap a sant Nazari però de seguida girem per un corriol cap a l’esquerra que ens mena cap a la Serra de Llancers.
    Des del collet dels Rabadans que ens mostra una panoràmica del sud
    Seguim per la falda de la carena de la serra de Llancers, aquí la majoria dels imponents faigs han perdut les fulles tot deixant una tupida catifa al terra i mostrant al mateix temps el seu perfil esvelt.
    La fageda de la Grevolosa és un dels boscos més espectaculars de Catalunya. Amb més de 300 anys de vida, aquesta fageda té arbres monumentals que arriben a tenir un diàmetre de més d’1 metre i més de 40 metres d’alçada, tres dels quals estan catalogats com a arbres monumentals
    Ens enfilem fins dalt de la carena per veure davant nostre el Puigsacalm i la vall d’en Bas i part del Pirineu oriental.
   Comencem a baixar per un camí més assolellat que corre paral·lel a l’anterior i ara caminem entre rouredes i avellaners. Arribem a un punt on baixem pel dret cap el torrent, on seguim un camí que baixa cap a Sant Nazari que és allà on ens dirigim.
   L'ermita de Sant Nazari està situada al NE del terme de Sant Pere de Torelló a 960 m. d'alçada, situada enmig d'un pla amb una vegetació exuberant i envoltada de roures centenaris. Anomenada ja al segle XIV va ser objecte d'obres d'ampliació a fi efecte d'afegir un estatge per als ermitans cap l´any 1721. Posteriorment ha estat restaurada diverses vegades, la darrera el 2009.
   Les fagedes mesòfiles són boscos densos dominats pel faig, en el cas de la Grevolosa l’estrat arbustiu està format per una densa massa de boix amb presència d’altres especies com el boix grèvol. Vam veure com han fet una neteja del sotabosc on el boix abunda per deixar espai al faig.
   Després de la visita ens enfilem pel camí que segueix paral•lel al torrent fins a trobar un de mes ample que havíem deixat a l’inici de l’itinerari que ens mena de nou al coll de Bracons, on arribem cap el tard quan el sol es pon darrera del Puigsacalm.

* *

6 comentaris:

El pare ha dit...

Quin encant les fagedes, en aquesta època, sense gent. La comunió amb la natura és total.
Les fotografies són, com és norma de la casa, fantàstiques. M'ha agradat conèixer aquest itinerari, Maria.
Gràcies i una abraçada.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

És sens dubte una de les més belles fagedes de Catalunya, oimés a la tardor.
Sort que vau tenir un recorregut tranquil. Fa un parell de dissabtes vam voler anar a donar una volta pel Sot de l'Infern, al Montseny, i vam retrocedir fastiguejats de la quantitat de gent, gossos, soroll....evidentment vam fer mala tria. Com sempre, excel·lents imatges, Maria.

Josep Balius Planellas ha dit...

Una bona passejada Maria, un reportatge magnífic amb unes bones fotos. Es força gratificant fer sortides ara per la tardor, a mi m'encanta, m'estic plantejant la setmana vinent pujar a Cabrera, allà també hi ha una bona fageda, viam si m'engresco. Una abraçada i endavant.

Racons de la nostra terra ha dit...

Ben cert Manel, una fageda sempre té aquell toc màgic.
Una abraçada

Racons de la nostra terra ha dit...

Gràcies Pere,
No et creguis quan vam arribar al coll de Bracons hi havia molta gent però sortosament molts van anar cap al Puigsacalm i nosaltres vam poder seguir l'itinerari amb tranquil·litat.

Racons de la nostra terra ha dit...

Segur que serà un encert Josep, l'altre dia vaig veure unes fotografies esplèndides del santuari del Far.
Bones caminades

entrades al bloc