De Tavertet a Sant Corneli al Collsacabra

   Anem fins a Tavertet amb la intenció de fer una ruta circular que ens portarà fins a Sant Corneli tot passant per l’Avenc, la Rocallarga i la balma del Puig dels Cortils.

   Sortim de Tavertet, al Collsacabra, el poble està situat ben bé al límit de la cinglera,

   Resseguim una bona estona els cingles de l'Avenc, tot contemplant unes vistes espectaculars d'un paisatge mig cobert per la boira.

   Ens aturem a L’Avenc, casal gòtic català del segle XV, actualment casa de turisme rural.

    Seguim per un camí que surt darrera de la casa de l'Avenc i que ens acosta a la Rocallarga.
    La Rocallarga es una roca que sobresurt de la carena sobre l’abisme, està penjada al buit sobre els prats del  Pla Boixer. Al centre de la roca hi ha un vèrtex geodèsic

   és el lloc on es pot contemplar els cims Pirinencs tot obrint-se una panoràmica circular molt amplia.

    Puig de Cortils i la seva balma, impressionant roca que sobre surt de la paret. El camí ara frondós ens acompanya bona part del recorregut. Travessem una fageda, ara despullada, amb uns exemplars espectaculars per la mida.

    Arribem a l’ermita romànica de Sant Corneli del s. XIII però reformada cap el 1717. La capella és petita, d'una sola nau, destaca l'atri que és un comunicador, l'únic que hi ha al Collsacabra.

   A tocar de l'ermita, al seu costat nord, s'hi distingeixen les restes d'un dolmen.

   Acabem l’itinerari al lloc d'on hem sortit, la plaça Major de Tavertet, davant l'església de Sant Cristòfol s.XI. El poble destaca pel seu nucli de cases antigues del s XVII al XVIII i per l'entorn natural que l'envolta de cingles i avencs.

    Ha estat una agradable passejada d'un recorregut senzill però agraït per la quantitat d'indrets interessants que hem vist i el paisatge que l'envolta.

Del Querforadat a la Guarda - serra del Cadí

    Sortim del poble Querforadat en direcció a les parets del Cadí, darrera nostre la Serralada del Pirineu, on es distingeix clarament la tossa Plana de Lles, el Puigpedrós i més lluny el Carlit.

   Entrem al parc natural de la Serra del Cadí i travessem dos rierols, al coll de l'Eruga seguim recte i el deixem a la dreta, el camí està glaçat i els gruixos del gel als tolls és considerable. Ens enfilem dalt del turó de la Guarda, a prop tenim el naixement del riu Quer, on ens aturem.
   Impressionants vistes de les canals i parets del Cadí

    Aviat el sol s’amaga darrera de les parets del Cadí  El fred és viu i es fa sentir.

   Desfem el camí i retornem al poble d’on hem sortit . Ens enfilem dalt d’un turó on hi ha les restes del castell  que ens mostra un bonic panorama amb el Cadí al fons

   El Querforadat és una població del municipi de Cava. Històricament pertanyia al Baridà, comarca natural, tot i que la resta de municipi pertany a l'Alt Urgell

      Descobrim les restes de l'antic castell al roquer del poble, damunt la riba esquerra del riu Quer.

      Un quer, mot d'origen preromà, és una penya. Sobre la gran roca hi havia el castell. Segons la llegenda, un forat comunicava el castell amb el riu permetent esquivar els setges.

   En resten només fragments de murs. Al segle XI era dels comtes de Cerdanya i posteriorment passà per donació als Pinós. Vers el 1620 era senyor del lloc Gaspar Galceran, primer comte de Guimerà, que s’intitulà, sembla que per decisió personal, vescomte de Querforadat, títol que seguiren usant els seus successors.
La caminada ha estat curta però la descoberta d'aquest lloc prou interessant.

Passeig per la Vall de Campcardós

     Anem fins a Portè amb la intenció de endinsar-nos a la bonica vall solitària i despoblada de Campcardós i fruir del paisatge tardorenc.

   Aquesta vall tancada a l'oest per la Portella Blanca d'Andorra, es troba protegida dels vents del nord per la serralada que formen els Pics de Fontfreda, de Font Negra i d'Envalira. Té una clara morfologia glacial amb muntanyes escarpades a la part de la baga com el Peiraforca

    Des de l'aparcament situat al costat del riu Querol prenem la pista asfaltada que comença a remuntar la vall i que arriba fins a un repetidor. A partir d'aquí comença la pista sense asfaltar el primer tram de l'itinerari, el més costerut, delimitat per boniques parets de pedra seca.

   De tant en tant, veiem a les roques les marques blanques i vermelles del sender GR 7, que prové d'Andorra, i del GR 107 camí dels bons Homes que ve de la vall de la Llosa. Arribem a unes tanques per al bestiar, el camí planeja i la vall s'eixampla cada vegada més. Primeres vistes de les esveltes siluetes del Roc Colom i del Peiraforca.

    Continuem pel costat del riu Campcardós, que baixa a l'esquerra. El camí ara amb trams empedrats, antigament freqüentat per traginers, pastors i contrabandistes, entrem en una densa avellanosa amb bedolls, freixes, pins i moixeres.

    Seguim l'ampla sendera i arribem al refugi La pista es transforma en sendera i puja entremig de prats.Ens dirigim al fons de la vall i ens acostem al curs del riu Campcardós, travessem el riu per unes pedres i arribem a l'estany Petit, després enfilem per uns turons coberts de neret, a l'estany Gros.

    A partir d’aquest punt es pot continuar fins a la Portella Blanca d'Andorra però nosaltres desfem el camí i arribem a Portè lloc d’inici del recorregut i fem un tomb pel poble

.
    Portè, o també Portè i Pimorent antigament Portesa (en francès Porté-Puymorens) és un municipi de l'Alta Cerdanya, situat a la part més alta i estreta de la vall del Querol. És la frontera natural entre Catalunya i Occitània que passa pel coll de Pimorent.

    El poble antigament era una agrupació de cabanes de pastor. L’església parroquial és romànica i dedicada a Sant Joan Baptista i una estació, on passa el tren en direcció a Tolosa en occità Tolosa, en (francès Toulouse) ciutat d'Occitània i capital del Llenguadoc.