divendres, 25 de gener del 2013

D'Avinyonet de Puigventós a Llers


Avinyonet i Llers, dues poblacions situades al cor de l'Empordà però mirant cap a la Garrotxa i el Pla de l'Estany per causa de les vies de comunicació que divideixen la comarca. Són dues viles de gran importància històrica 

Avinyonet de Puigventós. El diminutiu Avinyonet es va començar a utilitzar probablement des del segle XIV per l'envergadura que anava adquirint la ciutat occitana d'Avinyó, que era seu papal.
Algunes troballes arqueològiques als voltants demostren que el lloc estava habitat a l'època romana, encara que es va fundar a l'edat mitjana. La ciutat va créixer prop d'un castell que pertanyia a l'ordre militar de l'Hospital.
Castell de la Comanda Hospitalera d'Avinyonet és un conjunt arquitectònic, en resten diverses construccions que foren edificades en moments diferents.
L’església de Sant Esteve es troba dins d'aquest recinte, és un edifici d'una nau, de planta rectangular, de murs emmerlats. Fou reconstruït al segle XV, època de la fortificació i reformat al segle XVIII.


El terme municipal de Llers és força extens i accidentat per turons i serralades de poca elevació. Són els darrers contraforts prepirinencs de formació calcària, que assenyalen el límit nord-occidental de la plana. Hi ha nombrosos torrents, on conflueixen les conques del Manol i la Muga.
 A la banda de llevant hi passava la Via Romana que durant l'Edat Mitjana va ser anomenada camí del Francès i que servia de límit dels antics comtats de Besalú i Empúries.
Aquesta situació de frontera durant l'Edat Mitjana va fer de Llers la zona més fortificada de l'Empordà. La vila tenia un castell baronial del qual en depenien onze més. El terme del castell era molt més extens que l'actual municipi.

Del castell de Llers, documentat el 1021, resta, la torre mestra cilíndrica, de gran diàmetre i murs molt gruixuts, envoltada per una muralla.
La fotografia de la torre pertany a Albert Sarola i és d'abans que comencés el procés de rehabilitació, que ens impedeix veure com era en orígen.
 Carles Fages de Climent va publicar el 1924 el poemari Les bruixes de Llers, amb il·lustracions d'un encara desconegut Salvador Dalí.

dissabte, 19 de gener del 2013

Llac de la Balmeta

El llac de la Balmeta es troba en un racó del Capcir, als peus del mont Llaret a 2047m d’altitud.
Hem seguit un camí que surt de la població de Les Angles i planeja sobre la vall de Vallserra, durant el recorregut veiem els dos Pérics, el Pic del Pam i el llac de Vallserra.
Fins a la font Grossa 1875 m, que és una captació d’aigües, el camí és ample, a partir d'aquest punt s'estreny i puja a través del bosc, després de creuar un seguit d'aiguamolls es torna a enfilar fins arribar al llac. Nosaltres ens hem calçat les raquetes a partir de la font i fins al llac.
Trobem el llac cobert de la neu, sense apreciar els seus límits, és un indret preciós que convida a estar-s'hi una bona estona, fem un mos asseguts en unes roques, però el vent glaçat i els últims raigs de sol  ens convida prompte a fer el camí de retorn.
Hem pensat de tornar-hi un altre dia amb més temps i fer una passejada més complerta passant per la cabana de la Balmeta i fins al llac de l'Aude o bé enfilant el Petit Peric.

dilluns, 14 de gener del 2013

De Matamala al llac de Vallserra


És un passeig agradable que ens porta fins al llac de Vallserra Balcère i ens permet un descobriment tranquil d'aquest indret forestal.
Sortim de la població dels Angles i deixem enrera el llac de Matamala
El camí és ample i ombrívol, la neu trepitjada l'ha convertit en una autopista que ens permet fer via sense les raquetes. Podem veure el cim del Pam que havíem enfilat l'estiu passat i que malgrat ser un cim modest és una atalaia que permet contemplar el paisatge que l'envolta.
i també divisem els dos Perics que s'alcen majestuosos.
Arribem a l'estany i veiem l'últim raig de sol de la tarda que s'amaga darrera de la serralada que l'envolta.
És un racó idíl·lic, el llac de la Vallserra, a França li hi han canviat el nom i li han posat el  nom de Balcère, està cobert de neu i glaç. 
L'últim raig de la tarda ens sorprén al final del camí de tornada.

dimecres, 2 de gener del 2013

De Maçanet de Cabrenys a Sant Llorenç de Cerdans

L'endemà arribem a Maçanet de Cabrenys, municipi situat a 370 metres d'altitud. Avui bufa la tramuntana i ens deixa un cel clar i nítid que afavoreix la captació d'imatges amb el mòbil.
El caràcter de Maçanet el defineix la situació geogràfica és a l’Empordà però no a la plana, sinó a les Garrotxes. És al nord de la Catalunya del Sud, però a tocar de la del Nord. El Vallespir és a dues passes, a l’altra banda de les muntanyes. És ben bé al mig de  dos punts de referència cabdals: el Canigó i el cap de Creus.


Limita amb quatre municipis sud-catalans (Albanyà, Sant Llorenç de la Muga, la Vajol i Darnius) i sis de nord-catalans (Costoja, Sant Llorenç de Cerdans, Reiners, els Banys d'Arles, Ceret, i Morellàs i les Illes). Això fa que, a Maçanet, la influència francesa hi sigui ben palpable. El poble està envoltat per les muntanyes més altes de l’Empordà. Des del puig Moixer --de 1.450 metres d’alçada-- s'observa bona part de la Catalunya del Nord, de la plana empordanesa i de la badia de Roses, que, des de Maçanet, és un festival de llums en la llunyania. Destaca l'església de Sant Martí al centre de la població.
Projectede Camí de la Retirada, entre el Vallespir i l'Alt Empordà

Els senders de muntanya que uneixen els pobles de Maçanet de Cabrenys, Costoja i Sant Llorenç de Cerdans, passant per Tapis, van tenir una funció important ara fa 70 anys. Al gener i  principi de febrer del 1939 arriba a Maçanet una allau de refugiats que fugen del nou règim franquista i travessen el Pirineu. 
Durant la postguerra el contraban es converteix en un mitjà bàsic de supervivència. 
Al llarg de la segona guerra mundial arriben a Maçanet molts refugiats europeus fugits del nazisme, que volen arribar al nord d’Àfrica.  

Nosaltres seguim el camí avui dia asfaltat que uneix les dues poblacions. Arribem a Sant Llorenç de Cerdans, 680 m alt, és un municipi del Vallespir, terra de forjadors i artesans, és situat a la dreta del riu de Sant Llorenç sota el Montcapell.
Els orígens de Sant Llorenç es remunten a temps dels íbers amb la presència dels ceretans a la zona de la Cerdanya i l’alta vall del Tech, cosa que justificaria el topònim de Sant Llorenç de Cerdans.
El nucli vell  es troba al voltant de l'església parroquial de Sant Llorenç, durant el període medieval, va estar sota la tutela de l’abadia benedictina d’Arles de Tec fins a la Revolució francesa al s XVIII.

L'abril de 1793 hi tingué lloc un avalot amb motiu de la prohibició, per part de la Convenció, de la processó de dijous sant; hi hagué una cruel repressió i els veïns demanaren auxili al general Ricardos, aleshores capità general de Catalunya, un dels fets que originà la Guerra Gran.
La Casa del Patrimoni i de la Memòria d’André Abet és un espai de memòria col•lectiva situat dins els murs d’una antiga fàbrica. Els treballs de ferro (reconstrucció d’una antiga forja), de fusta, de tints de teixits , fabricació d’espardenyes es mostren en l’espai com a record de la memòria del poble. 
Deixem Sant Llorenç i fem via cap a Prats de Molló i passat el coll de la Cella i el coll d'Ares arribar a Molló.

*

entrades al bloc