dimarts, 29 de setembre del 2015

Priorat de Serrabona al Rosselló



   Santa Maria de Serrabona és un priorat situat a la regió dels Aspres, al Rosselló. El priorat es troba a 600 metres d'altitud, en mig d'un alzinar a uns 7 km de Bula d'Amunt.
   Destaquen els capitells del claustre però sobretot la imponent tribuna que divideix l'església en dues parts. L'edifici és construït amb pissarra, i l'escultura amb marbre rosa del Conflent.
   La tribuna s’aixeca al bell mig de la nau de l’església. És una plataforma suportada per sis voltes que reposen en columnes, a més dels murs. Aquesta tribuna servia també de separació entre dos trams d’església, el reservat a la comunitat i el que utilitzaven els fidels que tenien entrada per la porta oberta a la nau lateral del nord.
   A la tribuna hi ha representats tota classe d'animals: lleons, àguiles, centaures.....i altres elements amb simbolisme cristià. Foren necessaris setanta anys per a construir aquest element únic del romànic català.
   La plataforma amb la seva barana incomplerta acollia el cor. La part superior de la tribuna era accessible per la comunitat i es podia utilitzar de trona ja que és oberta a la nau, de fet la façana decorada està encarada a la part reservada als fidels.
   La nau en volta de canó apuntada, ha conservat en una de les parets un fragment de fresc. La majoria de les parets era pintada d’aquesta manera.
   El baptisteri situat a la nau lateral, on es creu que accedien els parroquians per seguir el culte.
   El claustre d’una sola galeria orientat a ple sud. consta de tres pilars que separen tres arcades, esculpits seguint la tècnica del trepant
    El portal es adornat per dues columnes amb capitells, malauradament robats l’any 2000 que han estat reemplaçats per còpies

   La torre del campanar és alta, de 18 metres, amb una coberta de doble pendent que la cobreix
   Anys enrere quan vam aparèixer per aquest racó del món, vam quedar meravellats per la tribuna situada al centre de la nau, per la singularitat i bellesa arquitectònica dels seus capitells de marbre.
  Vam tornar-hi de nou al cap d'un temps i només vam poder voltar per fora perquè el monestir estava tancat. Finalment aquest estiu hem pogut fer la visita, tornar a contemplar i deixar-nos sorprendre altre cop pel que ja coneixíem amb calma i captar-ho en imatges.
    Un breu resum de la història ens situa a l'any 1069 on s’instal•la una comunitat de monjos que segueixen les regles de Sant Agustí. En un document de l’any 1102 es fa referència a l’existència de germans i germanes converses, pel que cal considerar que en el seu començament aquesta comunitat tenia caràcter mixt
    Els religiosos agustinians fan vida comunitària com a monjos i també es cuiden del servei parroquial. L’any 1151 es consagra el nou edifici en presència de bisbes i d’abats. L’evocació d’aquesta cerimònia es materialitza per creus gravades dins les parets de la nau i l’abadia. El priorat i des de llavors pren el nom de Santa Maria de Serrabona
    La gran crisi econòmica i demogràfica del segle XV significa l’acabament del priorat. A la manca de recursos s’afegeix la falta de disciplina i la vida en comunitat es relaxa. L’any 1448 un prior és cessat per “crims enormes”, dels quals ignorem la natura. L’any 1592 tots els priorats agustinians són suprimits. Un any més tard el priorat i els seus bens són donats a la nova diòcesi de Solsona, que els conserva fins l’any 1896.  Durant dos segles és la parròquia del llogaret de Serrabona, pastors i ramats es refugien ocasionalment al claustre o dins l’església. El 1819 una part de la nau s’enfonsa i l’any 1822 pobre i despoblat el priorat és suprimit
 
   A partir de l’any 1836 es realitzen les primeres obres de consolidació completades el segle XX en nombroses campanyes de restauració que asseguren el salvament definitiu de l’edifici. A partir de l’any 1968 és obert al públic i esdevé un dels primers monuments històrics del romànic català.
*
*

dilluns, 14 de setembre del 2015

Les Gorges de la Fou a Arles de Tec - Vallespir



  Anem a les Gorges de la Fou, és un congost a la Ribera de la Fou, un afluent de Tec al Vallespir.Trobem les gorges entre els municipis nord-catalans d'Arles, d'on surt el recorregut visitable, Cortsaví, d'on ve el riu de la Fou i de Montferrer.
   És un passeig de 3 km de longitud, anada i tornada pels canyons de la Fou, coneguts popularment com a Gorges de la Fou. Seguim en tot moment una passarel·la metàl·lica amb baranes i ben protegida per una lona metàl·lica que impedeix i recull els rocs que es desprenen.
    Les Gorges de la Fou són un canyó de 1.739m de longitud total que l'aigua ha anat excavant a la roca calcària durant centenars de milers d'anys.



  Les gorges són d’una gran bellesa difícil de captar en imatges per l’estretor i perquè la passarel·la i la lona que les cobreix ho impedeixen.

    El canyó té una profunditat mitjana de 200m i en alguns trams arriba als 250m. La característica que fa que aquestes gorges siguin més espectaculars és la seva estretor, que en alguns trams no supera els 70 cm. Segons diuen "les gorges més estretes del món".
   Tant a l'inici com al llarg del recorregut trobem diversos punts d'observació i alguns panells explicatius que ens donen informació sobre les característiques geològiques del canyó, la seva història, anècdotes relacionades amb les espectaculars formes que fa la roca i informació de les plantes i vegetació que hi podem trobar. Hi ha una xarxa de galeries subterrànies i de grutes disposades tant al llarg com en l'alçada de les gorges.

   La llegenda vinculava aquest lloc amb la presència de bruixes i genis malèfics i no es va explorar el congost durant segles. Als anys 1830-1850, els trabucaires (bandolers de camí ral) s'hi refugiaven dels Miquelets; però no fou fins al 1928 que es documentà per primer cop que un grup de veïns d'Arles travessessin les gorges de cap a cap.  
   Un cop acabat la passejada per les Gorges hem fet una visita a Arles-sur-Tech, Arles del Tec en català, és una vila situada a la comarca del Vallespir, a la Catalunya Nord.
    El poble està situat a la riba del riu Tec La població es desenvolupà al voltant de la seva abadia benedictina que té el seu origen en l'antic monestir de Santa Maria d'Arles, el primer monestir que es va aixecar a Catalunya després de l'ocupació sarraïna.
    El monestir, s’edificà primer a les parets de les antigues termes romanes "El Banys d'Arles", es transfereix després de la destrucció al lloc actual.
   El poble conserva una estructura medieval, amb carrers estrets i edificis de pedra
 on destaquen els balcons de forja, que donen testimoni d'una de les activitats tradicionals de la vall: el treball del ferro.
    La font de creixement econòmic va ser les riques mines de ferro del Canigó, la producció de carbó vegetal en els vessants boscoses i, en conseqüència, l'alliberament de grans pastures per a la cria d'ovelles.


Joan Salvat-Papasseit va dedicar-li el poema Vileta d'Arles diumenge a la tarda en la seva obra pòstuma Óssa Menor (1925).



entrades al bloc