Anem a les Gorges de la Fou, és un
congost a la Ribera de la Fou, un afluent
de
Tec
al Vallespir.Trobem les gorges entre els municipis
nord-catalans d'
Arles, d'on surt el
recorregut visitable,
Cortsaví, d'on ve el riu de la Fou i de
Montferrer.
És un passeig de 3 km de longitud, anada i tornada pels canyons de la Fou, coneguts popularment com a Gorges de la Fou. Seguim en tot moment una passarel·la metàl·lica amb baranes
i ben protegida per una lona metàl·lica que impedeix i recull els rocs que es
desprenen.
Les Gorges de la Fou són un canyó de 1.739m de longitud total que l'aigua ha anat excavant a la roca calcària durant centenars de milers d'anys.
Les gorges són d’una gran bellesa difícil de captar en
imatges per l’estretor i perquè la passarel·la i la lona que les cobreix ho impedeixen.
El canyó té una profunditat mitjana de 200m i en alguns trams arriba als 250m. La característica que fa que aquestes gorges siguin més espectaculars és la seva estretor, que en alguns trams no supera els 70 cm. Segons diuen "les gorges més estretes del món".
Tant a l'inici com al llarg del recorregut trobem diversos punts d'observació i alguns panells explicatius que ens donen informació sobre les característiques geològiques del canyó, la seva història, anècdotes relacionades amb les espectaculars formes que fa la roca i informació de les plantes i vegetació que hi podem trobar. Hi ha una xarxa de galeries subterrànies i de grutes
disposades tant al llarg com en l'alçada de les gorges.
La llegenda vinculava aquest lloc amb la presència de bruixes i genis malèfics i no es va explorar el congost durant segles. Als anys 1830-1850, els trabucaires (bandolers de camí ral) s'hi refugiaven dels Miquelets; però no fou fins al 1928 que es documentà per primer cop que un grup de veïns d'Arles travessessin les gorges de cap a cap.
Un cop acabat la passejada per les Gorges hem fet una visita a
Arles-sur-Tech, Arles del Tec en català, és una vila situada a la comarca del Vallespir, a la Catalunya Nord.
El poble està situat a la riba del riu Tec
La població es desenvolupà al voltant de la seva abadia benedictina que té el seu origen en l'antic monestir de Santa Maria d'Arles, el primer monestir que es va aixecar a Catalunya després de l'ocupació sarraïna.
El monestir, s’edificà primer a les parets de les antigues termes romanes "El Banys d'Arles", es transfereix després de la destrucció al lloc actual.
El poble conserva una estructura medieval, amb carrers estrets i edificis de pedra
on destaquen els balcons de forja, que donen testimoni d'una de les activitats tradicionals de la vall: el treball del ferro.
La font de creixement econòmic va ser les riques mines de ferro del Canigó, la producció de carbó vegetal en els vessants boscoses i, en conseqüència, l'alliberament de grans pastures per a la cria d'ovelles.
