De Mollerussa al salt del Duran, arran de la sèquia, fins a Vilanova de Bellpuig i Golmés

    Des de Mollerussa, on hi ha l’Espai Cultural dels Canals d’Urgell, surt una ruta a peu que ressegueix un tram de la tercera sèquia, fins a un saltant d’aigua, anomenat salt del Duran. És un itinerari totalment planer i molt agradable, ja que en tot moment voreja el traçat del canal.

   Sortim de Mollerussa, seguim pel camí arran de la Séquia Tercera del Canal d’Urgell, fins arribar al salt del Duran (una antiga instal·lació hidroelèctrica), de tornada passem per dos pobles Vilanova de Bellpuig i Golmés.

    El canal d’Urgell es va construir a mitjans del segle XIX per transportar aigua del Segre als camps de les comarques del pla de Lleida. En total, aquesta gran obra hidràulica recorre 144 km, regant els camps de les comarques de Ponent.

   A l'esquerra del salt es troba una antiga farinera que aprofitava el salt d'aigua per fer llum
Anem pel camí arran de la Séquia sota l’ombra d’una filera de plàtans que fa el camí molt agradable i ens preserva de la calor.

     Diferents saltants d’aigua ajuden a salvar el desnivell d’aquesta plana per on circula.

    A l’altra banda veiem el Pantà de la Pleta, curull d’aigua on els arbres estan mig coberts

  

   L’altra pantà de la Boquera de Miralcamp és a prop

     Arribem al Salt del Duran, espectacular, un salt d'aigua on antigament es produïa llum.

    El recinte, propietat de l'Ajuntament de Mollerussa, és una enclotada on hi ha un edifici amb el generador per fer llum, mig en runes i força abandonat

   Deixem enrere el Salt del Duran, creuem el pont sobre la Sèquia i ens dirigim cap a Vilanova de Bellpuig

   Fem un tomb pel poble fins l’església de Sant Pere,

   l’antic Ajuntament, la plaça porxada ...

   Deixem Vilanova enrere pel camí de Mollerussa que seguim entre camps de conreu de cereals i fruiters

   Abans d’arribar a Golmés passem a prop d’un petit embassament, el pantà de l’Horta.

   A tocar del pantà, surt el camí del Vedats que seguim fins arribar a l’entrada de Golmés.

   Fem una passejada pel poble per alguns dels carrers i places com: el carrer del Portal, la plaça Major, el Passeig de les Magnòlies...

   Sortim de Golmés i seguim pel camí de les Borges Blanques fins a Mollerussa,

   L'últim salt d'aigua, a Mollerussa es troba davant mateix de l'edifici de la Casa Canal d'Urgell que és la seu social de la Comunitat de Regants del Canal d'Urgell i acull també el Museu del Canal d'Urgell.

Powered by Wikiloc

Ruta dels 3 pantans i castell de Sant Iscle a Vidreres

   Ruta circular que recorre, primer per zona agrícola i desprès per una agradable zona de bosc mediterrani, diferents punts interessants com són el Castell de Sant Iscle, els pantans d’en Llobet i les restes d’un aqüeducte

   Iniciem la ruta molt a prop del mas de La Torre d'en Llobet, que és una masia fortificada amb una torre de defensa de quatre plantes i amb un molí modernista, de torre hexagonal.

    Ens trobem envoltats de grans camps de conreu i bosc d’alzines i de ribera amb canyissars al voltant dels pantans de Llobet.

    Seguim el camí molt ombrívol a través d’un bosc d’alzines esplèndid i molt ben conservat, amb la nostra riera de Llobet a la dreta, i el canal que duia l'aigua dels pantans fins a la casa, a la nostra esquerra.

    Diversos cursos d’aigua que neixen en aquest espai i, passant per la plana agrícola de Vidreres, acaben desembocant a l’Estany de Sils. En concret la riera d’en Llobet desguassa al riu Reclar que al mateix temps alimenta l’estany de Sils

   Els pantans es troben a 500 metres de la torre d’en Llobet. Aquests pantans foren construïts per la família Llobet a la riera del mateix nom, per regar els camps.

   Voregem per l’esquerra el primer pantà. El primer pantà és força gran, i està gairebé ple d'aigua, procedent de tots els petits torrents que el nodreixen.

   Trobem restes de la conducció d’aigua que s’utilitzava antigament, un petit aqüeducte de poc més de sis metres de longitud fet amb maó i pedra, amb un únic pilar intermedi. A la part superior encara es pot observar el canal que transportava l’aigua.

    A poca distància trobem ja el segon pantà. Travessem el segon pantà amb molt de compte passant per damunt la paret.

   Després del segon pantà, busquem de nou el camí per enfilar-nos fins al castell de St. Iscle passant per davant de Cal Morell. En aquest punt es perd el camí que retrobem de nou tot travessant un camp

     Ens apareix de sobte el perfil del castell amb la seva torre d’homenatge, la part més antiga, datada dels segles XI - XII en primer terme, que s'alça uns 15m. en tres pisos.

    El castell es tracta d'una fortificació feudal, pertanyent als bescomptes de Cabrera com la majoria de castells que es troben per aquestes contrades.

    Darrere el castell hi ha les restes de l'església de St. Iscle i Sta. Victòria, molt deteriorada, on es pot apreciar una petita part de l'absis.

   S’hi poden veure dues fases en la seva construcció. La primera del S.XI-XII amb la torre, els murs adossats, la cisterna i la capella dedicada a Sant Iscle i santa Victòria.
  Una segona fase del S.XIV amb la resta de les torres, murs atalussats i el revestiment de murs antics.

    Retornem al punt d’inici per un altre camí que tanca la ruta circular.

      A Vidreres hi ha la fira del tractor

   A la tarda el grup Trementinaires ens va fer ballar amb la seva música i va tancar una jornada complerta de descoberta al matí i de festa a la tarda.

* * *