Palausolità i Plegamans

Palau-solità i Plegamans és format històricament per dos nuclis de població o dues parròquies, per una part, Palau-solità i per l'altre, Plegamans.

El topònim de Palau-solità ja el trobem al Cartolari del Monestir de Sant Cugat l'any 955 i el de Plegamans l'any 962. Ramon Berenguer IV (1113-1162) va establir les Universitats (actuals municipis)

L'església de Santa Maria és d'estil romànic, del segle XII. A la façana principal, hi ha una rosassa amb reixa senzilla per la part exterior. La pica de batejar té la data esculpida a la mateixa pedra: 1498. El 1506 un incendi va cremar gran part del temple, afectant el campanar i la volta de la nau, que es van haver de construir de nou. El 1513 s'encarregà un retaule per a l'altar major al Mestre d'Artés, pintor anònim de l'escola valenciana que el va pintar amb dos deixebles seus. Aquest retaule es va salvar del foc perquè l'any 1936 van considerar que era l'església dels pobres. El Castell és un edifici que presideix, des de la serra, tota la plana de Palau-solità i Plegamans. És un gran casal gòtic dels segles XIV i XV que, posteriorment, ha sofert moltes modificacions. La torre de la cantonada nord-oest es considera la part més antiga del castell (segle XI), feta amb codols de riera presos amb calç. És la seu de l'escola Municipal de Música. A la planta baixa hi ha un auditori, on s'hi programen concerts. A la planta noble, hi ha instal·lat el museu arxiu de la Fundació Folch i Torres.