D'Alpens al Puig Cornador

Recorregut circular fins a Santa Margarida de Vinyoles, ascensió al Puig Cornador on neixen les rieres del Lluçanès i de Matamosses i tornada per Sant Pere de Serrallonga.

    Les vistes del Lluçanès al sud i de les Lloses i dels cims del Pirineu Oriental al nord són esplèndides.

    Sortim de la masia de Torrats a Alpens  i passem pel costat de la roca de Pena, una curiosa formació de roca amb aspecte de mur, lloc de gran bellesa, possiblement fruit de l’erosió i descomposició natural de la pedra i que probablement donà origen al nom d’Alpens. Deixem a la dreta la font de les Matamosses 

  Arribem a un prat que hi ha al costat de Pujampí, una masia enrunada situada en un lloc privilegiat

Seguim pujant fins arribar al coll Tallat, punt d’encreuament de camins i nexe d’unió amb el Ripollès.

  Anem cap a Santa Margarida de Vinyoles que ja existia el 1208 i sembla que era la primitiva capella del castell de la Guardia de Ripoll. El 1854 s’edifica l’església actual. Seiem a l’esquena del pou i veiem tot el Lluçanès sota nostre. Som al “seient del Rei”

   Tornem enrere fins al Coll Tallat per tal d’enfilar-nos pel dret fins al Puig Cornador 1212m, sota nostra i al sud veiem una gran part del Lluçanès, al fons la carena prelitoral des del Montseny fins a Montserrat, al nord els boscos i camps de les Lloses i al fons el Pirineu on s’aprecia el Taga, el Puigmal..

   Descendim suaument per la carena, coll de les Bruixes que forma la divisòria natural entre el Ripollès i el Lluçanès, el Pirineu corre paral•lel amb nosaltres

  Deixem a l’esquerra la masia de Serrallonga de Dalt

   Ermita de Sant Pere de Serrallonga que fou una parròquia rural esmentada el 938 amb el nom de Vilallonga que pertanyia a Ripoll. Sufragània d’Alpens des del segle XIV, és un petit edifici preromànic amb planta gairebé quadrada.

  Arribem a la masia abandonada de Serrallonga de Baix. En aquest punt ens desviem i baixem primer per entre els camps abandonats de la masia i després per entre el bosc que cada cop es fa més espès fins arribar a la carretera.

 Creiem que no és una bona opció i es millor baixar per la pista ben ampla, fins a trobar un rètol amb un gran mapa del Lluçanès, després cal seguir una estona per la carretera fins a arribar a la masia de Torrats on hem deixat el cotxe, prop d’Alpens.

De Sanavastre a Mossoll i passeig arran del Segre

  Fem un tomb per Sanavastre i ens acostem al riu Segre tot passejant, és un recorregut senyalitzat arran del riu que mena a Santa Maria de Quadres, abans d’arribar-hi però ens dirigim per l’interior fins a Mossoll.

  Sant Iscle i Santa Victòria de Sanavastre és una església romànica del poble de Sanavastre, és protegida com a bé cultural d'interès local. D'una sola nau amb arc de canó i dues capelles laterals de mig punt. No forma absis.

   Al costat dret de l'altar s'hi troba la sagristia. El cor és de fusta i dóna accés al campanar, el qual es troba a la façana oest i és en forma d'espadanya, amb dues obertures de mig punt. A mitja alçada s'obre tanmateix un ull on hi ha esculpides boletes. L'interior està enguixat, excepte un tros repicat. La porta s'obre al costat sud. Consta com a parròquia en l'acta de consagració de la Seu d'Urgell del 839. Fou una de les esglésies més batudes en 1198 pels partidaris del comte de Foix i Arnald de Castellbó, emportant-se tot lo millor.    Santa Maria de Mosoll és una església romànica situada a Mosoll que pertany al municipi de Das a la comarca de la Baixa Cerdanya.

   Surt documentada a l'acta de consagració de la Seu d'Urgell de final del segle X. Va pertànyer al monestir de Sant Martí del Canigó i va patir com tantes altres esglésies de la Cerdanya, el saqueig i incendi per part de les tropes càtares del comte de Foix i el vescomte de Castellbò el 1198.

   A unes excavacions portades a terme l'any 1975 al paviment, va aparèixer ocupant tota la planta, una trentena de sitges ovoides a tocar l'una de l'altra, les seves mesures són aproximadament d'un metre de diàmetre i d'1,50 de profunditat. Segons alguns arqueòlegs, eren sepultures i d'altres opinions els donen com sitges, anteriors a la construcció de l'església.

   A la part exterior no té cap element decoratiu, destaca el campanar de cadireta de dos ulls i amb l'amplada de tota la façana.

   Un frontal d'altar sobre fusta del segle XIII amb diverses escenes representant l'Adoració dels Mags, Maria amb Jesús, la Presentació, l'Anunciació i la Dormició de la Verge , es troba al Museu Nacional d'Art de Catalunya a Barcelona.

Queden restes de pintura mural amb el pantocràtor i apostolat als murs de l'absis.

 

 

A l'altra banda del riu veiem els tossals d'Isòvol i Olopte com destaquen sota el Puigpedrós emblanquinat