Les imatges del barroc de Sant Climent de Talltorta

Ens dirigim a Talltorta a la plana de la Cerdanya per contemplar les pintures de Sant Climent, una joia poc coneguda que aquest estiu havíem pogut veure des de l'entrada ja que una porta de vidre ens ho permetia però sense accedir dins de l’església.

   Fem un tomb pel poble format per quatre cases envoltades de camps. Talltorta es troba a la Plana a 1.060 m d'alçària.  S'hi arriba pel camí que surt d'Escadarcs o bé des de Puigcerdà. Creuem un pont que salva el riu Querol i ens mena a les cases.

   Trobem el portal de l’església tancat, com és molt habitual en totes les ermites romàniques de casa nostra, anem a una de les cases del poble per demanar l’accés, tenim sort, tenen la clau i ens acompanyen amablement, podem entrar i contemplar d’aprop les singulars pintures que cobreixen gairebé totes les parets.

    l'església consta d'una única nau, amb diverses capelles laterals, un absis poligonal i un petit campanar. L'element més destacat és la decoració pictòrica barroca, que data de l'episcopat de Simenó Guinda i Apeztegui, bisbe d'Urgell del 1714 al 1737. Les pintures, d'estil popular barroc, representen diverses escenes de la història bíblica.
   En una intervenció arqueològica es varen localitzar les restes, molt malmeses, d'un edifici romànic preesxistent. Es pot veure el que queda de l'absis romànic a la zona del prebisteri, a través d'una estructura de metall i vidre.
   L'actuació més difícil i lenta va ser la consolidació i restauració de les pintures barroques que cobreixen la majoria dels murs interiors de l'església.

  

     Contemplem un dels millors exemples de pintura religiosa barroca de les nostres comarques, que dóna a l'església de Talltorta un caràcter únic i fa molt recomanable la seva visita.

Llac de la Vallserra, Jaça de les Ganyades i runes de Santa Maria Vallem Ursariam - les esglesietes

  

   Sortim dels Angles en direcció al llac de Vallserra per un ampli camí convertit ara en pista d’esquí de fons.

   Voregem una part del llac i enfilem en direcció a la cabana refugi de les Ganyades, punt de partida de l’ascensió al pic del Pam, el paisatge emblanquinat ha canviat substancialment des de l’última vegada que hi vam accedir per pujar el cim.

   Ens aturem prop de la jaça per fer un mos, per poc temps ja que el sol declina i fa un fred que pela per estar-hi gaire estona.

 

  Deixem la Jaça de les Ganyades i baixem cap al fons de la vall per un altre camí amb la pendent més pronunciada amb la intenció de creuar el rierol que surt del llac de Vallserra

   A l’arribar a la vall i prop del riu, un cartell ens explica que en aquest indret hi havia un forn de calç que proveïa de material per la construcció de moltes cases de Formigueres i els Angles.
  A la vall de Vallsera ens trobem les ruïnes de l’antiga parròquia de Santa Maria Vallem Ursariam 1011, a l’indret conegut com Les Iglesiettes,. les esglesietes.

   Aquestes ruines són els vestigis del llogaret de Vallserra i de Son

      Al segle xiv aquest indret va ser desvastat per la pesta negra. La llegenda parla de dues germanes, úniques supervivents del llogaret delmat, que van fer la donació del territori a la població que les va acollir,  però el cert va ser que el 1701 l’abadia de Sant Miquel de Cuixà concedí la devesa de Vallserra a la població dels Angles.

   Creuem el riu per un pont amagat sota un bon tou de neu i pugem fins trobar la pista que ens mena al lloc d’on hem sortit quan ja les ombres del capvespre cobreixen la vall.

  Ha estat una ruta circular prou bonica pel paisatge i interessant per la història que les pedres que queden dempeus ens expliquen.