fent camí per l´entorn de Vallvidrera

  Des de l’estació del Baixador de Vallvidrera fem camí pel parc de Collserola, un dels entorns mes frondosos i bonics

  Resseguim camins i  ens enfilem pel camí fins a la font de la Budellera

A l’obaga del cim del Tibidabo, tocant a Vallvidrera, en un fondal d’una atracció singular s’hi amaga la font de la Budellera, 

la més popular d’entre les que es conserven al Parc de Collserola, ordenada a base de murs, terrasses i escales, data de la segona meitat del segle XIX.

L’entorn de la Font es va restaurar el 1988 inspirant-se amb el projecte original de J.C. N. Forestier (1918). També s’hi col·locà, una font de xarxa i una obra d’en Tàpies que representa l’escut de Barcelona.

Ens enfilem fins a dalt de la torres de Collserola

La Torre de Collserola és una torre de telecomunicacions inaugurada el 1992 amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona

Excel·lent punt panoràmic de Barcelona 

 Baixem capa Vallvidrera i la creuem fins al carrer Mont dÓrsa

 Seguim un camí que ens porta a la font de l’Espinagosa, oasi de tranquil·litat

 Allà veiem una família de porcs senglars que han sortit a passejar

Arribem al pantà de Vallvidrera, avui amb poca aigua. Aquest petit embassament està situat a l’obaga de la serra i es nodreix de les aigües que baixen del torrent Sot de la Cua del Bacallà.

La presa del pantà de Vallvidrera es va inaugurar l’any 1864 per subministrar aigua al municipi de Sarrià. Tot i que durant molts anys va estar abandonada, ara s’ha convertit en un espai tranquil per passejar i gaudir del paisatge i de la natura.

El pantà compta amb una zona de pícnic a tocar de la caseta d’Aigües i fins i tot un senzill restaurant, on ens aturem a fer un mos

Seguim fins la Mina Grott és un túnel de gairebé un quilòmetre i mig que connecta el Pantà de Vallvidrera amb la part baixa del barri de Vallvidrera, a prop de l’estació inferior del Funicular de Vallvidrera. Es va construir l’any 1855 per portar l’aigua del pantà fins a l’antic municipi de Sarrià.

 A principis de segle XX, el jove enginyer Carles Emili Montañés va presentar un projecte per fer un trenet que trasllades als barcelonins que anaven a gaudir de la natura a Collserola. 

  El 13 de juny de 1908 es va fer el viatge inaugural d’un vagó elèctric que tenia una capacitat per a 36 passatgers. El trajecte durava sis minuts i tenia un preu de 35 cèntims. La instal·lació va deixar de funcionar l’any 1909 i actualment es prohibeix l’accés a la gruta.

Arribem l’església de Santa Mª de Vallvidrera, una antiga parròquia esmentada al segle X. Va ser nucli original de Vallvidrera i actualment es pot visitar el cementiri els caps de setmana i dies festius.

Acabem el recorregut  a Vil·la Joana, fou una de les masies més importants de Vallvidrera. Documentada des del segle XVI 

Powered by Wikiloc

Els Emprius - Parc de Sant Llorenç del Munt

    Anem al Parc de Sant Llorenç del Munt per enfilar-nos als Emprius, una serra situada al municipis de Mura a la comarca del Bages i el de Sant Llorenç Savall a la comarca del Vallès Occidental, amb una elevació màxima de 883 metres.

   És com una espina dorsal que s’estén a l’est del Montcau i hi connecta pel collet del Llor, perllongant-se cap al nord perdent alçada progressivament.

   Envoltat de cingles de roca: les agulles de Finestrelles, la Vella, el Puro i el Queixal Corcat.

   “A l'estiu del 2003, la carena rocosa i amb poca vegetació dels Emprius es va interposar a l'avanç del gran incendi (4600 Ha) que va arribar de l'est, de Sant Llorenç Savall i Monistrol de Calders, aconseguint aturar-lo. D'una altra forma el foc hagués arrasat els alzinars del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt, el Montcau i la serra de l'Obac.”

  Sortim del Marquet de la Roca situada al fons de la val del Llor, al fons es divisa la carena dels Emprius

  Des del Marquet de la Roca agafem un corriol que s'enfila paral·lel al torrent del LLor, que avui porta molta aigua.

         Abans però visitem un forn de pega a prop de la masia

   Ens aturem a la font del LLor, al principi del camí. Una font ben arranjada, en un indret ombrívol i preciós.

    Avui baixa aigua a dojo pels camins que menen al torrent

  Seguim enfilant fins a una cruïlla ( a l'esquerra va a la Cova Simanya i a la dreta els Emprius)

   Nosaltres seguim cap a la dreta que passat un corriol s’obre i s’enfila on podem veure les agulles de Finestrelles

   Entrem en un camí fressat que descendeix un tram arran de roca per poc després tornar a remuntar El camí travessa unes roques i ja som dalt dels Emprius.

    Tenim al davant el llarg altiplà dels Emprius, amb una ampla panoràmica,

  a la nostra esquerra el turó del Montcau i al fons Montserrat i el Bages,

   a la dreta l'ampla vall d'Horta, també divisem el castell de la Pera i més enllà el de Granera, el Puig de la Creu i les poblacions de Sant Llorenç Savall i al Nord la carena del Pirineu.

   Recorrem tota la carena i quan s'acaba el camí cerquem a la nostra dreta una fita que ens senyala el lloc de baixada, en principi força pronunciat i que més endavant es suavitza,

      a prop nostre veiem les restes del castell de Pera

anem a sortir a la vall d'Horta a un ample camí que corre paral·lel a la riera d'Horta.La riera baixa avui pletòrica

    Arribem a un punt que un indicador ens mena cap el Marquet de la Roca tot travessant la riera per una passera

i després d'un breu recorregut arribem al punt d'inici, sortint per la part del darrera del Marquet de les Roques

      El Marquet de les Roques és un casal modernista, protegit com a bé cultural d'interès local. La masia -amb masoveria que data de l'any 1200- és una de les cases de camp més privilegiades perquè l'aigua és abundosa, la mateixa de la Font del Llor.
   L'any 1895 fou totalment restaurada, donant-li a la vegada, l'aspecte de masia i de casa-castell senyorial.

    En altres temps casa pairal i residència d'estiueig del poeta Joan Oliver, on aquest organitzava tertúlies literàries.
     "Mai no oblidaré les nits d'agost al Marquet de les Roques, al fons de la vall d'Horta, sota el Montcau. El Marquet és un castell construït amb la pedra vermellosa del país, combinat amb el maó vist. Al Marquet he passat les temporades més felices de la meva vida. Les nits sobre tot prenien una serenitat i una transparència gairebé màgiques” Joan Oliver, Temps, records

Powered by Wikiloc

Un tomb pel torrent de Colobrers i el riu Ripoll

   Fem un tomb pel torrent de Colobrers i tornem riu Ripoll amunt fins a Castellar de nou. Entre Castellar i Sabadell trobem un racó ombrívol i humit per on circula el torrent de Colobrers, també conegut amb el nom de torrent de la Tosca, una petita joia on es pot passejar arran del torrent de curs curt però sinuós,

      Neix a la serra del Vent, a Castellar del Vallès, amb uns 6 km de longitud travessa el pla de la Bruguera i, en entrar al terme de Sabadell, s'encaixa al terreny tot formant unes ribes altes i abruptes, s’ajunta amb el Ripoll a can Pagès.

   Sortim de Castellar i anem pel pla de la Bruguera fins a la torre Turull, creuem uns camps entremig de la Vidriera Vilella i la torre Turull

   Arribem a la font de can Moragues on seiem a la bassa/safareig sota la majestuosa alzina

   Es troba situada dins de la finca de la torre Turull, la bassa rep el nom de Can Moragues perquè havia estat el safareig d'aquesta masia, l'aigua de la font es una de les principals aportacions al torrent de Colobrers.

   Entrem al torrent de Colobrers , crèiem que desprès de les pluges baixaria més aigua, però tan sols un fil d’aigua omple el curs del torrent.

   L'aigua que aporta el torrent procedeix de la font de Can Moragues i també dels diferents aqüífers de la zona. Part d'aquesta aigua es capta en una mina i es condueix per galeries subterrànies, recs i fins i tot un petit aqüeducte.

    El 199 1'Escola Taller de Medi Ambient la Salut van netejar i arranjar el torrent, la font i la bassa de Can Moragues. Van construir unes passeres i van barrar accessos per delimitar un únic traçat, amb la intenció d'estalviar erosió innecessària. També van publicar un itinerari.
   Creuem vàries passarel·les de fusta que trobem al llarg del recorregut per travessar el torrent

    La ventada del desembre passat va afectar el torrent. Els arbres caiguts de pi blanc, plàtans i pollancres van impedir la mobilitat i es va treballar per obrir l’accés, arreu es veu el que queda d’aquells arbres majestuosos que es van tombar.

  El microclima molt humit durant bona part de l’any, afavoreix el creixement i conservació d’arbres: saücs, plàtans, pollancres, avellaners....

   com de plantes: falgueres, la cua de cavall hi és abundant entre moltes altres pròpies del lloc

   Trobem la font de la Tosca, parets verticals de pedra tosca recobertes de molses i falzies, formant un degotall continu, racons molt humits, on raja l’aigua en forma de degotalls formant grans panels de molsa fent formes espectaculars.

    La Foradada és un gran forat artificial, fet pels pagesos a finals del segle XIX, per desviar el curs natural del torrent i no malmetre la zona d’horta dels voltants, en cas d'aiguats.

   Gairebé al final del recorregut, el torrent de Colobrers passa entremig de Can Garriga i Can Pagès i s'ajunta amb el riu Ripoll prop del pont Nou de Castellar.

   Creuem el Ripoll pel pont i passem per sota la carretera, iniciem el camí de tornada prop del riu Ripoll. El camí ara és ampla i assolellat i hi circulen vehicles de tota mena

   El molí Mornau funcionava com a molí paperer i draper cap a mitjans del segle XVI hi fabricava paper per exportar a Gènova.

   La vista de les barraques i horta que ocupa tota la plana sota de Can Bages és impressionant

    Trobem un forn de calç, una estructura excavada en un marge superior al peu del camí que ressegueix el riu, a l'aiguabarreig del Torrent de Ribatallada amb el riu Ripoll.

   El torrent de Ribatallada fa de partió dels dos termes, som ja a Castellar de nou

   Busquem una sortida tot creuant de nou el Ripoll per una estreta passera però els camins estan tancats per l’horta que creix en qualsevol racó

    A l’alçada del Molí de’n Busquets creuem el Ripoll per sobre d’unes pilones que ens faciliten el pas consisteix en  28 pilars de formigó armat de 30 cm de diàmetre i 35 cm d’alçada amb una separació entre eixos de 80 cm, s’ancoren a la llosa de pedra existent a la llera del riu, d’uns 23 metres de llargada aproximadament.

   Abans de remuntar el camí que ens enfila fins a Castellar seiem a les parets, sota d’una figuera, de la sèquia Monar o rec Monar que és la xarxa hidràulica construïda i modificada al llarg dels segles per fer arribar l’aigua als conreus, als molins i a les fàbriques del riu Ripoll.

   El nom prové de la paraula moliner en llatí. Després de les riuades de 1962, la major part es féu malbé i entrà en un procés de degradació irreversible. Ara, els pocs trams que en resten són aprofitats pels hortolans a prop del riu.
  Arribem a Castellar per can Carnè

   Acabem el recorregut a la plaça de la Miranda, darrera de l’institut on hi ha el "Pitu de can Barba"

Powered by Wikiloc

* * *