dimarts, 28 d’abril del 2015

El llac de l'Aude al Capcir

    Tornem al llac de l’Aude, després que l’última vegada no hi vam arribar perquè el temporal de neu ens ho va impedir.

    Canviem en part el recorregut, passat el refugi de Buc a la cruïlla deixem a l’esquerra el camí que mena al refugi Bernardí i seguim l’itinerari més llarg del circuit de fons a l’estany.
    El Capcir forma un altiplà de 1 500 metres d’altitud mitjana, al nord-est de la Cerdanya i al nord-oest del Conflent, al nord, fa frontera amb Occitània. El riu Aude, el travessa de sud a nord.
    Travessem el riu d’Aude que inicia el seu recorregut al llac i que treu el cap entre la neu.
    Continuem per la pista, ara en lleugera pujada, amb una bona vista, cap al sud, del cim de Cambradase, a mesura que pugem, aquesta visió s’amplia amb el Puigmal i el Canigó.
    La paraula Capcir té com a origen el terme "caput circii", que significa "cap de cers". El cers és el vent del nord, la tramuntana. El Capcir, seria doncs, el país que fa front al vent del nord. Aquest nom li hauria estat donat pels habitants del Conflent o de la Cerdanya, veïns dels capcinesos que mai no han deixat de considerar el Capcir com el país més fred, anomenat com La petita Sibèria d’Europa
    Arribem a l’estany cobert de neu però que ja inicia el desglaç doncs podem veure en alguns punts l’aigua. Ens aturem i el voltem per contemplar-lo des de diferents angles.
     El mateix llac a l’estiu
    Aquí neix el riu Aude, un dels rius occitans més important, té una llargada de 224 kms. desemboca al Mar Mediterrani, al Grau de Vendres, tot passant primer per poblacions com Limós, Carcassone i Narbone.
    Desfem el camí i tornem al pla de Mir a les Angles que és el lloc on hem iniciat el recorregut, cal dir que aquest cop el bon temps ens ha acompanyat i el paisatge que hem pogut contemplar ha estat fantàstic.
* *

dimarts, 14 d’abril del 2015

Un tomb per Mijanes al País del Donasà - Occitània



    Volíem pujar al cim del Tarbessó des del coll d'Ascou-Pailhères però ens trobem la carretera D25 que hi accedeix tallada a causa de la neu, canviem de plans i fem un tomb per l’estació Mijanès-Donezan que malgrat  la quantitat i qualitat de la neu està tancada.

     Des d’aquest punt es pot accedir als pics del Tarbésou (2.364m), el Canrusc (2.132m), el pic de la Coumeille de l'Ours (2.217m), el pic de Balbonne (2.305m) o el Roc Blanc (2.542m).
    És una bona àrea per realitzar-hi excursions amb raquetes de neu o esquís ja que la neu acostuma a ser abundant i la orografia suau dels seus cims és ideal. Mijanes també està situat a prop de dos castells càtars, el castell de Quérigut i el castell d'Usson.

    Sortim de l’estació i fem un camí que s’enfila suaument en direcció als cims de Balbonne i Roc Blanc, que veiem al fons, trobem la cabana de la Mire, el paisatge és majestuós, el silenci trencat només pel cant dels ocells que senten a prop la primavera
     De cop apareixen una parella de cervatons, creuem les mirades i en un instants desapareixen lleugers muntanya amunt, comprovem que el camí té sovint unes petjades que el travessen.                                         Arribat al punt més alt del recorregut fem la tornada per un camí ampla que ens mena fins les pistes d’esquí que baixem pel dret fins al punt d’inici.
    Després de l’excursió anem a Mijanes, un petit poble de muntanya situat a l'extrem nord-oriental del país del Donasà, al departament de l'Arieja que forma part d’Occitània. Situada a la solana, les cases estan construïdes est/oest i de cara al sol de migdia, que crea una atmosfera càlida a la qual no es pot restar impassible.
    Per arribar a Mijanes si hi accedim des de la regió del Capcir, a Puigbalador hem d'agafar la D32 fins a Quérigut i des d'aquí anar a Mijanes tot passant per Le Pla.
 
                              El riu Bruyante (sorollós) segueix el peu de la població fent honor al seu nom.
    Després de fer un tomb pel poble que s’enfila muntanya amunt acabem contents del que hem descobert i gaudit
*
*

entrades al bloc