Els Emprius - Parc de Sant Llorenç del Munt

    Anem al Parc de Sant Llorenç del Munt per enfilar-nos als Emprius, una serra situada al municipis de Mura a la comarca del Bages i el de Sant Llorenç Savall a la comarca del Vallès Occidental, amb una elevació màxima de 883 metres.

   És com una espina dorsal que s’estén a l’est del Montcau i hi connecta pel collet del Llor, perllongant-se cap al nord perdent alçada progressivament.

   Envoltat de cingles de roca: les agulles de Finestrelles, la Vella, el Puro i el Queixal Corcat.

   “A l'estiu del 2003, la carena rocosa i amb poca vegetació dels Emprius es va interposar a l'avanç del gran incendi (4600 Ha) que va arribar de l'est, de Sant Llorenç Savall i Monistrol de Calders, aconseguint aturar-lo. D'una altra forma el foc hagués arrasat els alzinars del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt, el Montcau i la serra de l'Obac.”

  Sortim del Marquet de la Roca situada al fons de la val del Llor, al fons es divisa la carena dels Emprius

  Des del Marquet de la Roca agafem un corriol que s'enfila paral·lel al torrent del LLor, que avui porta molta aigua.

         Abans però visitem un forn de pega a prop de la masia

   Ens aturem a la font del LLor, al principi del camí. Una font ben arranjada, en un indret ombrívol i preciós.

    Avui baixa aigua a dojo pels camins que menen al torrent

  Seguim enfilant fins a una cruïlla ( a l'esquerra va a la Cova Simanya i a la dreta els Emprius)

   Nosaltres seguim cap a la dreta que passat un corriol s’obre i s’enfila on podem veure les agulles de Finestrelles

   Entrem en un camí fressat que descendeix un tram arran de roca per poc després tornar a remuntar El camí travessa unes roques i ja som dalt dels Emprius.

    Tenim al davant el llarg altiplà dels Emprius, amb una ampla panoràmica,

  a la nostra esquerra el turó del Montcau i al fons Montserrat i el Bages,

   a la dreta l'ampla vall d'Horta, també divisem el castell de la Pera i més enllà el de Granera, el Puig de la Creu i les poblacions de Sant Llorenç Savall i al Nord la carena del Pirineu.

   Recorrem tota la carena i quan s'acaba el camí cerquem a la nostra dreta una fita que ens senyala el lloc de baixada, en principi força pronunciat i que més endavant es suavitza,

      a prop nostre veiem les restes del castell de Pera

anem a sortir a la vall d'Horta a un ample camí que corre paral·lel a la riera d'Horta.La riera baixa avui pletòrica

    Arribem a un punt que un indicador ens mena cap el Marquet de la Roca tot travessant la riera per una passera

i després d'un breu recorregut arribem al punt d'inici, sortint per la part del darrera del Marquet de les Roques

      El Marquet de les Roques és un casal modernista, protegit com a bé cultural d'interès local. La masia -amb masoveria que data de l'any 1200- és una de les cases de camp més privilegiades perquè l'aigua és abundosa, la mateixa de la Font del Llor.
   L'any 1895 fou totalment restaurada, donant-li a la vegada, l'aspecte de masia i de casa-castell senyorial.

    En altres temps casa pairal i residència d'estiueig del poeta Joan Oliver, on aquest organitzava tertúlies literàries.
     "Mai no oblidaré les nits d'agost al Marquet de les Roques, al fons de la vall d'Horta, sota el Montcau. El Marquet és un castell construït amb la pedra vermellosa del país, combinat amb el maó vist. Al Marquet he passat les temporades més felices de la meva vida. Les nits sobre tot prenien una serenitat i una transparència gairebé màgiques” Joan Oliver, Temps, records

Powered by Wikiloc

Cap el castell de Santa Coloma de Farners i relax al balneari

   Seguim un itinerari que s’endinsa pels boscos de Farners, on abunden les sureres, les alzines i els roures tot gaudint de la natura i també, de la història en la visita al castell de Farners.

   Arribem a l’ermita de la Mare de Déu de Farners, part de la qual conserva la construcció original romànica del s. XII i des d'on es pot contemplar perfectament el castell, és un lloc habitual de pícnic i avui hi ha molta gent però l’ermita roman tancada

   Per accedir al castell cal pujar per unes escales excavades a la pròpia roca, està situat dalt d'un turó,  prop de l'antic camí de Santa Coloma a Sant Hilari,  en un punt estratègic del pas entre les planes de la Selva, del Vallès i d'Osona. Apareix documentat per primera vegada a l'any 1040 com a possessió del comte de Barcelona Ramon Berenguer, posteriorment va passar als Vilademany, sota el domini superior dels vescomtes de Cardona, va ser abandonat cap al segle XV.
   El castell està format per una torre central de planta rodona i un recinte emmurallat al seu voltant. Els murs tenen una alçada de vuit metres. A la part inferior els carreus són de majors dimensions i  distribuïts en filades més o menys regulars, a la part superior els carreus són més petits i col·locats irregularment amb nombroses espitlleres en la part inferior i coronats per merlets.

    La torre té un diàmetre de vuit metres i mig i una alçada de dotze metres. La porta d'accés a la torre es troba a uns set metres d'alçada i s'hi podia accedir gràcies a una estructura de fusta.

  De la resta de dependències del castell no s'ha conservat pràcticament res, només la base dels murs que delimitaven algunes estances.

  En el turó que hi ha just al davant del castell s'alçava una torre de guaita, de la que només queden unes quantes pedres del que era un dels seus murs. Damunt les roques hi ha restes de la muralla exterior que la protegien, similar als castells de Cruïlles o de Beuda. Hi ha una cisterna feta amb carreus ben picats que recull l'aigua que baixa del rocam. Com en el cas del castell, per accedir a ella calia pujar per uns esglaons excavats a la roca.

Pel camí descobrim un munt de formacions granítiques esculpides amb formes curioses fruit de l'erosió patida al llarg del temps, 

*

Després una estada relaxant al Balneari Termes d'Orion que està catalogat com a monument del municipi de Santa Coloma de Farners i inclòs en l'Inventari delPatrimoni Arquitectònic de Catalunya.

A causa de l’origen profund i de l'especial circulació subterrània, les aigües adquireixen unes característiques físico-químiques bicarbonatades sòdiques, fluorades, silicatades i radioactives, que brollen transparents sense olor ni sabor especials, de 39 a 45ºC.

Aquestes propietats terapèutiques són tan antigues com la humanitat. Les primeres referències històriques de les aigües termals de Santa coloma de Farners són durant la Guerra del Francès contra Napoleó, en que s'aprofiten per curar els soldats amb tractaments balneorològics, és doncs al segle XIX quan comencen a obtenir l’admiració i el reconeixement de la societat catalana de l' època.

5. De Canet de Mar a Calella - passeig arran de mar

Sortim de Canet amb la idea de fer-ho arran de mar, tot seguint el litoral marí fins a Sant Pol per després finalitzar el recorregut a Calella.

A Canet fem una visita a la vila que es un important centre cultural on destaquen les cases modernistes de Domènech i Montaner.  











      
           

       Canet de Mar disposa d´una costa de 2100 metres de llargada. El litoral està compost per un fons sorrenc causat per la descomposició de les roques granítiques que formen el subsòl.         
              A la part est del Passeig Marítim trobem una àrea de protecció de la vegetació litoral, on es troben plantes autòctones del litoral català com el fonoll marí, el rave de mar, el cascall marí o l´atzavara.

Un cop deixat enrere les platges veiem que fins a Sant Pol no hi ha cap passeig, la major part és un estret camí que passa entre la via i la platja, cal tenir en compte doncs que el tren circula a prop i no hi ha cap tanca de protecció.




          Arribats a Sant Pol entrem per l’estació passant per sobre de les roques, seguim pel passeig ran de mar i després per la platja fins que al final trobem unes escales que pugen al mirador.  Un cop a dalt passem per sota d'un llarg pont de fusta que creua la N-II  i seguim per la vorera en direcció Calella per un estret sender habilitat durant el segle XIX que servia per controlar les poblacions de la costa i fer front al contraban

  
Degut a la seva orografia particular, la costa de Sant Pol està formada per diverses platges, la majoria petites cales rocoses, que la fan diferent de la resta de pobles del Maresme. Un paisatge construït entre els penya-segats i el mar com en plena Costa Brava.                                                   
Arribant a Calella veiem en primer terme el far, baixem fins a la platja i seguim pel passeig marítim on acabem el recorregut.

Es pot dir doncs que és una ruta prou variada, bonica i interessant de fer

4. De Mataró a Canet - passeig arran de mar

Sortim de les afores de Mataró prop de Sant Andreu de Llavaneres amb la intenció d’arribar a Sant Pol, al final ens quedarem a Canet on agafarem el tren per retornar al lloc d’inici. Creuem les poblacions de Sant Andreu de Llavaneres, Caldes d'Estrac i Arenys de Mar.

Fins aprop d'Arenys hi ha un passeig entre la via i el mar que pren diferents noms depenent de la població que travessem, a Caldetes passeig de la Musclera i passeig dels Anglesos. 
Sant Andreu de Llavaneres inicialment estava format per nombroses masies escampades pel sector muntanyós, presidides per l'antiga església parroquial.
Nosaltres seguim al costat del barri de Can Sanç que es va poblar a la segona meitat del segle XIX per mariners i pescadors que construïren una línia de casetes amb planta baixa i pis. Als inicis del segle XX es va convertir en un lloc d'estiueig i veiem interessants cases d'estil modernista.

Caldes d'Estrac es popularment coneguda amb el diminutiu de Caldetes, el topònim deriva del llatí caldarios, i del nom de persona Astaracum procedent d'Aquitània.


Abans d’arribar a Arenys s’acaba el camí coincidint en un túnel de la via i ens veiem obligats a enfilar-nos fins a la carretera per travessar el turó per dalt i creuar la via després.

Arenys de Mar tingué una gran importància marítima durant els segles XVIII i XIX. El port d'Arenys era l'únic existent a tota la costa nord de Barcelona, és l'exemple més evident de la llarga tradició marinera de la vila.

Finalment arribem a Canet de Mar, Canet del llatí cannetum significa lloc de canyes. De gran tradició marinera i turística, és un important centre cultural, són de gran interès les cases modernistes de Domènech i Montaner. Ha estat un recorregut interessant on podem destacar els ports d'Arenys i Sant Andreu, els passeigs que recorren la platja a la major part de l'itinerari, la dificultat de seguir arran de mar poc abans d'arribar a Arenys i unes platges amplies i endreçades.

Can Rius - Un balneari amb molta història

De vitralls - balneari Can Rius

El balneari està situat dins l'entorn natural que ofereixen la riera i el parc de Can Rius, i alhora s'integra en el centre històric de Caldes de Montbui. Data del segle XVI i al llarg dels segles va passar per les mans de diferents famílies catalanes, amb tot, va ser el cognom Rius el que va quedar com a nom del centre termal.
*

*
Les principals transformacions i millores es produeixen durant el segle XIX, època de màxima esplendor dels balnearis a Catalunya. És durant aquest segle que els Rius ordenen la construcció d'un saló destinat a menjador de primera classe. Diferents documents de l'època situen la construcció i ampliació del gran menjador amb vista a la riera entre els anys 1864 i 1893. En aquell moment el Balneari Rius ocupava 2.000 metres quadrats i va adequar les instal•lacions per oferir tractaments per a diferents afeccions. També millora les habitacions i té diferents espais i preus per a clients de diferents classes socials.
*

*
Durant la primera meitat del segle XX els balnearis travessen una època de declivi; per al Balneari Rius suposa la fi del seus dies com a centre termal i passa a mans d'una comunitat religiosa. L'any 2003, l'Ajuntament de Caldes adquireix el Balneari Rius i fa les reformes per transformar-lo en un centre cívic on s'hi feran conferències, cursos, xerrades, concerts....
La reforma de les sales de Can Rius s'ha fet reproduint l'estat originari que oferia aquest balneari, considerat un dels centres termals més prestigiosos de l'Europa del segle XIX i retorna als salons la bellesa que oferien en la seva època d'esplendor.
*
*
*