Remuntant el Matarranya al Parrissal i vila de Beseit

     Anem a Beseit a visitar la vila i també el Parrissal, una ruta que remunta el riu Matarranya, endinsant-se als Ports fins a l’estret del Parrissal  

  Seguim el camí paral•lel al curs del riu, ens aturem a la a les pintures rupestres de la Fenellasa.

     Riu amunt, els gorgs es succeeixen i les passeres de fustes o troncs ens ajuden a avançar en aquells llocs on seria impossible fer-ho sense entrar a l'aigua. Creuem el riu a gual, de pedra en pedra, per sort baixa poc aigua que ens facilita el camí però alhora llàstima perquè es veu la llera un xic eixuta.

    A mesura que ens apropem al final apareixen davant nostre les espectaculars agulles de les Gúbies del Parrissal. Després d'un tram  pel mig del bosc, creuem el llit del riu entremig de grans blocs de roca, sota els quals ha desaparegut. Superat el caos, avancem a tocar de la paret fins arribar a l'espectacular Estret del Parrissal, un estret engorjat limitat per parets de roca de més de 60m d'alçada i només 1,50 metres d’amplada

     Per salvar aquesta zona dels estrets reculem fins al Pas del Romeret, un camí equipat que puja uns 100 metres per sobre del Parrisal, té equipament i graons amb passos verticals La primera part és més fàcil, amb algun pas i grimpada. Les vistes es van obrint a les estranyes formacions del Parrisal, escarpades parets que cauen cap al barranc i esculpides agulles que són difícils de veure des de baix.

   A l’arribar a la part més delicada, un aèria baixada, equipada amb graons i cadenes uns quants de la colla la fan i desfan, mentre que altres ens quedem a dalt, al final per manca de temps també retornem tots plegats, pel camí que havíem fet abans.   Beseit és una vila i municipi del Matarranya. Està situada al peu dels Ports. Els orígens de la localitat es remunten a dos nuclis creats pels àrabs Abu Zeit i Zeit que es corresponen amb l'actual barri de la Botera i el de Santa Anna. Durant el segle XII, es va reconquerir Beseit. Els Templers van deixar petjada en el patrimoni del terme, d'aquesta època daten alguns portals, una part de l'església i edificacions civils diverses. Es van cremar moltes edificis durant la guerra Civil

        Aprofitant el cabal del riu Matarranya, que al seu pas per Beseit salva un desnivell important i l'aigua adquireix molta força, es van construir una sèrie de molins al llarg del seu curs. Aquests eren fariners, almàsseres, centrals hidroelèctriques, martinets, paperers....

   Des del segle XV al XIX, funcionaven 9 molins paperers, com la fàbrica de Solfa (avui hotel), la de Morató, la de Martí, o la de Noguera (actualment convertida en galeria d'art).
   El paper era d'una gran qualitat, tal és així que Goya l'utilitzava per als seus gravats i alguns molins van treballar per Heraclio Fournier en l'elaboració de cartes.

De Pena-roja de Tastavins fins a les Roques del Masmut

     Anem a Pena-roja de Tastavins i pugem a les Roques del Masmut, al Matarranya de Terol. Ens enfilem pel darrera fins a l'altiplà i ens acostem a diferents punts del cim. Baixem pel mateix indret i fins al peu de les Roques després les voregem i acabem de donar la volta  tot passant pel riu Tastavins fins a l'inici de la ruta

    Sortim del poble i a mesura que comencem a caminar descobrim un paisatge agrest format per barrancs on creixen pins, alzines i plantes aromàtiques. El nostre camí, una pista forestal en bon estat, discorre per un camí ramader utilitzat pels ramats d’ovelles per desplaçar-se.

     El topònim 'Masmut' fa referència al poble bereber dels Masmuda, es creu que es van instal·lar en aquesta zona durant la dominació musulmana.
   El camí puja fins una cruïlla que ens mena a peu de les Roques del Masmut, on ens enfilem tot grimpant.

      Les penyes del Masmut amb una altitud màxima de 1.058 metres, és una impressionant mola calcària de color vermellós de parets verticals de més d’un centenar de metres, pel seu interès ecològic i paisatgístic està catalogades com a LIC - lloc d’interès comunitari
    A dalt del cim es pot gaudir d’una excel•lent panorama des de diferents punts, ja que és un altiplà. Avui fa molt vent i gairebé alcem el vol.

    De tornada seguim el sender que davalla per l'altra vessant i s'allunya progressivament de les Roques. Durant el primer tram les vistes de les Roques del Masmut són impressionants.

   Arribem al riu, normalment porta poca aigua i avui gens, seguim una estona pel mig, el creuem de nou i ens enfilem fins arribar al punt d’inici del recorregut.
     Pena-roja de Tastavins, probablement el nom prové del color vermellós de les roques del Masmut, és un poble del Matarranya a Terol. Enlairat damunt d’un turó, de carrers empedrats, costeruts i estrets que segueixen l’orografia del terreny, conformen un laberint urbà amb cases amb espectaculars balconades i ràfecs de fusta.
    L’església de Santa Maria de mitjan segle XVIII, barreja els estils renaixentista i barroc. L’edifici de l’Ajuntament, del segle XVI, alberga l’antiga presó. La Llotja, aixecada en el segle XVI per celebrar-hi el mercat i on després es van col•locar els safareigs.

   A l’entrada del poble hi ha el Santuari de la Mare de Déu de la Font, conjunt històric-arquitectònic que alberga un temple gòtic, un altre barroc, un bell claustre medieval i una hostatgeria reformada; el sostre del temple primitiu, és de fusteria mudèjar, amb policromats, està catalogada per la UNESCO com a Patrimoni de la Humanitat.