Pugem al Pic de la Mina situat a l’Alta Cerdanya, a prop d’Andorra,
entre el Coll de Pimorent i el Pas de la Casa, un cim molt
freqüentat a l’hivern pels qui ho fan amb raquetes i també esquís i des d’on és pot contemplar el magnífic paisatge que l’envolta
(carena de Fontfreda, el Coma d’Or, el Puigpedrós, la vall d’Ax les Thermes...)
El nom de la Mina prové de les antigues mines de ferro del Pimorent. L'edifici de les mines, situat a uns 2.100 m d'altitud i enlairat per sobre de la carretera N-22 que va a Andorra, va ser construït a principis del segle XX i durant molt de temps es va utilitzar per allotjar els miners i les seves famílies. L'edifici va ser definitivament abandonat a principis dels anys seixanta.
Ens endinsem per la vall de Vinyola tot deixant enrere, a l'esquerra, les pistes d'esquí de Porté i Pimorent. El recorregut és obert i ample en tot moment, enfilem cap al cim quan divisem al fons de la vall l’estació del Pas de la Casa a Andorra
Aquest punt fa de partió de les aigües que van a diferents conques. A ponent cap al riu Arièja, a llevant cap a la vall de Querol. El Pic de la Mina queda evident sobre nostre en direcció migjorn, quan l’albirem, enfilem pel dret vers el cim.
Arribem al cim que te la forma característica de piràmide rocallosa. És un dia rúfol i el vent capgira la inicial intenció de quedar-nos hi una bona estona, després de contemplar el paisatge, i de fer les fotos i un petit film que ho documenta,
baixem uns metres per sota del cim on més arrecerats reposem l’energia gastada amb un àpat mentre contemplem els ramats de xais que pasturen per la vall i els núvols que creuen cel i muntanyes a tota velocitat.
Sembla talment que toquem el cim amb la ma!
Retornem pel mateix camí més o menys però desviant-nos més a la dreta cap al capdamunt de l’últim telecadira i d’aquí fins al coll de Pimorent de nou on finalitzem l’excursió
