dijous, 31 de desembre del 2009

recorregut pel torrent de Ribatallada





Aquest és un recorregut per paratges molt bonics i ben conservats malgrat estar rodejat de zones urbanes i industrials.
*


Un torrent important al marge dret del Ripoll és sens dubte el Torrent de Ribatallada, no pel cabal d'aigua que pugui aportar al Ripoll, sinó per l'abundància d'aigua subterrània que té.


Antic pantà de Ribatallada. Aquesta obra hidràulica, de 4 metres de fondària i 10.000 m3 de capacitat, resta avui abandonada i coberta per la vegetació. Es va construir l’any 1895, tal com ens recorda la làpida encara existent, per aprofitar les aigües que baixaven pel torrent de Ribatallada, ja que en aquella època hi havia molts problemes per abastar d’aigua la població de Sabadell. El pantà va funcionar durant molts anys com a dipòsit d’aigua per a la ciutat fins que les fortes riuades del setembre de 1962 en van esbotzar la paret.També a prop hi trobem un pou de glaç.



D'aquí en amunt està format per dos torrents principals; el de la dreta porta el nom de Torrent de Can Font, amb el seu naixement més enllà de la Muntanyeta de Matadepera, sota el turó de Mont-rodon o de can Sallent.
El Torrent de Gotelles neix a prop de Can Sales i el seu curs va paral•lel a la carretera de Matadepera a Sabadell i acaba quan conflueix amb el torrent gran de Can Font, on passa a anomenar-se torrent de Ribatallada. Tots dos s'uneixen quasi dessota la casa de Ribatallada.
*

*

En un punt del torrent, hi trobem una fita de termes triangular amb els escuts de Sabadell, Castellar del Vallès i Terrassa.
*
Per agafar el camí del torrent deixem el camí principal a la dreta i continuem per un sender que està senyalitzat amb unes fites de fusta. La vegetació que hi ha al llarg del torrent és pròpia de les zones on hi predomina la humitat, amb falgueres, càrex, oms joves, avellaners i cua de cavall.









A la part alta del torrent hi trobem dues fonts, que de fet una és continuació de l’altra: la font de Gotelles i font de la Moreria, també una surgència d’aigua arran de terra en el mateix cabal del torrent.







*
*

dilluns, 18 de maig del 2009

Sant Sebastià de Montmajor




Sant Sebastià de Montmajor és un petit nucli de població encerclat per la muntanya del Farell i els cingles de Sant Sadurni de Gallifa.
La vall de Sant Sebastià conserva encara tot l'encant de la natura, sense que hagi perdut la seva solitud ni la seva pau.
En aquest paratge trobem una església romànica del
Segle XI amb la Sagrera"
més ben conservada del país.

*
Sant Sebastià està documentat des del 1065. Durant els primers temps de repoblació, algunes parcel•les de terra van ser donades a l'orde de Sant Benet. Aquesta parròquia, es va beneficiar dels acords de pau i treva que va donar lloc a petits nuclis de poblament.
L'església consta d'una sola nau de volta de canó, amb un gran absis quadrangular. El campanar de dos pisos és de planta quadrada.

*

*
*
*
El nucli de població principal i més antic es troba en una fondalada tot baixant del Farell. Des d'aquí se’ns obre una vall que arriba fins als cingles, amb l'única excepció del castell de Gallifa que sobresurt dins d'un mar de verd.
el municipi consta de deu cases distribuïdes en un parell de minúsculs carrers, que coincideixen formant un angle recte.
S'arriba al poble des de Castellar del Vallès, Sentmenat i Sant Llorenç de Savall, per l'anomenada baixada del rellotge, actualment només una torre sense senyalització, en la que hi ha havia un rellotge que se sentia perfectament tant des del nucli principal, com des del Serrat de Baix , habitat principalment en els períodes de vacances.
*

 

dijous, 7 de maig del 2009

paisatge des del Farell


-->
-->
El Farell - Caldes de Montbui
El Farell és un punt elevat del Vallès des d'on es domina una fantàstica panoràmica dels camps, planes i serralades que l'envolten.


La serralada de Sant Llorenç, el Puig de la Creu, els cingles de Bertí, el Montseny, els cingles de Gallifa i darrera s'albira la serralada del Pirineu, ... i Collserola amb el mar el fons....

*

*
*
Segons sembla el nom d’aquesta muntanya vallesana deriva de far, un lloc elevat on s’encenien fogueres per fer senyals.


.
*
*

dijous, 16 d’abril del 2009

Gallifa - castell i poble

castell de Gallifa en primer terme i la Mola de Sant llorenç del Munt al fons

Gallifa és un petit municipi de poc més de 200 habitants, que es toba dins un gran entorn natural de boscos i camps de conreu. Limita amb la muntanya de Sant Sadurní pel nord i el turó del castell pel sud, situant el poble en una vall natural, dins la conca del riu Besòs. Al nord hi ha les poblacions de Granera, Castellterçol i Sant Quirze Safaja, a l'oest Sant Llorenç Savall, al sud Caldes de Montbui i a l'est Sant Feliu de Codines







Hi ha constància del poble des de fa més de mil anys. Ho demostren les quatre ermites romàniques encara existents, Sant Pere i Sant Feliu i de Santa Maria del Castell, així com les restes del castell medieval sobre la muntanya del Farell.



Santa Maria del Castell
Església del s. XI, construïda dins una fortificació documentada el 999, coneguda com a Castell de Gallifa. El s. XIV les parets de la nau i l'absis foren apujades afegint-hi un pis fortificat, amb espitlleres.
Des del 1986, que es restaurà, és dedicada a la Mare de Déu de l'Ecologia (santuari ecològic).
.
.

dimecres, 21 de gener del 2009

Sant Marçal


camí a Sant Marçal


Sant Marçal es troba entre Les Agudes i el massís del Matagalls, a 1140 m. d'altitud. Pocs metres cap avall, hi ha una font, al mig de la fageda. La Font Bona, que és el naixement de la Tordera,
L'ermita romànica data de l'any 1058 i consta que ja hi havia una petita comunitat de monjos i un prior que posteriorment esdevindria abat coincidint amb la consagració de la capella l'any 1066.



Les Guilleries i al fons els Pirineus des de Sant Marçal

Al costat nord de l'ermita, hi ha un petit cementiri i al costat sud el casal de l'antic priorat, que durant molts anys ha estat refugi d'excursionistes i amants de la natura. Actualment és un hotel de luxe.
*

*

Hi vam accedir pel camí forestal que comença el km 20 de la carretera de Palautordera a Seva. Vam deixar el cotxe a un camping, estava tot glaçat però la caminada s’ho va valdre ja que travessa suaument boscos de faig, roures i castanyers..., no perdent de vista el turó de les Agudes, quan vam arribar a Sant Marçal com que s’hi accedeix en cotxe estava ple de gent, però a poques passes a dins del bosc no hi havia ningú. de tornada vam passar per la Fàbrica, el Puig, i can Tarrés... i vam tenir el goig de trepitjar neu verge que ens arribava fins al turmell.


.......................................................................................

dimarts, 20 de gener del 2009

Sant Miquel del Fai


La singularitat del paisatge de Sant Miquel del Fai és deguda sobretot a l'efecte de l'aigua sobre l'espai. D'una banda els rius Rossinyol i Tenes (riu) l'envolten i el travessen, i d'altra banda l'aigua de les pluges i del desglaç es filtra per tots els racons de la roca.
L'aigua és la responsable de les coves i de les curioses formacions rocoses del Fai, creant una simfonia de salts d'aigua i petits llacs.

Construït allà on hom no podia construir res, el priorat benedictí de Sant Miquel del Fai es troba dins la vall de Riells, forma part del terme municipal de Bigues i Riells, literalment penjat a la confluència del riu Tenes amb el Rossinyol, que es precipiten en cascada, la darrera sobre l’església romànica construïda en una profunda balma.
El priorat de Sant Miquel del Fai va ser un lloc de culte habitat per una comunitat de monjos benedictins des del segle X fins al segle XVI.
L’any 1835 va abolir-se totalment el priorat, quedant la seva propietat situada damunt del cenobi, en poder dels amos del mas Torras, situat prop del molí de Llobateres, i que eren arrendataris perpetus de Sant Miquel des de feia uns quants segles.
Tradicionalment, ha estat la frontera dels bisbats de Barcelona i de Vic, així com la dels antics comtats de Barcelona i Osona. Aquest límit passava per la balma sota la qual s’amaga el temple troglodític de Sant Miquel.
*
*

*
*
En aquest entorn natural es pot gaudir també de paratges inoblidables, com les belles coves de Sant Miquel i les Tosques, o descobrir l’espectacular salt d’aigua del riu Tenes, que s’obre camí entre la vegetació. Darrera la primera cascada del Tenes, hi ha l’antiga porta que indicava que allà s’acabava el recinte monàstic. Passat això, el paisatge s’eixampla i després de caminar una estoneta arribem a l’ermita romànica de Sant Martí.
*
*
*


....................................................................................

entrades al bloc