Visitem la Cartoixa d’Escaladei amb l’ànim de contemplar el
nou claustre que no podrem veure ja que ens hem adelantat al dia de la inauguració i
roman tancat al públic. Fem la visita igualment de la Cartoixa per després
seguir un itinerari que ens porta pel fons de la vall i als peus de la serra
del Montsant .
La ruta comença seguint el camí d'arribada a Escaladei, de cara a
les parets del cingle Major del Montsant. El camí voreja el recinte del
monestir i s'enfila per l'esquerra amb una vista dels marges de pedra seca i
del monestir. Arribem a les ruïnes de la Pietat que estan envoltades d'arbres
centenaris, els monjos que estaven malalts eren traslladats a aquest recinte per descansar i rebre les atencions sanitàries pertinents, més amunt trobem un antic forn de calç. Al fons de la vall i sota
les cingleres del Montsant hi ha la font Pregona.
La baixada que segueix el fons del barranc ens ofereix una
impressionant perspectiva aèria de les ruínes d'Escaladei i ens permet arribar al peu de les coves Roges - un gran torm d'arenisques
roges que els primers cartoixans van utilitzar com a pedrera. Arribem a la font
del Manitral que en realitat és una mina que recull l'aigua dels costers del
barranc i assegurava aigua corrent al monestir. Hem arribat al final del
recorregut en el mateix punt d'inici.
De Provença vingueren al segle XII els monjos de l’Ordre de
la Cartoixa a construir un monestir i fundaren així la primera cartoixa de la
Península Ibèrica. Escolliren un paratge singular, protegit per la Serra Major
de Montsant.
La cartoixa va subsistir fins el 1835, travessant èpoques de gran esplendor. Durant set segles els monjos feren poblar els camps, construir molins, difongueren el conreu de les vinyes. El Prior, d’aquí el nom de la comarca, podia exercir justícia i era el batlle general del pobles de la zona, centre de l’actual comarca.
La cartoixa va subsistir fins el 1835, travessant èpoques de gran esplendor. Durant set segles els monjos feren poblar els camps, construir molins, difongueren el conreu de les vinyes. El Prior, d’aquí el nom de la comarca, podia exercir justícia i era el batlle general del pobles de la zona, centre de l’actual comarca.
Amb la
Desamortització de Mendizábal (1835) els monjos fugiren sobtadament, privats
per decret de les seves terres i abandonaren cel·les, claustres, l’església i
l’hostatgeria. En només dos anys la majestuosa cartoixa es convertí en un
munt de ruïnes pel saqueig d’uns pagesos cansats d'haver estat sotmesos a
vassallatge, de pagar delmes i de submissió.imatges de la Cartoixa d'Escaladei
Avui dia es poden visitar les seves ruïnes fent un recorregut per
l’exterior dels claustres, l’església i refectori, així com d’una cela
reconstruïda amb tot detall.
imatges del poble d'Escaladei
El poble d’Escaladei
és un petit nucli sorgit al lloc on fou la conreria del monestir cartoixà que
s’establí prop d’allí. Va ser la seu dels negocis de la Cartoixa, des d’on el
germà conreador dirigia els treballadors, monjos o no, que tenien cura dels
cellers, ramats, el molí d’oli i camps diversos.
De tornada veiem de lluny el perfil de Poboleda, l’antiga Populeta vora el riu Siurana, va ser on els cartoixans residiren mentre es bastia la Cartoixa d'Escala Dei.
