Visitem la Cartoixa d’Escaladei amb l’ànim de contemplar el
nou claustre que no podrem veure ja que ens hem adelantat al dia de la inauguració i
roman tancat al públic. Fem la visita igualment de la Cartoixa per després
seguir un itinerari que ens porta pel fons de la vall i als peus de la serra
del Montsant .
La ruta comença seguint el camí d'arribada a Escaladei, de cara a
les parets del cingle Major del Montsant. El camí voreja el recinte del
monestir i s'enfila per l'esquerra amb una vista dels marges de pedra seca i
del monestir. Arribem a les ruïnes de la Pietat que estan envoltades d'arbres
centenaris, els monjos que estaven malalts eren traslladats a aquest recinte per descansar i rebre les atencions sanitàries pertinents, més amunt trobem un antic forn de calç. Al fons de la vall i sota
les cingleres del Montsant hi ha la font Pregona.
La baixada que segueix el fons del barranc ens ofereix una
impressionant perspectiva aèria de les ruínes d'Escaladei i ens permet arribar al peu de les coves Roges - un gran torm d'arenisques
roges que els primers cartoixans van utilitzar com a pedrera. Arribem a la font
del Manitral que en realitat és una mina que recull l'aigua dels costers del
barranc i assegurava aigua corrent al monestir. Hem arribat al final del
recorregut en el mateix punt d'inici.
De Provença vingueren al segle XII els monjos de l’Ordre de
la Cartoixa a construir un monestir i fundaren així la primera cartoixa de la
Península Ibèrica. Escolliren un paratge singular, protegit per la Serra Major
de Montsant.
La cartoixa va subsistir fins el 1835, travessant èpoques de gran esplendor. Durant set segles els monjos feren poblar els camps, construir molins, difongueren el conreu de les vinyes. El Prior, d’aquí el nom de la comarca, podia exercir justícia i era el batlle general del pobles de la zona, centre de l’actual comarca.
La cartoixa va subsistir fins el 1835, travessant èpoques de gran esplendor. Durant set segles els monjos feren poblar els camps, construir molins, difongueren el conreu de les vinyes. El Prior, d’aquí el nom de la comarca, podia exercir justícia i era el batlle general del pobles de la zona, centre de l’actual comarca.
Amb la
Desamortització de Mendizábal (1835) els monjos fugiren sobtadament, privats
per decret de les seves terres i abandonaren cel·les, claustres, l’església i
l’hostatgeria. En només dos anys la majestuosa cartoixa es convertí en un
munt de ruïnes pel saqueig d’uns pagesos cansats d'haver estat sotmesos a
vassallatge, de pagar delmes i de submissió.
Avui dia es poden visitar les seves ruïnes fent un recorregut per
l’exterior dels claustres, l’església i refectori, així com d’una cela
reconstruïda amb tot detall.
El poble d’Escaladei
és un petit nucli sorgit al lloc on fou la conreria del monestir cartoixà que
s’establí prop d’allí. Va ser la seu dels negocis de la Cartoixa, des d’on el
germà conreador dirigia els treballadors, monjos o no, que tenien cura dels
cellers, ramats, el molí d’oli i camps diversos.
De tornada veiem de lluny el perfil de Poboleda, l’antiga Populeta vora el riu Siurana, va ser on els cartoixans residiren mentre es bastia la Cartoixa d'Escala Dei.
De tornada veiem de lluny el perfil de Poboleda, l’antiga Populeta vora el riu Siurana, va ser on els cartoixans residiren mentre es bastia la Cartoixa d'Escala Dei.
8 comentaris:
Una llàstima Maria que no poguéssiu veure el claustre restaurat, però amb tot la vostre passejada va valer la pena. Gràcies per un altre bonic reportatge.
Una abraçada.
Graciel.la
Aquesta setmana hi vàrem ser i tinc previst de mostrar la cartoixa relacionant-la amb Porrera, població que vàrem visitar detingudament.
Sí, vaig estar afortunat de poder veure el petit claustre restaurat. Ja en veuràs alguna imatge.
M'ha agradat l'excursió que heu fet pels volts de la cartoixa.
Una abraçada.
Sembla que estem de mala sort amb les visites a la Cartoixa, fa molts anys la vam descobrir quan encara restava abandonada i no s'havia iniciat la restauració, era impressionant i desolador.., hi vam tornar al cap d'un temps per veure com havia evolucionat i ens vam trobar que estava tancat el recinte i ara hi tornarem de nou doncs per veure el claustre restaurat!
una abraçada
Quina sort Manel que poguessis contemplar el petit claustre!
Estic impacient per veure el reportatge que has fet d'aquestes contrades.
L'excursió és molt recomanable perquè t'acosta a les parets impressionants del Montsant, et mostra la vida a la vall i la Cartoixa des d'una altre perspectiva.
una abraçada
Magnific reportatge, fa anys vaig anar al monestir, pero al veure el recorregut que has fet amb venen ganes de tornar-hi, es una visio diferent a la que vaig tindre, molt mes complerta i amb mes contacte amb la natura, felicitats i merces per la teva publicacio.
gràcies Josep,
val la pena tornar-hi també per veure el petit claustre reconstruït i tal com molt bé dius el recorregut és força interessant!
A més, veu ser afavorits per aquesta primavera gairebé exuberant, a diferència de la meva darrera estada, que tot era eixut i ressec.
He recordat una acampada que anys ha vam fer a Poboleda, on vaig aprendre que Populetum vol dir pollancreda.
Magnífica excursió.
gràcies!, si que va ser un goig passejar per la vall tan frondosa i curulla d'aigua!
i que per molts anys!
Publica un comentari a l'entrada