Un tomb per la serra de Llaberia

      Anem a visitar el poble de Llaberia  i  fer un recorregut per la serra del mateix nom.

 

                                                                                                        Mola de ColldeJou

    La Serra de Llaberia, la Serra de Montalt i la Mola de Colldejou, formen part del Priorat, el Baix Camp i la Ribera d'Ebre. Situades entre la falla del Montalt a l’oest, d’uns 50 km de longitud i a l’est per la falla de Reus – Valls, de 75 km.

                                                                                                cingles d'en Jover
  
    El relleu és força accidentat, amb barrancs encaixats i cingleres espectaculars, parets de roca calcària, balmes, coves, avencs i ponts naturals. Destaquen els cims del Mont-Redon, la Miranda, on hi ha instal·lat un radar del servei meteorològic, i la Mola.

  

    Sortim del poble de Llaberia i ens dirigim cap al torrent prop del cementiri, enfilem en direcció a la Mola de Colldejou fins al collet on el deixem i passem a l'altra banda seguint un camí que baixa en decisió, fins un corriol que surt de l'esquerra que dona la volta per sota dels cingles d'en Jover.

     Passem arran d'un barranc una bona estona i al fons apreciem el Priorat amb les poblacions de Falset i Marçà  Es puja un graó amb l'ajuda d'unes cadenes, fem una marrada per veure les restes de l'avió que es va estavellar i després seguim unes marques blaves que ens tornen al poble.

    A la història de Catalunya del segle XVIII sobresurt un personatge nascut a Capçanes, que va estar estretament vinculat a la serra de Llaberia. Es tracta del guerriller Carrasclet, un home profundament compromès amb el seu país, que va enfrontar-se al poder de Felip V un cop acabada la Guerra de Successió. La muntanya encara guarda el record de les seves gestes i de la valentia dels seus homes

   Els alzinars dels vessants de la mola de Colldejou van ser intensament aprofitats per produir carbó vegetal mentre que les pastures del capdamunt eren molt apreciades pels pastors. La seva silueta característica forma part indestriable dels paisatges del Priorat i del Camp de Tarragona.Llaberia és un nucli de població del municipi de Tivissa, a la comarca de Ribera d'Ebre. Es troba situat al vessant occidental de la serra de Llaberia. L'església parroquial de Sant Joan Baptista és romànica dels segle XII i fou fortificada.

    . És el poble més petit i més alt del municipi de Tivissa, està situat a 680 m sobre el nivell del mar..L’encant de Llaberia rau en la seva fesomia medieval que roman intacta.

De Pena-roja de Tastavins fins a les Roques del Masmut

     Anem a Pena-roja de Tastavins i pugem a les Roques del Masmut, al Matarranya de Terol. Ens enfilem pel darrera fins a l'altiplà i ens acostem a diferents punts del cim. Baixem pel mateix indret i fins al peu de les Roques després les voregem i acabem de donar la volta  tot passant pel riu Tastavins fins a l'inici de la ruta

    Sortim del poble i a mesura que comencem a caminar descobrim un paisatge agrest format per barrancs on creixen pins, alzines i plantes aromàtiques. El nostre camí, una pista forestal en bon estat, discorre per un camí ramader utilitzat pels ramats d’ovelles per desplaçar-se.

     El topònim 'Masmut' fa referència al poble bereber dels Masmuda, es creu que es van instal·lar en aquesta zona durant la dominació musulmana.
   El camí puja fins una cruïlla que ens mena a peu de les Roques del Masmut, on ens enfilem tot grimpant.

      Les penyes del Masmut amb una altitud màxima de 1.058 metres, és una impressionant mola calcària de color vermellós de parets verticals de més d’un centenar de metres, pel seu interès ecològic i paisatgístic està catalogades com a LIC - lloc d’interès comunitari
    A dalt del cim es pot gaudir d’una excel•lent panorama des de diferents punts, ja que és un altiplà. Avui fa molt vent i gairebé alcem el vol.

    De tornada seguim el sender que davalla per l'altra vessant i s'allunya progressivament de les Roques. Durant el primer tram les vistes de les Roques del Masmut són impressionants.

   Arribem al riu, normalment porta poca aigua i avui gens, seguim una estona pel mig, el creuem de nou i ens enfilem fins arribar al punt d’inici del recorregut.
     Pena-roja de Tastavins, probablement el nom prové del color vermellós de les roques del Masmut, és un poble del Matarranya a Terol. Enlairat damunt d’un turó, de carrers empedrats, costeruts i estrets que segueixen l’orografia del terreny, conformen un laberint urbà amb cases amb espectaculars balconades i ràfecs de fusta.
    L’església de Santa Maria de mitjan segle XVIII, barreja els estils renaixentista i barroc. L’edifici de l’Ajuntament, del segle XVI, alberga l’antiga presó. La Llotja, aixecada en el segle XVI per celebrar-hi el mercat i on després es van col•locar els safareigs.

   A l’entrada del poble hi ha el Santuari de la Mare de Déu de la Font, conjunt històric-arquitectònic que alberga un temple gòtic, un altre barroc, un bell claustre medieval i una hostatgeria reformada; el sostre del temple primitiu, és de fusteria mudèjar, amb policromats, està catalogada per la UNESCO com a Patrimoni de la Humanitat.

D'Ansovell al Santuari del Boscalt

    Passejada que surt del poble d'Ansovell i que d'una forma planera ens acosta al santuari del Boscalt, al peu del Cadí. Una excursió senzilla a un indret molt bonic

   Creuem el poble d'Arsèguel, ens acostem a les parets del Cadí que tanca la Cerdanya i la capçalera de l'Alt Urgell amb una impressionant muralla de parets i canals molt verticals.

    Sortim d’Ansovell pel costat de l'església, carrer amunt i prenem el camí vell del santuari de Boscalt, seguim un tram del sender GR 150, deixem a l'esquerra la pista forestal que serà la que prendrem de tornada.

      Ansovell està situat a 1338 metres d’altitud al vessant septentrional de la serra del Cadí, sota el coll de Boscal, a l’esquerra del riu de Cava. Forma part del Parc Natural del Cadí- Moixeró. És la capital del municipi de Cava, el nucli més poblat amb 35 habitants aproximadament. les cases situades al pendent del riu Moixol, estan apinyades al voltant del turó, algunes amb balconades de fusta.

 

   Al fossar o cementiri, abans d’arribar al poble, hi ha l’antiga església de Sant Martí, avui en ruïnes, amb la volta esfondrada, i mig coberta de vegetació. L’església apareix anomenada per primer cop en un document de l’any 1037, amb el nom de Sancti Martini de Nansovel. Destaca la porta d’entrada amb una arquivolta triple i tres finestres al centre de l’absis i les altres dues a la façana sud El campanar d’espadanya s’entreveu a la façana de ponent.

     Som a mitjans de maig i les muntanyes conserven força clapes de neu. El camí frondós s’enfila per entre el bosc, les pluges i el desglaç han donat a la vegetació un verd intens amb totes les tonalitats possibles, les flors apareixen arreu i l’olor que desprenen perfuma l’aire.

 Les imatges parlen per si soles el blanc de les flors es confon amb els núvols i la neu.És un esclat de primavera que empeny suaument l’hivern que sembla que no vol desaparèixer del tot

   Quan arribem al santuari de la Mare de Déu de Boscalt, 1.449 m, situat en una àmplia esplanada de prats amb una perspectiva impressionant on el santuari destaca retallat al fons de les parets del Cadi

     El santuari del Boscalt és una ermita, d’una nau amb capelles laterals i la torre campanar. A la casa annexa hi havia una petita comunitat religiosa que més tard va ocupar uns ermitans.Al segle XIX amb la desamortització de Mendizábal es va expropiar excepte l'església i el campanar. L'any 1855 la resta de dependències van passar a ser propietat de l'Estat que ho va vendre en subhasta a tres particulars al 1868. Durant la Guerra Civil es van destruir i incendiar els altars i els objectes de culte. El mal estat de l'edifici va propiciar l'enderroc del cor, el primer arc i dos trams de teulada actualment ha estat tot reconstruït.
   El santuari va ser un dels indrets on es va rodar la pel•lícula Solitud, basada en l'obra de Víctor Català.

  Per aquest indret passava el camí Cardoner, una via de comunicació per on es transportava la sal de les mines de Cardona cap a les grans zones de la Cerdanya i el Conflent, on el bestiar en consumia en grans quantitats.La tornada per un camí més ample que ens permet contemplar l'altre vessant amb el poble de Cava.

Volta per la La Serra de Cardó fins al cim

   Pugem al sostre de la comarca de la Ribera d'Ebre, el Xàquera o Creu de Santos  a la Serra de Cardó i visitem algunes de les ermites.

   Sortim de l’aparcament al costat de l’antic balneari i seguim el camí dels frares, està marcat amb senyals grocs (PR-C-80)
   L’origen del balneari, que s’abastava d’aigües bicarbonatades i arsenicals provinents de les seves múltiples fonts, avui inexistents, es remunta al 1866 quan un grup d’empresaris tortosins n’adequaren les antigues dependències del convent. Durant la Guerra Civil va ser utilitzat primer com a seu de les Brigades Internacionals i més tard, coincidint amb la Batalla de l'Ebre, com a hospital de l'exèrcit republicà. Acabada la guerra el balneari va continuar la seva activitat fins l'any 1967. 

    Trobem les ruïnes de l’ermita de la Trinitat, que va ser transformada en casa de pagès i passem per dins de les restes de l’ermita de Sant Àngel.

   El 1605 uns frares de l’ordre dels carmelites descalços es van establir a una cova prop de l’actual ermita de la Columna. L’any següent la congregació va construir una capella, que fou la llavor del convent de Sant Hilari de Cardó i del ermitatge, amb un total de tretze ermites actualment en estat ruïnós. A principis del segle XIX havien 24 frares, però arran de la desamortització de Mendizábal, el 1835, el convent va quedar abandonat i fou saquejat.

   El camí s’endinsa pel bosc i puja per sota una cinglera fins assolir el Portell de Cosp i la teixeda de Cosp, on hi més de 200 exemplars. La font del Teix, hi ha un abeurador pel ramat. El teix que li dóna el nom està al costat de la font. Entrem dins la Cova Llòbrega, des d’aquest punt s’albira el mar, les muntanyes de Vandellós, Tivissa i les cingleres del Montsant.

    Seguim ascendint pel cantó assolellat de la muntanya i assolim el portell  Es fa patent l'abast del gran incendi de l'agost de 1995, que va cremar fins a 1.235 ha. A la zona assolellada creix el margalló, que es treballa a Rasquera i altres poblacions de la comarca per fer cistells, senalles o cabassos.

   Passem a l'altra banda del fons del torrent i accedim a un punt senyalitzat al peu d'un caos de roques fins a al punt més alt del recorregut. Xàquera o Creu de Santos, cim culminant de la serra amb molt bona vista sobre els entorns, veiem el Delta, les serres del Boix i del Montsià, el massís del Ports de Beseit, les serres de Pàndols i Cavalls, les serres del Montsant i de Llaberia, la Mola de Colldejou, les muntanyes de Tivissa i Vandellós...

    Tornem pel mig del bosc, a l’obaga, on alzines, roures i aurons cobreixen el terreny. Baixem pel barranc de la Columna, cal cercar el millor pas degut a les restes d'un esfondrament que ha espatllat el camí.

    Pugem pels graons del trencall que duu a l'ermita de Sant Simeó o de la Columna, la més singular del conjunt de Cardó. L'indret, és solcat d'agulles, pilars i perfils verticals. A l'altra banda del barranc, la visió de l'edifici suspès sobre l'agulla és espectacular.

Arribem al Balneari de Cardó, fi de l'excursió.