Passejada que surt del poble d'Ansovell i que d'una forma
planera ens acosta al santuari del Boscalt, al peu del Cadí. Una excursió
senzilla a un indret molt bonic
Creuem el poble d'
Arsèguel, ens acostem a les parets del Cadí que tanca la Cerdanya i la capçalera de l'Alt Urgell amb una impressionant muralla de parets i canals molt verticals.
Sortim d’Ansovell pel costat de l'església, carrer amunt i prenem el camí vell del
santuari de Boscalt, seguim un tram del sender GR 150, deixem a l'esquerra la pista forestal que serà la que prendrem de tornada.
Ansovell està situat a 1338 metres d’altitud al vessant septentrional de la serra del Cadí, sota el coll de Boscal, a l’esquerra del riu de Cava. Forma part del Parc Natural del Cadí- Moixeró. És la capital del municipi de Cava, el nucli més poblat amb 35 habitants aproximadament. les cases situades al pendent del riu Moixol, estan apinyades al voltant del turó, algunes amb balconades de fusta.
Al fossar o cementiri, abans d’arribar al poble, hi ha l’antiga església de Sant Martí, avui en ruïnes, amb la volta esfondrada, i mig coberta de vegetació. L’església apareix anomenada per primer cop en un document de l’any 1037, amb el nom de
Sancti Martini de Nansovel.
Destaca la porta d’entrada amb una arquivolta triple i tres finestres al centre de l’absis i les altres dues a la façana sud
El campanar d’espadanya s’entreveu a la façana de ponent.
Som a mitjans de maig i les muntanyes conserven força clapes de neu. El camí frondós s’enfila per entre el bosc, les pluges i el desglaç han donat a la vegetació un verd intens amb totes les tonalitats possibles, les flors apareixen arreu i l’olor que desprenen perfuma l’aire.
Les imatges parlen
per si soles el blanc de les flors es confon amb els núvols i la neu.És un esclat de primavera que empeny suaument l’hivern que
sembla que no vol desaparèixer del tot
Quan arribem al
santuari de la Mare de Déu de Boscalt, 1.449 m, situat en una àmplia esplanada de prats amb una perspectiva impressionant on el santuari destaca retallat al fons de les parets del Cadi
El santuari del Boscalt és una ermita, d’una nau amb capelles laterals i la torre campanar. A la casa annexa hi havia una petita comunitat religiosa que més tard va ocupar uns ermitans.Al segle XIX amb la desamortització de Mendizábal es va expropiar excepte l'església i el campanar. L'any 1855 la resta de dependències van passar a ser propietat de l'Estat que ho va vendre en subhasta a tres particulars al 1868.
Durant la Guerra Civil es van destruir i incendiar els altars i els objectes de culte. El mal estat de l'edifici va propiciar l'enderroc del cor, el primer arc i dos trams de teulada actualment ha estat tot reconstruït.
El santuari va ser un dels indrets on es va rodar la pel•lícula Solitud, basada en l'obra de Víctor Català.
Per aquest indret passava
el camí Cardoner, una via de comunicació per on es transportava la sal de les mines de Cardona cap a les grans zones de la Cerdanya i el Conflent, on el bestiar en consumia en grans quantitats.
La tornada per un camí més ample que ens permet contemplar l'altre vessant amb el poble de Cava.
8 comentaris:
Que bé us ho devíeu passar! Queda clar que és una passejada deliciosa.
Ja m'he baixat el track per si un dia.
Crec que si que passareu una bona estona si decidiu fer-la.
Hola Maria, m'has fet tornar a la joventut, fa temps que vull tornar per aquest paratge ja que hi tinc molt bons records. Vaig pujar a l'ermita el dia del seu aplec fa forces anys i llavors la gent tenia la tradició d'agafar lloses de pissarra per fer la carn a la llosa tot i seguint un curios ritual per preparar la pedra, quis temps...
Una abraçada i endavant.
Un indret que es totalment desconegut per mi pero precios unes fotos maravelloses ¡¡¡
Josep, m'alegra saber que t'hagi portat bons records!
Gràcies Cinto, val la pena conèixer-lo!
Tant la Cerdanya com l'Alt Urgell estan afortunadament farcits d'indrets preciosos que convidant a ser visitats. Gràcies, Maria, per la proposta acompanyada d'imatges tan boniques.
Manel, és un lloc amb encant, vestit en aquell moment, amb una primavera exultant.
Publica un comentari a l'entrada