dimarts, 15 de març del 2016

Del Santuari del Miracle a Torredenegó i Sant Jaume dels Tracs



    Fem un tomb pel cor de Catalunya a prop de Pinós al Solsonès, sortint del santuari del Miracle en una circular planera que ens porta a visitar esglésies romàniques, el barroc i dòlmens, envoltats d’un paisatge esplèndid.
   Arribem a una capella situada al turó de Sant Gabriel, segle XV, des d’on es pot observar gran part de Catalunya.en un dia clar com avui.
     Veiem l’Aneto amb claredat, davant seu el Turb, la roca de Canalda, el Puig Sobirà, el Port del Comte, el Cadí, la Serra del Verd, el Pedraforca, Ensija, els Rasos de Peguera..
    al sud el Montseny, Sant Llorenç del Munt, les serres de Castelltallat  Pinós i Montserrat

       A prop es troba el Roc de la Mare de Deu. Es tracta d'un Hemidolmen de uns 2.000 anys a JC., la llosa es troba al seu costat. Els seus moviments posteriors dificulten saber la seva original orientació
.
   Trobem la creu de ferro que es coneix com la Creueta, i que dóna nom també al Camp de la Creueta que hi ha al seu costat. Indica l’encreuament de camins ramaders.
   Ens aturem a Santa Maria de Torredenegó prop de la casa Cantó. La primera notícia és del 1142. "Sancte Marie de Turre de Negó". Aquest topònim fa referència a una torre o mas fortificat, al voltant del qual s'estenia una zona amb diferents masos escampats i propietats feudals sota el domini dels comtes d'Urgell.
   L’església Romànica del segle XII.de planta rectangular i de nau única. L'interior presenta una volta de canó Al frontis s'alça un campanar d'espadanya amb dues obertures, la rectoria forma part de l’edifici

   Arribem a Sant Jaume dels Tracs dins de l'antic terme del castell de Riner. Edifici d'una nau amb coberta a dos vessants. A llevant es troba l'absis semicircular. Al mur de ponent es va afegir un porxo i la torre d'un campanar.
   En la cornisa del mur meridional hi ha alguns elements esculpits, de caràcter popular. Destaca una figura humana en posició jacent, que posa la mà esquerra al pit i l'altre sota el ventre.
    Som de nou al Miracle, al voltant de la plaça del santuari hi ha la Casa Gran, antic alberg de peregrins. L’església es comença a construir a la segona meitat del segle XVII i 150 anys després, amb la invasió dels francesos, es deixa inacabada tal com podem veure a l’actualitat.
     Al seu interior contemplem l’impressionant retaule barroc obra de Carles Morató  i el retaule Renaixentista

   A la tarda ens acostem al Dolmen de Llanera a Can Vila. Un cop s'arriba a la casa, a uns 100 metres en direcció nord-est, hi ha un camp de conreu. Vorejant aquest camp s´arriba al promontori on està emplaçat el dolmen.
   El Dolmen de Llanera o de la Vila es pot considerar el més gran de Catalunya, la prova de Carboni 14 l’ha data el 2.250 a.C. en el Neolític final  Descobert l'any 1916 per Mn. Serra i Vilaró, aquest jaciment era conegut com la "Torre dels Moros" 
   Destaca la seva funció original d'enterrament col·lectiu en època neolítica; en la segona fase, les cendres i la ceràmica trobada d'època pre-romana i romana, plantejaria la possibilitat que s'hagués emprat el dolmen com a habitació. Finalment, es creu que hi va haver una tercera ocupació de l'espai entorn del s.XVIII que hauria barrejat molt les restes d'ossos i d'altres materials. Aquestes troballes formen part de la col·lecció arqueològica del Museu Diocesà de Solsona.

Powered by Wikiloc
Aquest itinerari és tret del llibre Camins del Solsonès - 15 itineraris per la plana i la muntanya - de Marcel Camps i Josep Ferràndiz
*
*

4 comentaris:

Josep Balius Planellas ha dit...

Preciós i ben documentat recorregut María, el dolmen es una passada i les esglésies ... tot molt interessant, amb tu sempre acabem aprenen alguna cosa nova. Una abraçada i endavant.

Racons de la nostra terra ha dit...

Gràcies Josep, vam tenir sort amb el dia tan clar que feia que apart del recorregut interessant ens va permetre contemplar l'Aneto amb claredat.

El pare ha dit...

No coneixia la faceta de l'Emili com a atlant, poderós, ell sol aguantant la coberta del dolmen...
Caram, quin dia més bonic que vareu tenir, per gaudir de la sortida i del paisatge.
Una abraçada.

Racons de la nostra terra ha dit...

Que et sembla? Ho sembla ben bé, oi?
I si vam estar de sort que va ser un dia molt clar.
Una abraçada

entrades al bloc