solstici d'estiu al Canigó

De capvespre als Cortalets

*
Capvespre als Cortalets

El cim, la pica del Canigó, té 2.784 m. Malgrat la seva alçada moderada, fou considerada la muntanya més alta dels Pirineus degut el gran i sobtat desnivell que la separa de la plana del Rosselló, fent-la més impressionant que altres muntanyes més engorjades i situades entre valls ja més altes.



Després d'haver passat la nit al refugi dels Cortalets, enfilem muntanya amunt de bon matí, la vista és fantàstica, el dia molt bo.
Fem una ruta circular. Pugem per l'esquerra del Canigó, camí del Barbet, el rodegem pel sud fins a trobar el camí que ve del refugi de Mariailles i ens enfilem per la xemeneia, que no presenta gaires dificultats. La primera meitat està formada per una mena de graons que es pugen amb facilitat, són excepcionals les vistes dels gendarmes i les parets de pedra que l'envolten, fa impressió veure l'estimbat als nostres peus. Els darrers metres d'ascens són els més drets però en sortir descobrim que ja som al cim del Canigó (2784m), un cop dalt disfrutem d'haver aconseguit el cim sense cap problema i baixem per l'altra banda que és com un passeig.

tot enfilant el Canigó
*
*
El Canigó muntanya d'un alt valor simbòlic per als catalans. Els monestirs de Sant Martí del Canigó i Sant Miquel de Cuixà, al peu de la muntanya, es fundaren quan la Catalunya del Nord encara no era França. El Canigó simbolitza el naixement de la nació i llengües catalanes. Sens dubte el fet que calgui creuar una frontera política per arribar-hi remarca per als catalans del sud la pèrdua històrica de les comarques de la Catalunya del Nord.
El Canigó també ha inspirat el cançoner popular, amb cançons com Muntanyes de Canigó,
*
i també el poema Canigó, de Verdaguer.
*
*
*

passejada pel Ter - colònia de Gallifa

Sortim de les Masies de Voltregà i creuem l'autovia C16, durant el recorregut veiem antigues fàbriques que formen part de la Colònia Gallifa.
Ens acostem al riu, que ens permet fer una lectura del territori i comprendre la necessitat de preservació d’un entorn altament ric i fràgil a la vegada.

Al límit entre Les Masies de Voltregà i Torelló, es conserven els meandres i les illes de les Gambires i Gallifa, a la riba del riu Ter, espai excepcional que acull ambients naturals valuosos com són boscos al·luvials amb verns, salzes blancs i feixes de gran fulla, estanys temporals i fonts.

Aquest indret és un ecosistema fluvial complex de gran importància, típic del curs mitjà dels rius mediterranis cabalosos. En aquest punt es localitzen diversos espais, com poden ser illes, prats que s'inunden temporalment, aiguamolls...també hi ha fauna en abundància, sobretot ocells aquàtics: bernats pescaires, martinets de nit, corbs marins, ... Aquest indret és franquejat pel Camí Vora Ter, GR 210.
*

*
*

Can Rius - Un balneari amb molta història

De vitralls - balneari Can Rius

El balneari està situat dins l'entorn natural que ofereixen la riera i el parc de Can Rius, i alhora s'integra en el centre històric de Caldes de Montbui. Data del segle XVI i al llarg dels segles va passar per les mans de diferents famílies catalanes, amb tot, va ser el cognom Rius el que va quedar com a nom del centre termal.
*

*
Les principals transformacions i millores es produeixen durant el segle XIX, època de màxima esplendor dels balnearis a Catalunya. És durant aquest segle que els Rius ordenen la construcció d'un saló destinat a menjador de primera classe. Diferents documents de l'època situen la construcció i ampliació del gran menjador amb vista a la riera entre els anys 1864 i 1893. En aquell moment el Balneari Rius ocupava 2.000 metres quadrats i va adequar les instal•lacions per oferir tractaments per a diferents afeccions. També millora les habitacions i té diferents espais i preus per a clients de diferents classes socials.
*

*
Durant la primera meitat del segle XX els balnearis travessen una època de declivi; per al Balneari Rius suposa la fi del seus dies com a centre termal i passa a mans d'una comunitat religiosa. L'any 2003, l'Ajuntament de Caldes adquireix el Balneari Rius i fa les reformes per transformar-lo en un centre cívic on s'hi feran conferències, cursos, xerrades, concerts....
La reforma de les sales de Can Rius s'ha fet reproduint l'estat originari que oferia aquest balneari, considerat un dels centres termals més prestigiosos de l'Europa del segle XIX i retorna als salons la bellesa que oferien en la seva època d'esplendor.
*
*
*

camí fins a Togores - rodal de Castellar del Vallès

*
Sortim de Castellar del Vallès pel camí que va a Can Sant Pere i arribem a Togores on hi trobem el pi de les tres branques, de tornada passem per Can Vilà i resseguim la carena de la serra de Sant Iscle fins al trencall que mena a Can Ametller on tanquem el circuit arribant de nou a Castellar. A destacar els camps de conreu i les magnífiques vistes del Vallès.
*
*

*
*