Sant Miquel del Fai

La singularitat del paisatge de Sant Miquel del Fai és deguda sobretot a l'efecte de l'aigua sobre l'espai. D'una banda els rius Rossinyol i Tenes (riu) l'envolten i el travessen, i d'altra banda l'aigua de les pluges i del desglaç es filtra per tots els racons de la roca.
L'aigua és la responsable de les coves i de les curioses formacions rocoses del Fai, creant una simfonia de salts d'aigua i petits llacs.

Construït allà on hom no podia construir res, el priorat benedictí de Sant Miquel del Fai es troba dins la vall de Riells, forma part del terme municipal de Bigues i Riells, literalment penjat a la confluència del riu Tenes amb el Rossinyol, que es precipiten en cascada, la darrera sobre l’església romànica construïda en una profunda balma.
El priorat de Sant Miquel del Fai va ser un lloc de culte habitat per una comunitat de monjos benedictins des del segle X fins al segle XVI.
L’any 1835 va abolir-se totalment el priorat, quedant la seva propietat situada damunt del cenobi, en poder dels amos del mas Torras, situat prop del molí de Llobateres, i que eren arrendataris perpetus de Sant Miquel des de feia uns quants segles.
Tradicionalment, ha estat la frontera dels bisbats de Barcelona i de Vic, així com la dels antics comtats de Barcelona i Osona. Aquest límit passava per la balma sota la qual s’amaga el temple troglodític de Sant Miquel.
*
*

*
*
En aquest entorn natural es pot gaudir també de paratges inoblidables, com les belles coves de Sant Miquel i les Tosques, o descobrir l’espectacular salt d’aigua del riu Tenes, que s’obre camí entre la vegetació. Darrera la primera cascada del Tenes, hi ha l’antiga porta que indicava que allà s’acabava el recinte monàstic. Passat això, el paisatge s’eixampla i després de caminar una estoneta arribem a l’ermita romànica de Sant Martí.
*
*
*


....................................................................................