Cap el castell de Santa Coloma de Farners i relax al balneari

   Seguim un itinerari que s’endinsa pels boscos de Farners, on abunden les sureres, les alzines i els roures tot gaudint de la natura i també, de la història en la visita al castell de Farners.

   Arribem a l’ermita de la Mare de Déu de Farners, part de la qual conserva la construcció original romànica del s. XII i des d'on es pot contemplar perfectament el castell, és un lloc habitual de pícnic i avui hi ha molta gent però l’ermita roman tancada

   Per accedir al castell cal pujar per unes escales excavades a la pròpia roca, està situat dalt d'un turó,  prop de l'antic camí de Santa Coloma a Sant Hilari,  en un punt estratègic del pas entre les planes de la Selva, del Vallès i d'Osona. Apareix documentat per primera vegada a l'any 1040 com a possessió del comte de Barcelona Ramon Berenguer, posteriorment va passar als Vilademany, sota el domini superior dels vescomtes de Cardona, va ser abandonat cap al segle XV.
   El castell està format per una torre central de planta rodona i un recinte emmurallat al seu voltant. Els murs tenen una alçada de vuit metres. A la part inferior els carreus són de majors dimensions i  distribuïts en filades més o menys regulars, a la part superior els carreus són més petits i col·locats irregularment amb nombroses espitlleres en la part inferior i coronats per merlets.

    La torre té un diàmetre de vuit metres i mig i una alçada de dotze metres. La porta d'accés a la torre es troba a uns set metres d'alçada i s'hi podia accedir gràcies a una estructura de fusta.

  De la resta de dependències del castell no s'ha conservat pràcticament res, només la base dels murs que delimitaven algunes estances.

  En el turó que hi ha just al davant del castell s'alçava una torre de guaita, de la que només queden unes quantes pedres del que era un dels seus murs. Damunt les roques hi ha restes de la muralla exterior que la protegien, similar als castells de Cruïlles o de Beuda. Hi ha una cisterna feta amb carreus ben picats que recull l'aigua que baixa del rocam. Com en el cas del castell, per accedir a ella calia pujar per uns esglaons excavats a la roca.

Pel camí descobrim un munt de formacions granítiques esculpides amb formes curioses fruit de l'erosió patida al llarg del temps, 

*

Després una estada relaxant al Balneari Termes d'Orion que està catalogat com a monument del municipi de Santa Coloma de Farners i inclòs en l'Inventari delPatrimoni Arquitectònic de Catalunya.

A causa de l’origen profund i de l'especial circulació subterrània, les aigües adquireixen unes característiques físico-químiques bicarbonatades sòdiques, fluorades, silicatades i radioactives, que brollen transparents sense olor ni sabor especials, de 39 a 45ºC.

Aquestes propietats terapèutiques són tan antigues com la humanitat. Les primeres referències històriques de les aigües termals de Santa coloma de Farners són durant la Guerra del Francès contra Napoleó, en que s'aprofiten per curar els soldats amb tractaments balneorològics, és doncs al segle XIX quan comencen a obtenir l’admiració i el reconeixement de la societat catalana de l' època.