dijous, 4 de desembre de 2014

Passeig per la Vall de Campcardós



     Anem fins a Portè amb la intenció de endinsar-nos a la bonica vall solitària i despoblada de Campcardós i fruir del paisatge tardorenc.

   Aquesta vall tancada a l'oest per la Portella Blanca d'Andorra, es troba protegida dels vents del nord per la serralada que formen els Pics de Fontfreda, de Font Negra i d'Envalira. Té una clara morfologia glacial amb muntanyes escarpades a la part de la baga com el Peiraforca
    Des de l'aparcament situat al costat del riu Querol prenem la pista asfaltada que comença a remuntar la vall i que arriba fins a un repetidor. A partir d'aquí comença la pista sense asfaltar el primer tram de l'itinerari, el més costerut, delimitat per boniques parets de pedra seca.

   De tant en tant, veiem a les roques les marques blanques i vermelles del sender GR 7, que prové d'Andorra, i del GR 107 camí dels bons Homes que ve de la vall de la Llosa. Arribem a unes tanques per al bestiar, el camí planeja i la vall s'eixampla cada vegada més. Primeres vistes de les esveltes siluetes del Roc Colom i del Peiraforca.
    Continuem pel costat del riu Campcardós, que baixa a l'esquerra. El camí ara amb trams empedrats, antigament freqüentat per traginers, pastors i contrabandistes, entrem en una densa avellanosa amb bedolls, freixes, pins i moixeres.
    Seguim l'ampla sendera i arribem al refugi La pista es transforma en sendera i puja entremig de prats.Ens dirigim al fons de la vall i ens acostem al curs del riu Campcardós, travessem el riu per unes pedres i arribem a l'estany Petit, després enfilem per uns turons coberts de neret, a l'estany Gros.

    A partir d’aquest punt es pot continuar fins a la Portella Blanca d'Andorra però nosaltres desfem el camí i arribem a Portè lloc d’inici del recorregut i fem un tomb pel poble
.
    Portè, o també Portè i Pimorent antigament Portesa (en francès Porté-Puymorens) és un municipi de l'Alta Cerdanya, situat a la part més alta i estreta de la vall del Querol. És la frontera natural entre Catalunya i Occitània que passa pel coll de Pimorent.
    El poble antigament era una agrupació de cabanes de pastor. L’església parroquial és romànica i dedicada a Sant Joan Baptista i una estació, on passa el tren en direcció a Tolosa en occità Tolosa, en (francès Toulouse) ciutat d'Occitània i capital del Llenguadoc.

4 comentaris:

Josep Balius Planellas ha dit...

Bona excursió Maria, a part de les explicacions es un regal el veure els paisatges que ens regales amb les teves fotos. Una abraçada i endavant.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Que n'és d'agraïda aquesta simfonia de colors que tant bé has captat!
Recordo bé, i m'hi has ajudat, la baixada de tota la vall fa (ui, Maria, de tot fa molts anys...), i el record més viu que en tinc és la gran quantitat d'avellaners.

Racons de la nostra terra ha dit...

Gràcies Josep, la tardor vesteix de color un paisatge que ja és prou bonic i fotogènic d'entrada.

Racons de la nostra terra ha dit...

Tens raó a mi també em va cridar l'atenció trobar tants avellaners que com a arbre silvestre forma les avellanoses d'alta muntanya i a menor altitud es troba en torrenteres.

entrades al bloc