Una passejada per la història a la vall del Flequer

Una passejada per la història a la vall del Flequer. Allà, les parets de pedra seca i les tines ens parlen de l’aspror d’una feina, motor econòmic de Catalunya, quan la fil•loxera va arribar a França.
*

*
Les tines i les barraques de vinya; els camins que comunicaven masos, castells i fonts ombrívoles. Camins perduts i menjats per la natura on no hi passa gairebé ningú.La bellesa dels racons menys coneguts de Sant Llorenç.
*

*
A la vall del Flequer hi podem trobar grups de Tines perdudes enmig del bosc. Aquestes tines, són dipòsits de pedra quadrats o circulars folrats amb cairons de rajola vidriada. Tenen una petita lleixa a dos pams de la coronació que aguantava unes posts de fusta damunt les quals s’hi aixafava la verema.
Així, el most queia per si sol a l’interior de la tina. Per protegir-la de la pluja es construïa una falsa cúpula de filades de pedres planes que es van tancant progressivament. El most i la brisa fermentaven a l’interior fins que el vi era a punt per traspassar-lo cap a les bótes per al transport.
A fi que tant la part superior com la inferior quedessin a peu pla, les tines es construïen aprofitant desnivells del terreny. Així, tant la feina d’abocar la verema com la de descarregar la tina del vi eren més còmodes.
Cada tina té, a més, la seva barraca de vinya de pedra seca que servia per protegir la boixa —el broc per on es feia rajar el vi—, per guardar-hi les eines, aixoplugar-s’hi o dormir-hi alguna nit.
L’existència d’aquestes construccions rau en la gran extensió del conreu de la vinya al Bages a la fi del segle XIX, quan les valls del Montcau eren un mar de vinyes i els pobles i els masos quedaven lluny dels vinyets. Per evitar que quan hi arribaven les últimes càrregues les primeres ja haguessin fermentat, es van començar a construir les tines a peu de vinya. En arribar la fil•loxera, les tines van quedar abandonades i el bosc se les va menjar.
Punts d’interès de l’itinerari
Rocafort
Sortim del poble de Rocafort, situat en un contrafort nord-occidental de la serra de Sant Llorenç, dalt d’un turó que domina la vall de les Nespres. Antigament, Rocafort era el poble gran i el Pont de Vilomara un raval llunyà i petit. Actualment és just a l’inrevés. Les cases de pedra i l’església de Santa Maria aporten un encant especial a la vila.
Castell de Rocafort
Avui en estat ruïnós. El trobarem a pocs minuts de la sortida, a la nostra dreta, sobre la carretera. És la fortificació al voltant de la qual va créixer l’actual poble.
El nom primitiu d’aquesta població era Palau de Vesa del comtat de Manresa. El castell de Rocafort, abandonat pels monjos, fou destruït durant la guerra dels catalans contra Joan II, la Guerra civil catalana.

Mas d’Oristrell i ermita de Sant Pere.
Antic mas agrícola i ramader. A l’ermita de Sant Pere d’Oristrell s’hi han trobat documents del 932 d’una compra-venda.

Està situada sobre el mas i des d’allí s’albira tot el pla de Bages. Avui, Oristrell és un petit poble on hi viuen diverses famílies.
Tines del Flequer
Les curioses construccions que trobem en aquest sector de l’itinerari són les Tines.

El que fa que les d’aquest indret del Bages siguin diferents és que no estan situades a tocar de les masies que elaboraven el vi sinó enmig del que ara és una massa forestal però que a finals del segle XIX, època en que es van construir, era un mar de vinyes. D’aquí, els ve el nom: tines enmig de les vinyes.

Font del Coll Dat.

Indret ombrívol i humit, absolutament inesperat, dins l’itinerari.

Era de les Bruixes
Collet sota el Puig-Gil, amb fantàstiques vistes sobre el vesant més nord-oriental de la serra de l’Obac:
el Farell, el Puiget, el Mal Pas, Sant Jaume Vallhonesta, serra del Camí Ral, etc. Per l’altra banda es domina tot el Pla de Bages.

Mas del Flequer i Mas de Casassaies

Dues antigues masies fortificades en punts elevats de la vall del Flequer.
Pertanyen al Pont de Vilomara i a Rocafort i actualment estan deshabitades. Varen convertir-se en centres de suport logístic de la lluita guerrillera antifranquista (maquis) durant els anys quaranta.


Tota la informació de l'itinerari l'he trobat al Centre Excursionista de Terrassa que és qui va organitzar la caminada i també del llibre Tines a les Valls del Montcau.
*
*