dimarts, 1 de desembre del 2015

3. Delta del Llobregat. El Remolar-Filipines i platja de Viladecans



   Anem al delta del Llobregat de nou, aquesta vegada per descobrir una nova zona – El Remolar- Filipines i platja de Viladecans


     Aquest espai, de 110 hectàrees, està format per l’estany del Remolar, la maresma de les Filipines, la riera de Sant Climent i la platja de Viladecans que constitueixen una de les principals zones humides del Delta del Llobregat on podrem observar gran quantitat d’ocells de tota mena
    Anteriorment formava part d'aquesta zona humida el sector conegut com a Pas de les Vaques, destruït com a conseqüència de les obres d'ampliació de l'aeroport del Prat.

   Aparquem a prop del mirador de la Reguera Salobrosa, una bona panoràmica de la capçalera del braç de la Vidala que segueix paral·lela a la maresma de les Filipines ens porta fins al punt d’informació
   El Braç de la Vidala forma part de l'estany del Remolar, que ja apareix en alguns mapes del segle XIX i que va ser ampliat, entre els anys 50 i 60, mitjançant el buidatge del terreny. Avui dia aquest nou braç es troba del tot naturalitzat, però el seu estat de conservació es ressent de l'entrada d'aigua provinent dels regadius.
    Creuem la Vidala, el principal braç de l’estany del Remolarper anar a la Maresma de les Filipines.
   L'estany del Remolar data del segle XI i era una antiga desembocadura o gola del riu Llobregat.
     Seguim el camí que ens porta a l’aguait de la Maresma, abans d’arribar-hi en una placeta es pot observar segons diuen una de les majors concentracions i diversitat d’orquídies del delta, entre febrer i juny, no cal dir que avui no és el millor moment
     Retornem el camí fins a l’aguait de la bassa dels Pollancres, des d'on observem una gran quantitat d’espècies d’ocells: ànecs, cames llargues, bernats pescaires, martinets blancs, fotges, corbs marins.....
   Seguim la riera de Sant Climent fins al mirador de Cal Francès a la platja protegida del Remolar de Viladecans
   Entre el bosc trobem una torre modernista de Domènec i Montaner amb unes magnífics barbacanes sobre les finestres.
   Arribem a la platja de Viladecans on hi ha un mirador, Cal Francès on observem la zona de dunes naturals. La vegetació de l'espai és formada sobretot per jonqueres, prats humits i salicornars.
  Caminem per la platja amb la intenció de tornar per l’altra banda de la riera però una barrera ens impedeix el pas.
   De tornada ens sorprèn un estol d’aus que probablement emigren tot imitant la forma de les aeronaus o potser és a la inversa, oi?
* *

6 comentaris:

Josep Balius Planellas ha dit...

Bon reportatge amb bones fotos Maria, un lloc que sempre es veu diferent a qualsevol època de l'any. Una abraçada i endavant.

El pare ha dit...

Quines fotografies tan bones, Maria! M'ha agradat singularment veure el parell de bernats pescaires a llom dels cavalls.
Una abraçada.

Racons de la nostra terra ha dit...

Gràcies Josep és ben cert i també és un lloc difícil per a la convivència d'aus i avions, sembla ser que els ocells s'hi han adaptat al final.

Racons de la nostra terra ha dit...

Gràcies Manel, al final m'has convençut per posar aquesta fotografia en un lloc preeminent!
Una abraçada

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Per a tornar-hi de tant en tant, oi?

Racons de la nostra terra ha dit...

oi tant! sempre ve de gust fer-hi un tomb!

entrades al bloc