Anem de nou fins al poble d'Eina amb la intenció de pujar fins al coll d’Eina,
tot resseguint la vall.
La Vall d'Eina és una de les
més boniques de la Cerdanya no sols pel paisatge, sinó per la seva variada
riquesa botànica.
Sortim del poble d’Eina i anem a través de prats, deixem a la dreta un vial ample i entrem al bosc. La pista es fa més estreta i esdevé camí de bast. Trossos empedrats i ben conservats. La ruta per on anem fou antany emprada per pastors i pelegrins que es dirigien a Núria.
Creuem un canal i més endavant una tanca per al bestiar, amb el riu d'Eina a l'esquerra passem per la part més estreta de la vall.
Arribem al Pla de l’Orri on grans pastures s’estenen per la part baixa dels dos caients de la vall. Cascada a l’esquerra.
El camí molt fressat, s’enfila pel contrafort a la base del qual hi ha una font. Curta ascensió enmig de pedregam i nerets. Petits aiguamolls i un torrent que desemboca al riu Eina.
Assolim el Pla de la Beguda on les pastures són ocupades sovint pel bestiar a l’estiu. Des d’aquest punt veiem els vessants rocosos de la torre d’Eina.
Decidim enfilar per un fort pendent que ens porta fins al coll d’Eina, el camí a partir d'aquí guanya altitud en llaçades per arribar al pas elevat que domina tota la vall.
Superant una costa pronunciada i constant, força inclinada al final, s'ateny aquest coll (2.684 m, des d’on contemplem l'altra vessant, un bell panorama de la vall de Núria.
En una hora i mitja es pot arribar al santuari de Núria però nosaltres retornem al poble d’Eina pel mateix camí
*
*
*
*
8 comentaris:
Una excursió preciosa, gràcies per compartir.
Quin bé de Déu d'aigua i quanta bellesa en la gran diversitat de plantes i flors.
Ha estat un plaer acompanyar-vos en aquesta ascensió.
Una abraçada.
Aquest camí el vàrem fer a l'inrevés, des de Núria. Tens raó quan dius que la vall és de les més maques de la Cerdanya. Ara, aixó, sí. La baixada des del pic d'Eina és llarga, llarga ... ;)
Preciosa excursió Maria venen ganes de fer-la, ben documentada i amb unes fotos força boniques. Una abraçada i endavant.
Gràcies Enric per la teva valoració
Gràcies Manel, es veritat que és una vall molt bonica!
Una abraçada
Doncs tens raó Ramon, la baixada és llarga, però imagina't de pujada, deu n'hi do també!
Doncs si Josep, val la pena i també s'obren moltes possibilitats com baixar a Núria o seguir carenejant pels cims que l'envolten.
Una abraçada
Publica un comentari a l'entrada