Anem fins Ulldecona per enfilar-nos a la Foradada a la serra
del Montsià, sense oblidar el paisatge que conformen les oliveres i també visitar
Ulldecona i el seu castell.
De baixada ens aturem davant d’algunes oliveres imponents que ens mostren en els troncs clivellats el que han viscut, és una mostra de com l’agricultura tradicional mil•lenària ha superat el pas del temps.
La Serra del Montsià és l’àrea més muntanyosa
d’Ulldecona, el GR-92 la travessa i en destaquen el seu cim més alt, la Torreta
i la Foradada, un peculiar forat a la pedra des d’on es pot contemplar els
Parcs Naturals del Delta de l'Ebre i els Ports de Beseit
A Ulldecona trobem la major concentració coneguda d’Oliveres Mil•lenàries de tot el Món
Fa més de dos mil•lennis, durant l'edat de ferro, va ser introduït el cultiu de les oliveres a la península Ibèrica, es va ampliar amb l'arribada dels fenicis, dels grecs i dels romans, però van ser els àrabs els qui van consolidar aquest conreu aplicant noves tècniques de cultiu revolucionaris per l'època.
Són visibles els vestigis de l’ocupació àrab del segle VIII al XI.. L’Ordre de l’Hospital edificà sobre l’anterior fortificació musulmana i formà part del límit entre els regnes cristians i musulmans.
Una passejada pel centre històric d’Ulldecona que conserva nombroses construccions de diferents èpoques, destaca l’Església de Sant Lluc, d’estil gòtic català que s’alça imponent al centre de la vila
Les nombroses cases senyorials com ara la Casa de l’Encomanda. Un seguit de construccions barroques del S. XVII – XVIII amb interessants portalades. També trobem escampades tant dintre com fora del casc antic tot un seguit de cases noucentistes i modernistes destacant, la Casa de la Feligresa, l’antiga Església del Roser i l’antic Convent de Sant Domènech, l’actual Ajuntament
A les afores del poble, el riu de la Sénia, antigament anomenat riu d'Ulldecona fa de límit amb el país Valencià.
4 comentaris:
Fantàstic recorregut molt ben documentat i ple d'historia, amb tu sempre s'apren algo nou María. Una abraçada i endavant.
Gràcies Josep, bones caminades per tu també!
Excursió ben aprofitada per aquelles terres ponentines, Maria. Sempre cal recordar a més d'un que de l'Ebre avall hi ha molta Catalunya. Salutacions.
Ben cert, un gran país! Salutacions i bon estiu!
Publica un comentari a l'entrada