Anem a fer un tomb
pels rodals de Montellà i decidim acostar-nos al Santuari de Bastanist pel camí
que travessa torrents, boscos i camps, tot carenejant a mitja alçada el puig Montellà,
en direcció cap a la cara nord del Cadí.
Sortim del poble de Montellà per una pista de terra, el GR 150 i el seguim tot el camí. La vila de Montellà de Cadí, fou el centre històric del municipi Monteliano, al 843. Va pertànyer a la senyoria del capítol d’Urgell i tingué
castell. Al fossar destaca l’església romànica, del s. XI, de Sant Genís.
Al capdamunt d’una forta pujada deixem la pista que segueix cap a Prat d’Aguiló i seguim per un camí que voreja uns camps, fins arribar la masia mig abandonada de Can Bartomeu.
Voltem la masia per sobre i travessem el torrent que baixa del Puig de Montellà per entremig d’una fageda. El camí s'enfila fins a transformar-se en un corriol a voltes molt estret
Al fons de la vall veiem les cases i l’ermita de Víllec.
Entrem al bosc de pi direcció migdia, en lleu pujada, a l’alçada d’Escàs som al punt més alt.
Ens aturem al mas abandonat i mig ensorrat de les Valls, pocs metres desprès d’una tanca, a ma dreta, un corriol baixa fins al costat del torrent que cal travessar a gual, per arribar a Bastanist
Veiem Bastanist al fons de la vall. El sol s’ha amagat darrera les parets del Cadí i valorem de fer la tornada pel torrent de Bastanist però des d’aquest punt el veiem glaçat
Algun tram del camí és una pista de gel.
Arribem a Montellà que ja és de nit, els llums de les cases s’encenen tot formant un bonic pessebre.
Se sent un tractor que s’acosta i de sobte apareixen els tres Reis ben instal•lats al remolc ben guarnit.
S’hi afegeixen un grup de gent amb torxes per fer el camí fins al poble tot fent una cavalcada que emociona a grans però sobretot als més petits.
De Montellà al Santuari de Bastasnist |
6 comentaris:
Què bonic! Tant els païsatges com la cavalcada amb torxes.
Quina senyora glaçada! M'encanta aquest paisatge a l'hivern, encara que hi hagi ben poca neu.
Gràcies, Maria, per compartir-ho.
Una abraçada.
Fantàstic Maria, un reportatge molt bo i una caminada força pintoresca amb arribada triomfal. Una abraçada i endavant.
ben cert Marta, és un indret especial!
Tens raó, és un racó interessant malgrat la poca neu que queda després de la última nevada.
Una abraçada
Gràcies Josep, malgrat no arribar el lloc previst ens ho vam passar molt bé tot fent camí.
Una abraçada
Publica un comentari a l'entrada