Anem a visitar el poble de Llaberia i fer un recorregut per la serra del mateix nom.
La Serra de Llaberia, la Serra de Montalt i la Mola de Colldejou, formen part del Priorat, el Baix Camp i la Ribera d'Ebre. Situades entre la falla del Montalt a l’oest, d’uns 50 km de longitud i a l’est per la falla de Reus – Valls, de 75 km.
El relleu és força accidentat, amb barrancs encaixats i cingleres espectaculars, parets de roca calcària, balmes, coves, avencs i ponts naturals. Destaquen els cims del Mont-Redon, la Miranda, on hi ha instal·lat un radar del servei meteorològic, i la Mola.
Sortim del poble de Llaberia i ens dirigim cap al torrent prop del cementiri, enfilem en direcció a la Mola de Colldejou fins al collet on el deixem i passem a l'altra banda seguint un camí que baixa en decisió, fins un corriol que surt de l'esquerra que dona la volta per sota dels cingles d'en Jover.
A la història de Catalunya del segle XVIII sobresurt un personatge nascut a Capçanes, que va estar estretament vinculat a la serra de Llaberia. Es tracta del guerriller Carrasclet, un home profundament compromès amb el seu país, que va enfrontar-se al poder de Felip V un cop acabada la Guerra de Successió. La muntanya encara guarda el record de les seves gestes i de la valentia dels seus homes
. És el poble més petit i més alt del municipi de Tivissa, està situat a 680 m sobre el nivell del mar..L’encant de Llaberia rau en la seva fesomia medieval que roman intacta.
4 comentaris:
D'aquest paisatge destaquen i molt els cingles del Jover, impressionants. El poble de Llaberia, que no conec, té racons fotogràficament molt interessants i que has ben aprofitat.
Una abraçada.
No fa tant temps, a Llaberia hi havia una fornícula a la paret d'una casa, amb el telèfon que donava servei a tots els veïns del poble. Encara hi és?
Uns indrets preciosos que, pel bon temps que es veu que vau tenir, devíeu gaudir d'allò més. Jo també he gaudit del reportatge.
Gràcies Manel! hi ha molts racons per descobrir en aquest bonic i solitari indret!
Una abraçada
No sabia que era una fornícula però si que vaig veure una capella a la paret que en comptes d'albergar una imatge d'un sant o una verge tenia un telèfon, m'imagino que tal com molt bé dieu per donar servei a la gent del poble.
La fotografia surt entre el conjunt de diapositives del poble de Llaberia
Publica un comentari a l'entrada