Sortim dels Angles en direcció al llac de Vallserra per un ampli camí convertit ara en pista d’esquí de fons.
Voregem una part del llac i enfilem en direcció a la cabana refugi de les Ganyades, punt de partida de l’ascensió al pic del Pam, el paisatge emblanquinat ha canviat substancialment des de l’última vegada que hi vam accedir per pujar el cim.
Ens aturem prop de la jaça per fer un mos, per poc temps ja
que el sol declina i fa un fred que pela per estar-hi gaire estona.
A l’arribar a la vall i prop del riu, un cartell ens explica
que en aquest indret hi havia un forn de calç que proveïa de material per la
construcció de moltes cases de Formigueres i els Angles.
A la vall de Vallsera ens trobem les ruïnes de l’antiga parròquia de Santa Maria Vallem Ursariam 1011, a l’indret conegut com Les Iglesiettes,. les esglesietes.
A la vall de Vallsera ens trobem les ruïnes de l’antiga parròquia de Santa Maria Vallem Ursariam 1011, a l’indret conegut com Les Iglesiettes,. les esglesietes.
Aquestes ruines són els vestigis del llogaret de Vallserra i
de Son
Al segle xiv aquest indret va ser desvastat per la pesta negra. La llegenda parla de
dues germanes, úniques supervivents
del llogaret delmat, que van fer la donació del territori a la població que les va acollir, però el cert va ser que el 1701 l’abadia
de Sant Miquel de Cuixà concedí la devesa de Vallserra a la població dels
Angles.
Creuem el riu per un pont amagat sota un bon tou de neu i
pugem fins trobar la pista que ens mena al lloc d’on hem sortit quan ja les
ombres del capvespre cobreixen la vall.
Ha estat una ruta circular prou bonica pel paisatge i
interessant per la història que les pedres que queden dempeus ens expliquen.
8 comentaris:
Per la bellesa transmesa per les fotografies, s'aprecia que bé s'ho val això de fer onze kms amb raquetes. Que deunidó.
I tant bonica que ha de ser aquesta travessa. El parell de fotografies a contrallum, amagant el sol entre les branques de pi, són especialment atractives.
Avui que no acabo d'estar fi del tot, veient aquestes imatges, el fred se'm posa al moll de l'os.
Me'n vaig a preparar una infusió calenta. brrrr.
Una abraçada.
Fantàstica ruta i millors fotografies, desde lloc que val la pena la caminada, es maravellos contemplar aquests paisatges. Una abraçada i endavant.
Si que bé s'ho val la passejada! molt recomanable!
Ben cert Manel, no feia pas gaire calor!
Espero que les infusions hagin fet efecte i estiguis del tot recuperat!
Una abraçada
Gràcies Josep, és un racó prou boni i que amb el vestit blanc llueix millor!
Una abraçada
oh! Jo des d'ara mateix ja m'ho apunto a la llista de pendents, sembla un lloc molt bonic per fer amb raquetes o esquís, oi, Maria! Veig que ja hem trepitjat neu, quina sort, aquest hivern! Petons i... fins aviat! ;-)
Ben cert, aquest any sembla bo per disfrutar tot trepitjant paisatges nevats.
El Capcir per l'alçada i clima té molts racons, planes, valls, cims...preciosos!
Una abraçada
Publica un comentari a l'entrada