Castellbell i el Vilar es troba en un terreny trencat i muntanyós que actua com a corredor biològic entre els parcs naturals de Montserrat i de Sant Llorenç del Munt i l’Obac.
Anomenat el mirador de Montserrat perquè es
pot observar tot l’espadat íntegre de la muntanya de Montserrat, amb els seus
cims, parets i agulles.
El riu Llobregat travessa el municipi de nord a sud i dibuixa un gran meandre d’interès natural a l’alçada del turó del Castell que en aquest tram es troba envoltat per un variat bosc de ribera que acull una gran riquesa faunística.
El poble té un important patrimoni industrial que data de finals del segle XIX, quan s'edificaren diferents fàbriques tèxtils i colònies industrials. Es troba dispers en diversos nuclis que corresponen
a les antigues colònies fabrils Burés, Borràs i Bauma
El 1872, Esteve Burés instal·la la fàbrica i al mateix temps construeix habitatges per als obrers, ja que es tracta d’una
zona despoblada, per això compra al Marquès de Castellbell els terrenys, una
quartera de sembrat per 750 pessetes, en els quals construeix la nova fàbrica
de teixits i filats i per 1800 pessetes, altres dos quarteres i 4 quartans i
mig perquè pogués passar un canal pel mig.
El 1971 un riuada destrueix l’edifici i la fàbrica.
El 1971 un riuada destrueix l’edifici i la fàbrica.
Durant la guerra de Successió, juntament amb Cardona, va esdevenir una guarnició resistent a l’ocupant borbònic, fins i tot després de la caiguda de Barcelona. Finalment, amb la guerra perduda, va capitular el 18 de setembre de 1714.
Ens expliquen que avui dia és propietat del metge del poble,
que va fer construir un ascensor que modifica i desfigura el seu perfil.
Arribem al peu del castell
i com que és de propietat privada i no s’hi pot accedir el resseguim pel
peu fins arribar a l’altra extrem del penya-segat fins a l’església de Sant
Vicenç, indret d’aplecs i trobades, que la gent del poble anomena l’ermita, on
acabem la passejada.
6 comentaris:
Maria, fantàstica i complerta visita a la vella industria de Castellbell, amb els teus reportatges sempre sortim enriquits de cultura. Una abraçada.
Un altre indret on tot i passar a la vora no m'hi he aturat mai, mal fet veient aquest reportatge. Les fotografies del Pont Vell amb Montserrat al fons i les del canal amb els reflexos són especialment destacables.
Una abraçada.
Gràcies Josep,
celebro que t'agradi.
una abraçada
A nosaltres ens havia passat el mateix, sempre deiem al passar haurem d'anar-hi algun dia.
Va ser molt interessant i les imatges des del castell del riu i l'entorn valen la pena.
Una abraçada
m'encanta la teva manera de viatjar, de donar-nos a conèixer els petits llocs .... tota la vida que ens envolta.
Aquest pont ho vaig poder visitar aquest any passat ... i és impressionant. Castellbell ... està pendent, però ara ... no deixaré de visitar-lo.
gràcies guapisima, per compartir.
un petonet
Tens raó M Pilar són els indrets senzills i moltes vegades carregats d'història.(i n'hi ha tants!), els que ens motiven per anar de descoberta.
Petons
Publica un comentari a l'entrada