L'entorn del Pont Vell i el Castell de Castellbell i Vilar

    Castellbell i el Vilar es troba en un terreny  trencat i muntanyós que actua com a corredor biològic entre els parcs naturals de Montserrat  i de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. 

   Anomenat el mirador de Montserrat perquè es pot observar tot l’espadat íntegre de la muntanya de Montserrat, amb els seus cims, parets i agulles.

     El riu Llobregat travessa el municipi de nord a sud i dibuixa un gran meandre d’interès natural a l’alçada del turó del Castell que en aquest tram es troba envoltat per un variat bosc de ribera que acull una gran riquesa faunística.

   El Pont Vell construït al segle XV pel senyor de Castellbell, al llarg dels segles no ha sofert transformacions importants i és considerat un dels ponts més autèntics d’origen medieval.

   El poble té un important patrimoni industrial que data de finals del segle XIX, quan s'edificaren diferents fàbriques tèxtils i colònies industrials. Es troba dispers en diversos nuclis que corresponen a les antigues colònies fabrils Burés, Borràs i Bauma

  

   El 1872, Esteve Burés instal·la la fàbrica i al mateix temps construeix habitatges per als obrers, ja que es tracta d’una zona despoblada,  per això compra al Marquès de Castellbell els terrenys, una quartera de sembrat per 750 pessetes, en els quals construeix la nova fàbrica de teixits i filats i per 1800 pessetes, altres dos quarteres i 4 quartans i mig  perquè pogués passar un canal pel mig.
  El 1971 un riuada destrueix l’edifici i la fàbrica.

 

   El castell de Castellbell es troba situat dalt del turó, que es pot veure des de diferents punts. És una fortificació documentada des del 979,  amb el nom de Castell Beliti, que en origen actua com a eina defensiva i de domini territorial.durant l’època de reorganització i expansió política dels comptats catalans.

    Per la seva situació estratègica vigila el pas sobre el Llobregat, controlant el pont i el camí que obre l’accés a Manresa, Cardona i Berga; i per extensió a la Cerdanya i França. D’altra banda, també és la fortalesa que domina la ruta més bona d’ascens als monestirs de Montserrat.
  Durant la guerra de Successió, juntament amb Cardona, va esdevenir una guarnició resistent a l’ocupant borbònic, fins i tot després de la caiguda de Barcelona. Finalment, amb la guerra perduda, va capitular el 18 de setembre de 1714.

   Ens expliquen que avui dia és propietat del metge del poble, que va fer construir un ascensor que modifica i desfigura el seu perfil.

   Arribem al peu del castell  i com que és de propietat privada i no s’hi pot accedir el resseguim pel peu fins arribar a l’altra extrem del penya-segat fins a l’església de Sant Vicenç, indret d’aplecs i trobades, que la gent del poble anomena l’ermita, on acabem la passejada.