Anem fins a Ral
al Capcir per pujar al cim del Roc de Madres. La Serra de Madres és un massís del Pirineus Oriental, situat entre el Capcir, el Conflent, la Fenolleda i el País de Sault al Llenguadoc
Al nord-oest rau el
pic del Dormidor, i entre els dos una depressió
anomenada coll de Jau, que és el
lloc de pas tradicional des del Conflent fins al País de Sault
.
.
Iniciem el recorregut al coll de Sansa per
una pista força planera i ampla que deixem aviat per enfilar-nos a través del
bosc fins al petit cim de l’Esquena d’Ase on contemplem l’altra vessant. Continuem
pel mig de bosc i de prats on veiem multitud d’arbres tombats alguns de soca-rel
per la força del vent, no es veu cap camí clar i seguim el que sembla ser un
antic camí ramader, per tot arreu es veuen clapes de neu que hem d’anar remuntant
algunes de prou fondes, quan deixem el
bosc ens enfilem pel dret cap al cim de l’Ós,
però el pendent és costerut i les
clapes de neu fan que l’ascensió sigui delicada perquè és poc estable i rellisquem,
a més bufa un fort vent que ho complica encara més, al final desistim d’arribar
fins al Roc de Madres quan ja el teníem a tocar ja que el tram final un cop
superat aquest cim és una carena planera.
Visitem Ral
que és el municipi més petit del Capcir, es troba a la dreta de l’Aude i del
pantà de Puigbalador. Comprèn el nucli de Ral Real, Odelló i els desapareguts de Querramat i Anglars.
El lloc
apareix citat per primer cop el 908 en un document en el qual confirmava a
l’abadia de Sant Jaume de Jocó la possessió de l’església de Sant Romà de Ral
El testament
del comte Guifré, llega al seu fill, Berenguer, la muntanya del Capcir ipsa montania amb les villae pròximes a l’Aude, Creu ara Matamala i Ral Ral. Més endavant passà dels comtes de Cerdanya a ser domini reial i a la
fi del segle XV fou adquirit per Joan de Banyuls, senyor de Nyer. Al 1793 durant
la Revolució francesa va ser fusionat amb el poble
d’Odeillo i la comuna resultant rebé el nom de Realet-Odeillo. Al 1837
és esmentada com a Real et Odeillo i que és el nom actual.
4 comentaris:
Maria,
Que boniques aquestes fotografies amb el poble de Ral als peus. La llum reflectida a la superfície del riu forma una grafisme sinuós ben curiós.
Una abraçada.
Si que és veritat Manel, semblava un riu de plata, d'aquells del pessebre, oi?
Les fotos de l'excursió no em van sortir tan reixides ja que havia d'estar al cas de no relliscar, a més es veien molts arbres caiguts i feia pena, en conjunt però el paisatge era imponent!
Saps? sempre em crida l'atenció com, just entrar al cantó de França, les cases passen a ser "franceses", amb, entre d'altres característiques, aquestes persianes o porticons exteriors de doble fulla de les finestres.
Una excursió bonica perquè sí.
Ben cert, la manca de "progrés" ha preservat els pobles amb les cases que per sort es conserven com abans.
Publica un comentari a l'entrada