Fem una volta entorn del poble de la Figuera i arribem als miradors
del Coll dels Solans, el Guixar i Sant Pau per després visitar el poble de la
Vilella Baixa.
El Coll de Solans a prop del poble, des d'on es divisa una perpectiva única de tota la comarca, és conegut com el balcó del Priorat.
la Vilella Baixa en primer terme i la Vilella Alta al fons
imatges del recorregut
Ha estat una bona excursió, hem contemplat un ampli paisatge i la descoberta de dos pobles de característiques diferents amb la seva història i personalitat.
Des de l’Ermita dedicada a Sant Pau i la Mare de Déu de la
Mola, es poden veure els Pirineus, les terres del Segre, les Garrigues,
els Ports, el Maestrat i l’Aragó.
Molt a prop d’aquesta ermita hi ha un observatori militar des d’on es
dirigí la Batalla de l’Ebre a l'estiu de 1938.
El poble de La Figuera és al nord del terme i està situat
dalt d'una carena, a 578 m.
alt., des d'on es pot gaudir
d'un panorama impressionant. Se la coneix també com el sentinella del Priorat
El terme és un conjunt de valls separades per serres i barrancs, que formen el barranc de Rec de Bas que s'aboca a l'Ebre a la Ribera de l'Ebre
imatges del poble de La Figuera
La Vilella Baixa 218 m.
alt, és dalt d’un turó, la
travessen els rius de Montsant i Escaladei que s'ajunten on hi ha
l'impressionant pont romànic de tres arcades.
La característica més peculiar del poble és l'alçada de les
seves cases, que poden tenir sis o més plantes a la banda del riu. L'escriptor Josep Maria Espinàs l'anomenà en un dels seus
primers llibres de viatges La Nova York del Priorat. imatges de La Vilella Baixa
Destaca el Carrer que no Passa, on se situa el nucli original del poble. És un porxo d'arcs apuntats i el carrer no té sortida. En el primer dels arcs encara s'hi poden veure els forats que es feien servir per tancar-se dins el recinte emmurallat en cas d'incursions enemigues.
El Sindicat Agrícola, modernista en no gaire bon estat i pendent de restauració.
Destaca el Carrer que no Passa, on se situa el nucli original del poble. És un porxo d'arcs apuntats i el carrer no té sortida. En el primer dels arcs encara s'hi poden veure els forats que es feien servir per tancar-se dins el recinte emmurallat en cas d'incursions enemigues.
El Sindicat Agrícola, modernista en no gaire bon estat i pendent de restauració.
8 comentaris:
oh, Maria, quina zona més preciosa, i ara a la primavera tot està exhuberant. M'ho apunto per fer la ruta ben aviat! Això de ser punt clau a la batalla de l'Ebre m'ha agradat. M'acabo de llegir "Cartes des del front" d'Eloi Vila i en parla detalladament. Haurem de rascar el passat, la nostra memòria... petons!
Caram, Maria, quin nombre tan important de fotografies que acompanyes en aquest treball. Ara m'ha lligat el perquè del títol de la fotografia referit al Nova York del Priorat.
Per allà on camina l'Emili deu ser l'interior d'una de les trinxeres, oi?. Impressionant.
Una abraçada.
Es veritat Marina, impressiona aturar-se en aquell indret, contemplar l'immensitat del paisatge i al mateix temps esgarrifa recòrrer les trinxeres i pensar com es devien sentir i patir.
Una abraçada
Doncs si Manel, eren les trinxeres que estan en força bon estat. Vaig fer tantes fotografies perquè tot em semblava interessant, però després malgrat haver fet una selecció va resultar que fins i tot n'hi havia moltes, per aquest motiu vaig fer tres apartats: - l'excursió propiamnet dita (volia separar l'observatori de l'Ebre), el poble de la Figuera i el de la Vilella.
Potser van ser massa emocions en un sol dia però va estar molt bé!
Una abraçada
Carai! Quina excursió!! Sempre trobeu llocs originals! ; )
Es veritat Laia, i els que ens queden per descobrir!
Magnífica excursió Maria. A les terres del sud els devem moltes visites!
Ben cert!
Haurem d'anar-hi anant!
Publica un comentari a l'entrada