Visitem el castell de Concabella que és el casal
fortificat més gran de la Segarra, es tracta d’un gran castell renaixentista de
planta quadrangular, amb grans finestrals, organitzat al voltant d’un pati
central, i una torre a cadascuna de les cantonades, de les quals només se’n
conserven dues. La torre del costat sud-oest és de planta octogonal, a diferència
de l’altra que és de planta quadrada.
A l’interior han desaparegut pràcticament tots els elements
propis de l’edifici, tot i que encara hi podem veure una sala coberta amb unes
grans arcades, ocupada avui per la cafeteria. La façana conserva un finestral del segle XVI
Aquest castell originàriament era
una torre de vigilància. Trobem el nom de Concabella datat del segle XI, com a
denominació d’una fortificació i per extensió va prendre nom del llinatge que
hi havia en aquell moment. Més tard va passar a mans dels Peramola i
posteriorment dels Oluja, aquests eren membres d'una de les famílies que anava
acaparant castells i propietats i que per contrapartida estava constantment en
lluita amb tots els parents i veins, els va succeir els Erill que van
transformar l’antiga fortalesa en castell-palau.
Actualment alberga el Centre d'interpretació dels Castells del Sió com a testimoni arquitectònic i de la història de la Catalunya central, l'expansió feudal sobre l'Al-Andalus i la pervivència senyorial a l'època moderna.
Concabella és un poble
del municipi de les Pallargues (Segarra), prop de la riba dreta del Sió, al
voltant de l'antic castell de Concabella i de l'església parroquial de Sant
Salvador. A llevant hi ha l'antic castell de Ratera, que esdevingué
posteriorment molí i fou denominat el molí de Concabella. Formà part de l'antic
terme de l'Aranyó.
2 comentaris:
Un altre gran desconegut per mi.
Aquest bloc és una autèntica mina de racons ben poc coneguts i que la suma de les seves petites història conforma la història col·lectiva del país.
Endavant, doncs.
Una abraçada.
Gràcies Manel,les teves amables paraules ens animen a seguir descobrint nous indrets.
Entre tots anem creuant els fils de les nostres particulars històries i descobertes..que dona forma el teixit del coneixement compartit.
Una abraçada
Publica un comentari a l'entrada