dilluns, 3 de desembre del 2012

el castell de Concabella



Visitem el castell de Concabella que és el casal fortificat més gran de la Segarra, es tracta d’un gran castell renaixentista de planta quadrangular, amb grans finestrals, organitzat al voltant d’un pati central, i una torre a cadascuna de les cantonades, de les quals només se’n conserven dues. La torre del costat sud-oest és de planta octogonal, a diferència de l’altra que és de planta quadrada.
A la façana principal destaca la porta de mig punt amb grans dovelles. A la façana occidental, en canvi, hi ha una galeria de petits arcs – evolució dels antics merlets- que remata la part superior.
A l’interior han desaparegut pràcticament tots els elements propis de l’edifici, tot i que encara hi podem veure una sala coberta amb unes grans arcades, ocupada avui per la cafeteria. La façana conserva un finestral del segle XVI
Aquest castell originàriament era una torre de vigilància. Trobem el nom de Concabella datat del segle XI, com a denominació d’una fortificació i per extensió va prendre nom del llinatge que hi havia en aquell moment. Més tard va passar a mans dels Peramola i posteriorment dels Oluja, aquests eren membres d'una de les famílies que anava acaparant castells i propietats i que per contrapartida estava constantment en lluita amb tots els parents i veins, els va succeir els Erill que van transformar l’antiga fortalesa en castell-palau.

Actualment alberga el Centre d'interpretació dels Castells del Sió com a testimoni arquitectònic i de la història de la Catalunya central, l'expansió feudal sobre l'Al-Andalus i la pervivència senyorial a l'època moderna.


Concabella és un poble del municipi de les Pallargues (Segarra), prop de la riba dreta del Sió, al voltant de l'antic castell de Concabella i de l'església parroquial de Sant Salvador. A llevant hi ha l'antic castell de Ratera, que esdevingué posteriorment molí i fou denominat el molí de Concabella. Formà part de l'antic terme de l'Aranyó.
 


 

2 comentaris:

El pare ha dit...

Un altre gran desconegut per mi.
Aquest bloc és una autèntica mina de racons ben poc coneguts i que la suma de les seves petites història conforma la història col·lectiva del país.
Endavant, doncs.
Una abraçada.

Racons de la nostra terra ha dit...

Gràcies Manel,les teves amables paraules ens animen a seguir descobrint nous indrets.
Entre tots anem creuant els fils de les nostres particulars històries i descobertes..que dona forma el teixit del coneixement compartit.
Una abraçada

entrades al bloc