dimecres, 9 de juliol del 2008

la catedral del Vallès


L'església de Sant Esteve és anomenada la catedral del Vallès per les seves dimensions

Els orígens es remunten a finals del segle XVIII quan els castellarencs van demanar que l'església fos traslladada de la riba dreta a l’esquerra del Riu Ripoll, ja que era on es trobava el nucli urbà.
El primer edifici era d'estil barroc, s'havia construït sobre la capella de Sant Iscle i Santa Victòria.
Més tard va ser substituït per l´actual, aixecat entre els anys 1885 i 1892, promogut per Emília Carles-Tolrà, propietària de l´empresa Tolrà, posteriorment nomenada Marquesa de Sant Esteve de Castellar. L'arquitecte va ser Joan Martorell i Montells seguint el gust Neogòtic afrancesat del moment.

Durant la guerra civil, es van cremar a la Plaça Major els elements decoratius i es va convertir en mercat municipal, per acabar sent el 1938 seu de les cinc casernes del Centro de Reclutamiento e Instrucción Militar.

El 1984 es van restaurar el rellotge i el campanar i recuperar els vitralls, així com el seu aspecte general.



Donades les seves extraordinàries dimensions, la gent del municipi i de la comarca la coneix com a la Catedral del Vallès.







7 comentaris:

Camarandante ha dit...

Hola María!
Molt interessant història de la catedral del Valles, i que sort que ¿es va poder?(se pudo) reconstruir les parts danyades.

No havia vist en la teva llista de cançons a Jetro Tull,

quines bé! a mí també m'agrada i trobada poca gent que ho coneix.

Una salutació

enrique

miquelet ha dit...

Encara que sóc ateu, sempre m'han produït una fascinació especial les esglésies. L'exterior dona caràcter i personalitat a un poble, i l'interior te aquesta virtut de fer que es detinga el temps o que corra amb molta mes calma que a fora.

Salut i felicitacions pel teu bloc.

P.D. Perdona la falta d'alguns accents, però no se que li passa al teclat i em canvia la distribució de molts signes de puntuació.

Racons de la nostra terra ha dit...

estic completament d'acord amb tu i és des d'aquest punt de vista tan humà que m'atrauen. Per la història que amaguen, per la seva arquitectura i com a signe d'identitat..

salutacions cordials

maria

Racons de la nostra terra ha dit...

hola enrique,
és una església gran, una mica pretensiosa, fruit d'una època, però que imprimeix caràcter al nostre poble.

estic segura que si coneguessin Jetro thull els agradaria molt, que escoltin - locomotive breath - i els encantarà.

bona jornada/vesprada

maria

jordi c. ha dit...

Hola Maria, quan vas comentarme que el campanar de Les Corts et recordava el de Castellar no m' enrecordava com era.

Ara que el veig penso que tens raó, el que no sabia era aquestes dimensions (fora d'escala?) de l' esglèsia de Castellar, ni que hagués estat convertit en caserna.

Fins aviat, Jordi C.

Racons de la nostra terra ha dit...

hola jordi,
si que és impressionant,oi?
abans es veia des de tot el poble o vila, però ara ens han fet un "nyap" de plaça al centre, que amaga l'església i la mola des d'alguns punts.

bon cap de setmana

maria

jordi c. ha dit...

Hola Maria, recordo que em vas dir que eres de Terrassa, et passo el blog que ha iniciat el meu germà Marc, potser tens algun record a aportar-hi.

Gràcies, Jordi

http://casaboines.blogspot.com

entrades al bloc