dimecres, 18 de març del 2015

1- Tot passejant pel delta del riu Llobregat



   Anem al delta del Llobregat per conèixer l’espai natural format pel riu Llobregat i els estanys de Cal Tet i Ca l’Arana. Són gairebé 90 hectàrees situades a la riba dreta del tram final del riu Llobregat.
   Després de seguir una bona estona camins que ens menen pel Parc Agrari arribem als espais naturals del Riu Llobregat
   Trobem estanys litorals, canyissars, jonqueres, prats humits, pineda i platja i gran diversitat de flora i fauna, especialment aus aquàtiques.
   Sorprèn l’existència d’aquest espai natural tan ple de vida mentre passen per sobre nostre, amb un soroll eixordador, gran quantitat d’avions en ple enlairament.
   Des de la torre de cal Lluquer gaudim d’una bona panoràmica d’aquests espais naturals situats al marge dret del tram final del riu Llobregat. Al mig del riu una gran quantitat de gavines i altres aus es disputen un lloc al mig de l’illa
   Seguim la nova llera del riu fins a la torre de cal Malet arran del riu, un altre punt d’observació Anem fins a la desembocadura del riu, a l’altra banda les màquines i grues no paren de treballar.


   Des de la torre de l’Arana veiem com el riu arriba al mar, trobem la platja més o menys inundada, on hi ha una gran quantitat d’aiguamolls i llacunes.
   A l’aguait de Cal Tet, un estany molt poblat de planta subaquàtica i una gran quantitat d’ocells: cabussons emplomallats, ànecs, fotges, xibecs..

   Reprenem de nou el camí fins a l’aguait del Sabogal, des d’on es té una nova perspectiva de l’estany i de les dues illes on nien i descansen els ocells aquàtics: cames llargues, perdius de mar, bernats pescaires...

    Havíem anat cap el tard per poder veure millor les aus però ens vam trobar amb la sorpresa que l’horari d’hivern vigent ens va tancar la porta a les cinc de la tarda, després vam fer el recorregut per fora de l’espai protegit amb la intenció d’acostar-nos a la platja però al final del camí també ens vam trobar el camí barrat. Cal doncs tenir en compte els horaris.
   Tornem seguint els canals que ens permet contemplar a través del canyissar un capvespre preciós.
    Cal tornar-hi doncs tan sols hem vist una petita mostra del delta. Ha estat doncs una aproximació per conèixer i fer-nos una idea de l’espai.

dilluns, 9 de març del 2015

El Plan de Belha / Plateau de Beille a Occitània



    Anem al Plan de Belha amb la intenció de conèixer l’indret i de fer un passejada amb raquetes.

   Plateau de Beille (en occità: Plan de Belha) és un altiplà situat dins la cadena muntanyosa dels Pirineus.. Es troba al sud de la vall de l’Ariege entre Tarascon d'Arieja (en occità Tarascon d'Arièja) i Ax-les-Thermes (en occità Acs)
   L’altiplà està limitat per de dos afluents de l'Ariège: l’Aston a l’oest i Laball a l'est. S'acaba al sud al Coll de Finestres (1.967 m), i més enllà trobem Andorra i al nord cau vertical sobre la vall del Ariege
   L'accés és per la carretera D 522 a Les Cabannes (en occità las Cabanes) Antigament aquest altiplà era un lloc de pastura particularment de bous i vaques. Ara s’ha convertit en una estació d’esquí de fons, amb pistes situades entre 1.650 i 2.000 m d'altitud. És un punt de la ruta del GR 10, sender que travessa els Pirineus d'est a oest. No havíem vist mai una estació d’esquí de fons tan concorreguda sobretot per famílies franceses però també que tingués tan bones instal•lacions i serveis, semblant a les pistes d’esquí alpí.. Entre les atraccions hi havia una passejada amb trineu tibat per gossos.
   El paisatge impressionant perquè és una gran esplanada amb un cert desnivell però envoltada per muntanyes, mirant al sud pots entreveure les muntanyes d’Andorra.
      L'ascensió de Les Cabanas al Plan de Belha sol ser una de les etapes més populars del Tour de França.

dissabte, 21 de febrer del 2015

Del Pla de Mir al llac de l'Aude al Capcir



    Anem al Capcir per fer una passejada sobre la neu. Sortim del Pla d'en Mir a les Angles en direcció cap al  llac de l’Aude.
   Neva quan iniciem la ruta, L’itinerari està ben senyalat, amb una llargada d’uns 12 km d’anada i tornada i uns 300 m de desnivell
    Pugem per l’itinerari més directe Passem per la cabana del Pla del Buc que està oberta i en molt bones condicions en canvi el refugi Bernadí roman clos.
    Comença a nevar copiosament. Els flocs de neu ara són grans. La neu és flonja, avancem amb les raquetes que s’enfonsen a la neu.

   És meravellós l’ambient, el paisatge, el silenci i la pau que és respira quan neva. Et reclou en la intimitat i t’embolcalla un mantell que és pura delícia


     Al final el sol treu el cap embolicat amb els núvols Hem fet un passeig hivernal per sota i sobre la neu. Una agradable excursió molt recomanable.
Del Pla de Mir al llac de l'Aude

dissabte, 24 de gener del 2015

Fem un tomb per la serra de Rubió als peus de Montserrat



   Fem una volta per la serra de Rubió, és un contrafort de Montserrat que s’allarga des de Collbató fins a Esparreguera.
  Sortim de la Colònia Sedó, visitem Santa Maria del Puig i de tornada, una petita ermita romànica Santa Margarita del Cairat o sa Planca, penjada a un cinglera sobre congost del Cairat, a la dreta del Llobregat.
   En lloc d’anar-hi directament seguint el GR6, fem una volta cap a Collbató i tornem per aquest tram que ara és una pista asfaltada. Iniciem la caminada a prop de la Colònia Sedó des de dalt s’aprecia l’aqüeducte construït per subministrar energia a la fàbrica.
    Anem cap a l’ermita de santa Maria del Puig, que s'aixeca sobre una terrassa a la dreta del Llobregat, a la sortida del congost del Cairat. És una església romànica construïda durant els segles X-XI (nau) i XII (capçalera, absis i cimbori). El campanar és posterior. Va resultar molt malmesa amb els terratrèmols del segle XV, després es van fer les ampliacions i reformes.
    El 1982 es constitueix "Amics de Santa Maria del Puig" per fer-se càrrec de la restauració, manteniment i divulgació del monument.
   Fou la parròquia del terme del castell fins el 1612 A prop hi ha les runes del que queda del castell d’Esparraguera.
    Seguim en direcció Nord cap a Collbató, agafem un sender de forta pendent tot passant pel costat de les Roques Blaves situades entre la unitat geològica de la Depressió del Vallès-Penedès i la de la Serralada Pre-litoral, són el resultat d’un procés de deformació de gran magnitud.

    És l’únic indret de Catalunya (junt amb les Ribes Blaves d’Olesa de Montserrat) on afloren aquests tipus de materials d’origen tectònic.
   Aquestes roques estan formades per la Farina de Falla, la qual es formà a partir de la trituració d’esquists de l’Era Primària, gràcies a les condicions de metamorfisme (Falla del Vallès-Penedès), que va sotmetre aquests materials a una pressió i temperatura elevades.

    Al mirador fem camí per una pista ampla fins arribar al poble de Collbató.
   Al peu de Montserrat ens dirigim cap a la font Closa per un corriol ombrívol, anem paral•lels a unes feixes ara densament poblades de vegetació i travessem dos torrents fins que arriba un punt que el camí es fa impracticable.
    De lluny veiem Ca l’Estruc Vell que és allà on ens dirigim.
    i reculem fins al peu de l’ermita de la Salut, continuem per un camí fins a la font del mateix nom que es troba mig abandonada, situada a l'ombra d'un immens plataner.
    baixem pel mateix torrent i a estones per un camí paral•lel, que en cas de pluges deu ser impracticable també.
    al final del camí per una pista asfaltada que ens porta a Ca l’Estruc Nou i poc després l’ermita de Santa Margarida del Cairat que es troba situada damunt d’un espadat, a tocar del congost del Cairat.

   L’ermita és un excel·lent mirador sobre el riu, on s’aprecia la represa anomenada justament del Cairat, que subministrava d’aigua la Colònia tèxtil Sedó
   Formada per una nau i un absis, estructura molt habitual en el període preromànic a banda i banda dels Pirineus.
    El camí de tornada és seguint la mateixa pista tot travessant algunes masies i amb una vista panoràmica impressionant del mateix massís de Montserrat, del riu i l’autovia que el circumda.
   i de Sant Salvador de les Espases a l’altra banda del riu
   Arribem al capvespre a una urbanització a les afores d’Olesa i a la Colònia Sedó d’Esparraguera d’on hem sortit.
Aquesta caminada l’hem fet gràcies a la lectura del bloc d’un bon excursionista que ens va descobrir aquest indret Xiruquero Kumbaià
9835
De Santa Maria del Puig a Santa Margarida del Cairat

dimarts, 13 de gener del 2015

De Montellà al Santuari de Bastanist



   Anem a fer un tomb pels rodals de Montellà i decidim acostar-nos al Santuari de Bastanist pel camí que travessa torrents, boscos i camps, tot carenejant a mitja alçada el puig Montellà, en direcció cap a la cara nord del Cadí.

  Sortim del poble de Montellà  per una pista de terra, el GR 150 i el seguim tot el camí. La vila de Montellà de Cadí, fou el centre històric del municipi  Monteliano, al 843. Va pertànyer a la senyoria del capítol d’Urgell i tingué castell. Al fossar destaca l’església romànica, del s. XI, de Sant Genís.

     Al capdamunt d’una forta pujada deixem la pista que segueix cap a Prat d’Aguiló i seguim per un camí que voreja uns camps, fins arribar la masia mig abandonada de Can Bartomeu.
    La vista sobre la paret nord del Cadí, amb la Serra Cabirolera i les canals com la del Cristall és impressionant. A l’altra banda de la vall, per sobre el Torrent de Bastanist, es divisa Estana.
    Voltem la masia per sobre i travessem el torrent que baixa del Puig de Montellà per entremig d’una fageda. El camí s'enfila fins a transformar-se en un corriol a voltes molt estret
      Al fons de la vall veiem les cases i l’ermita de Víllec.
        Entrem al bosc de pi direcció migdia, en lleu pujada, a l’alçada d’Escàs som al punt més alt.
     Ens aturem al mas abandonat i mig ensorrat de les Valls, pocs metres desprès d’una tanca, a ma dreta, un corriol baixa fins al costat del torrent que cal travessar a gual, per arribar a Bastanist
         Veiem Bastanist al fons de la vall. El sol s’ha amagat darrera les parets del Cadí i valorem de fer la tornada pel torrent de Bastanist però des d’aquest punt el veiem glaçat
    Decidim recular pel mateix camí i deixar per un altre dia el Santuari ja que encara està prou lluny, sobretot al fons de la vall i calculem que se’ns faria de nit a la tornada.
   Algun tram del camí és una pista de gel.
      Arribem a Montellà que ja és de nit, els llums de les cases s’encenen tot formant un bonic pessebre.
    Se sent un tractor que s’acosta i de sobte apareixen els tres Reis ben instal•lats al remolc ben guarnit.
      S’hi afegeixen un grup de gent amb torxes per fer el camí fins al poble tot fent una cavalcada que emociona a grans però sobretot als més petits.

   Ha estat un final prou bonic que per sort hem pogut gaudir pel fet d’anar tard i arribar al poble de nit.
De Montellà al Santuari de Bastasnist

diumenge, 28 de desembre del 2014

De Tavertet a Sant Corneli al Collsacabra



   Anem fins a Tavertet amb la intenció de fer una ruta circular que ens portarà fins a Sant Corneli tot passant per l’Avenc, la Rocallarga i la balma del Puig dels Cortils.


   Sortim de Tavertet, al Collsacabra, el poble està situat ben bé al límit de la cinglera,
   Resseguim una bona estona els cingles de l'Avenc, tot contemplant unes vistes espectaculars d'un paisatge mig cobert per la boira.

   Ens aturem a L’Avenc, casal gòtic català del segle XV, actualment casa de turisme rural.
    Seguim per un camí que surt darrera de la casa de l'Avenc i que ens acosta a la Rocallarga.
    La Rocallarga es una roca que sobresurt de la carena sobre l’abisme, està penjada al buit sobre els prats del  Pla Boixer. Al centre de la roca hi ha un vèrtex geodèsic
   és el lloc on es pot contemplar els cims Pirinencs tot obrint-se una panoràmica circular molt amplia.
    Puig de Cortils i la seva balma, impressionant roca que sobre surt de la paret. El camí ara frondós ens acompanya bona part del recorregut. Travessem una fageda, ara despullada, amb uns exemplars espectaculars per la mida.
    Arribem a l’ermita romànica de Sant Corneli del s. XIII però reformada cap el 1717. La capella és petita, d'una sola nau, destaca l'atri que és un comunicador, l'únic que hi ha al Collsacabra.
   A tocar de l'ermita, al seu costat nord, s'hi distingeixen les restes d'un dolmen.


   Acabem l’itinerari al lloc d'on hem sortit, la plaça Major de Tavertet, davant l'església de Sant Cristòfol s.XI. El poble destaca pel seu nucli de cases antigues del s XVII al XVIII i per l'entorn natural que l'envolta de cingles i avencs.

    Ha estat una agradable passejada d'un recorregut senzill però agraït per la quantitat d'indrets interessants que hem vist i el paisatge que l'envolta.

entrades al bloc