A l'entorn de Vallferosa

   Itinerari circular a l'entorn de Vallferosa, una vall situada gairebé al centre geogràfic de Catalunya, a la comarca del Solsonès, travessada per les rieres de Llanera,  Vallferosa i  Comabella. Trobem boscos, masies, conreus en petits camps i pastures.

   Ens dirigim cap al Cementiri dels Nens Xics, tombes antropomòrfiques excavades a la roca, setze tombes medievals juntes, alguna d’elles de petites dimensions.

      Ens aturem a Santa Maria de Sasserra, ermita i actual seu parroquial de Vallferosa des de l'any 1940 ja que es traslladà a aquest indret perquè durant la guerra Civil van cremar la parròquia de Sant Pere.

    Travessem la carretera i anem cap a Clavells, és una gran masia que fou seu del senyor feudal al desaparèixer el castell de Vallferosa.

    No hi ha paraules per descriure la sensació que sentim en veure la torre de Vallferosa. Ens trobem davant d'una obra mestra de la arquitectura militar europea del segle X. de 32 metres d'alçada  És l'única edificació que resta en peu des del primer mil•leni, amb unes dimensions i característiques similars, molt ben conservada i de molta alçada en relació amb els anys i poca base que té.

   Les espitlleres tenien un sistema inèdit, ja que eren molt grans i estaven protegides per unes fustes que s'unien al front en diagonal per poder-se defensar millor.
  Aquestes construccions es van estendre des de la costa fins al país basc, sent precursores dels castells europeus.
   Entrem a dins la torre i pugem fins dalt mitjançant diferents trams d'escales de paret.

   Sota la torre queda dempeus però sense teulada, l'església neoclàssica construïda el 1698 i al seu voltant runes de les edificacions que formaven el poble de Vallferosa.

  De l'antic nucli del poble de Vallferosa només en queden les runes de les cases, dos cementiris, una tomba medieval, restes d'una església romànica i a sobre l'estructura de l'església neoclàssica de Sant Pere

   Del Castell de Vallferosa no en queda ni rastre ja que amb tota probabilitat es va aprofitar la pedra per construir l'església i les cases del poble.

     Travessem la riera de Vallferosa i veiem de lluny el perfil de la torre i les runes que l'envolten que ens acomiaden.

   Arribem a Fustagueres, on trobem una premsa de vi de pedra, un encuny a la roca per fer oli de ginebre, era un ungüent medicinal molt utilitzat abans i un forn d’obra.

   Acabem aquí aquest recorregut per les empremtes que ha deixat la història en aquesta bonica vall i que sobreviuen al pas del temps.

De Manlleu a Roda de Ter seguint el curs del riu

    Passejada de Manlleu fins a Roda de Ter seguint el curs del riu. Contemplem meandres de gran bellesa, vegetació de ribera , ens aturem per descobrir els gins hidràulics i les fàbriques tèxtils del riu característics del Ter mitjà.

    A mitjan segle XIX el curs mitjà del Ter es poblà d'indústries tèxtils que aprofitaven l'energia del riu i Manlleu es convertí en la capital industrial d'Osona i en un dels principals centres cotoners del país

Iniciem el recorregut al passeig del Ter davant del MIT Museu Industrial del Ter i a l'indret on també es troba l'embarcador, fins a arribar a la fàbrica de Can Llanes, la voregem pel darrera.

    Arribem a Sant Miquel de la Guardia que és documentada des de l’any 1012. Està situada sobre un meandre del riu Ter al lloc anomenat La Guàrdia, molt a prop de l’actual nucli residencial del Vicenç de les Masies de Roda.

      Avancem fins arran del barranc, sota veiem la resclosa de can Puntí

    A la dreta el pla de la Devesa amb Manlleu al fons.

    Baixem cap al riu, el trajecte segueix arran del curs de l’aigua, el camí és ombrívol, i s'hi poden observar diferents tipus d'aus.

     El camí s’endinsa al meandre Gelabert. Fins els anys noranta s’hi emplaçava l’abocador municipal de Manlleu Divisem el santuari de Bellmunt

    Tot seguit s'arriba a la resclosa de Malars

...i al camí dels Pous, on es poden veure les restes d'un canal subterrani que alimentava una fàbrica a Roda de Ter

    Poc abans d'arribar a Roda de Ter es veu la desembocadura del riu Gurri a l'altra banda.

    El camí arriba al pont Nou de Roda de Ter.Entrant a la població es passa pel costat de la fàbrica de l'Obra i d'una zona enjardinada al costat del riu.

    Creuem el poble de Roda de Ter fins al pont Vell on retornem de nou cap a Manlleu pel mateix camí.

  Amb una petita variant a la tornada ens aturem a la font dels Enamorats.
    Per acabar a Manlleu fem una passejada fins al centre de la vila. MIT, museu industrial del Ter, ubicat a l’antiga filatura cotonera can Sanglas que data de 1842, narra el procés de filatura de cotó mitjançant una mostra de maquinària i una turbina en funcionament gràcies a la força de l’aigua

    Just davant del museu es pot observar part del canal industrial que en total està format per gairebé dos km plens d’història.

Construït el 1848 aprofitant l’existència de l’antiga sèquia del Molí de Dalt, el canal alimentava set fàbriques i dos molins, a més de ser el punt de trobada de les dones de famílies obreres, ja que també s’hi ubicaven els rentants o safareigs.

    Visitem la Vila de dalt i la Plaça Major, una de les més grans de Catalunya, on acabem aquest recorregut.

Castell de Querol i Courbassil a la Vall de Querol

  Resseguim la Vall de Querol a l’Alta Cerdanya des de la Tor de Querol fins a Portè Pimorent i ens aturem a Courbassil.

  

  La vall de Querol és per la seva ubicació lloc de pas per excel·lència i era una cruïlla, punt de trobada de la cultura catalana amb l'occitana que ha deixat les seves empremtes en cada racó de la vall.

    El poble es distingeix per ser construït sobre un caos de granit. Courbassil en origen Chortvassill prové de Cort que designa un tancat per a bestiar i a vegades una granja o camp i del nom gal-romà Vassilius / Vassalus o vassall o súbdit.

   El Castell de Querol va ser la seu administrativa de tota la vall. Les dues torres probablement daten dels segles XII o XIII, i la resta del perímetre de la fortificació de l'Edat Mitjana tardana.
   El vell edifici ocupava tot el turó. Actualment, només queden dues torres. La torre occidental té tres pisos amb unes parets de 10 metres d’altura, restaurada externament. El segon pis està coronat amb un arc lleugerament arquejat.

   A Courbassil, descobrim també la seva església.de Riutés que pertany al municipi de la Tor de Querol a l’Alta Cerdanya, a l’esquerra del riu d’Aravó, vora la seva confluència amb el riu de Sàlit.

Passejada per la Vall de Planès a l'Alta Cerdanya

  

   Passeig per la vall del Riu de Planès, a l’Alta Cerdanya, en una ascensió lenta i constant fins l’estany de Planès. Al final de la vall trobem el Circ de la Conca amb la Torre d’Eina, el Roc del Boc a l’esquerra i la dreta la carena del Cambra d’Ase

   Sortim de Planès de Dalt, al costat de l’església, enfilem per un camí estret, més amunt hi ha una bifurcació, agafem la variant de l’esquerra,  travessem un camí, el GR 10-36, que prové del poble i porta a la vall de la Riberola. Continuem per pendent pronunciat i ens endinsem a la vall de Planès.

   La vall de Planès és una de les més desconegudes de la Cerdanya, els seus aspres vessants rocallosos,  ens recorden altres contrades del Pirineu central. Aquest recorregut finalitza en l’únic estany situat a la baga cerdana, invisible avui sota la neu..

    Creuem el riu, deixem a la dreta la pista que prové de Sant Pere dels Forcats. Seguim el camí, el riu de Planès davalla proper, a la nostra esquerra l'Orri de Planès. Veiem les traces d'algú que ha fet el camí  seguint el curs del riu ja que el camí ha desaparegut sota el gruix de neu.

    Remuntem el curs del riu fins que s'obre en un ampli prat. A la dreta domina el paisatge el pic del Serrat de les Fonts, que separa la part alta de la vall de Planès i la coma Amagada.

   Els Cambres d'Ase destaquen a la dreta. Estany de Planès. Gran solitud. Paisatge impressionant de gran bellesa.

    De tornada baixem per l'altre camí a la dreta del riu. Arribem a Planés quan els últims raigs de sol, que ens han acompanyat tot el camí, s'acomiaden de nosaltres en una bonica posta en mig dels arbres nus.

D'Alpens al Puig Cornador

Recorregut circular fins a Santa Margarida de Vinyoles, ascensió al Puig Cornador on neixen les rieres del Lluçanès i de Matamosses i tornada per Sant Pere de Serrallonga.

    Les vistes del Lluçanès al sud i de les Lloses i dels cims del Pirineu Oriental al nord són esplèndides.

    Sortim de la masia de Torrats a Alpens  i passem pel costat de la roca de Pena, una curiosa formació de roca amb aspecte de mur, lloc de gran bellesa, possiblement fruit de l’erosió i descomposició natural de la pedra i que probablement donà origen al nom d’Alpens. Deixem a la dreta la font de les Matamosses 

  Arribem a un prat que hi ha al costat de Pujampí, una masia enrunada situada en un lloc privilegiat

Seguim pujant fins arribar al coll Tallat, punt d’encreuament de camins i nexe d’unió amb el Ripollès.

  Anem cap a Santa Margarida de Vinyoles que ja existia el 1208 i sembla que era la primitiva capella del castell de la Guardia de Ripoll. El 1854 s’edifica l’església actual. Seiem a l’esquena del pou i veiem tot el Lluçanès sota nostre. Som al “seient del Rei”

   Tornem enrere fins al Coll Tallat per tal d’enfilar-nos pel dret fins al Puig Cornador 1212m, sota nostra i al sud veiem una gran part del Lluçanès, al fons la carena prelitoral des del Montseny fins a Montserrat, al nord els boscos i camps de les Lloses i al fons el Pirineu on s’aprecia el Taga, el Puigmal..

   Descendim suaument per la carena, coll de les Bruixes que forma la divisòria natural entre el Ripollès i el Lluçanès, el Pirineu corre paral•lel amb nosaltres

  Deixem a l’esquerra la masia de Serrallonga de Dalt

   Ermita de Sant Pere de Serrallonga que fou una parròquia rural esmentada el 938 amb el nom de Vilallonga que pertanyia a Ripoll. Sufragània d’Alpens des del segle XIV, és un petit edifici preromànic amb planta gairebé quadrada.

  Arribem a la masia abandonada de Serrallonga de Baix. En aquest punt ens desviem i baixem primer per entre els camps abandonats de la masia i després per entre el bosc que cada cop es fa més espès fins arribar a la carretera.

 Creiem que no és una bona opció i es millor baixar per la pista ben ampla, fins a trobar un rètol amb un gran mapa del Lluçanès, després cal seguir una estona per la carretera fins a arribar a la masia de Torrats on hem deixat el cotxe, prop d’Alpens.

De Sanavastre a Mossoll i passeig arran del Segre

  Fem un tomb per Sanavastre i ens acostem al riu Segre tot passejant, és un recorregut senyalitzat arran del riu que mena a Santa Maria de Quadres, abans d’arribar-hi però ens dirigim per l’interior fins a Mossoll.

  Sant Iscle i Santa Victòria de Sanavastre és una església romànica del poble de Sanavastre, és protegida com a bé cultural d'interès local. D'una sola nau amb arc de canó i dues capelles laterals de mig punt. No forma absis.

   Al costat dret de l'altar s'hi troba la sagristia. El cor és de fusta i dóna accés al campanar, el qual es troba a la façana oest i és en forma d'espadanya, amb dues obertures de mig punt. A mitja alçada s'obre tanmateix un ull on hi ha esculpides boletes. L'interior està enguixat, excepte un tros repicat. La porta s'obre al costat sud. Consta com a parròquia en l'acta de consagració de la Seu d'Urgell del 839. Fou una de les esglésies més batudes en 1198 pels partidaris del comte de Foix i Arnald de Castellbó, emportant-se tot lo millor.    Santa Maria de Mosoll és una església romànica situada a Mosoll que pertany al municipi de Das a la comarca de la Baixa Cerdanya.

   Surt documentada a l'acta de consagració de la Seu d'Urgell de final del segle X. Va pertànyer al monestir de Sant Martí del Canigó i va patir com tantes altres esglésies de la Cerdanya, el saqueig i incendi per part de les tropes càtares del comte de Foix i el vescomte de Castellbò el 1198.

   A unes excavacions portades a terme l'any 1975 al paviment, va aparèixer ocupant tota la planta, una trentena de sitges ovoides a tocar l'una de l'altra, les seves mesures són aproximadament d'un metre de diàmetre i d'1,50 de profunditat. Segons alguns arqueòlegs, eren sepultures i d'altres opinions els donen com sitges, anteriors a la construcció de l'església.

   A la part exterior no té cap element decoratiu, destaca el campanar de cadireta de dos ulls i amb l'amplada de tota la façana.

   Un frontal d'altar sobre fusta del segle XIII amb diverses escenes representant l'Adoració dels Mags, Maria amb Jesús, la Presentació, l'Anunciació i la Dormició de la Verge , es troba al Museu Nacional d'Art de Catalunya a Barcelona.

Queden restes de pintura mural amb el pantocràtor i apostolat als murs de l'absis.

 

 

A l'altra banda del riu veiem els tossals d'Isòvol i Olopte com destaquen sota el Puigpedrós emblanquinat

Les imatges del barroc de Sant Climent de Talltorta

Ens dirigim a Talltorta a la plana de la Cerdanya per contemplar les pintures de Sant Climent, una joia poc coneguda que aquest estiu havíem pogut veure des de l'entrada ja que una porta de vidre ens ho permetia però sense accedir dins de l’església.

   Fem un tomb pel poble format per quatre cases envoltades de camps. Talltorta es troba a la Plana a 1.060 m d'alçària.  S'hi arriba pel camí que surt d'Escadarcs o bé des de Puigcerdà. Creuem un pont que salva el riu Querol i ens mena a les cases.

   Trobem el portal de l’església tancat, com és molt habitual en totes les ermites romàniques de casa nostra, anem a una de les cases del poble per demanar l’accés, tenim sort, tenen la clau i ens acompanyen amablement, podem entrar i contemplar d’aprop les singulars pintures que cobreixen gairebé totes les parets.

    l'església consta d'una única nau, amb diverses capelles laterals, un absis poligonal i un petit campanar. L'element més destacat és la decoració pictòrica barroca, que data de l'episcopat de Simenó Guinda i Apeztegui, bisbe d'Urgell del 1714 al 1737. Les pintures, d'estil popular barroc, representen diverses escenes de la història bíblica.
   En una intervenció arqueològica es varen localitzar les restes, molt malmeses, d'un edifici romànic preesxistent. Es pot veure el que queda de l'absis romànic a la zona del prebisteri, a través d'una estructura de metall i vidre.
   L'actuació més difícil i lenta va ser la consolidació i restauració de les pintures barroques que cobreixen la majoria dels murs interiors de l'església.

  

     Contemplem un dels millors exemples de pintura religiosa barroca de les nostres comarques, que dóna a l'església de Talltorta un caràcter únic i fa molt recomanable la seva visita.