Aqüeducte Romà a Ansinyà

Al  mig de vinyes que l'envolten i en un racó del món, a la Fenolleda, ens trobem aquest espectacular aqüeducte que ha sobreviscut al pas del temps.

Durant el segle III es construeix un aqüeducte destinat a abastir el poble d’Ansinyà, fent passar un canal sobre el riu Agly dotat d’un pont túnel per a permetre el pas d’animals i persones.

De Aquaducte Roman - Ansignan

*

L’aqüeducte d'Ansinyà està classificat com a monument històric i data del temps romà pel que es refereix a la seva part més antiga, la utilització de maons en l’elaboració de les voltes dels arcs data probablement de mitjans del segle III després de Crist.

L’aqüeducte mesura 170 metres de longitud per 15 metres d’altura en relació al nivell del riu.

Disposa de 29 arcs. dos dels quals franquegen l’Agly. L’amplada de la via de pas és de 2 metres.

*

*

boucle del llac d'Aude

El llac està situat al peu del roc de l'Aude, cim de 2 377 m. d'altitud, és el punt més alt de l'estació dels Angles a prop de l'estany de la Bullosa i la vall de Lladura que forma part del massís del Carlit, entre l'Alta Cerdanya i el Capcir.

De boucle del LLac d'Aude

*
Aquest estany  és el punt del naixement del riu Aude que rep successivament sobre la seva riba esquerra: el Lladure descendent dels llacs de Camporells, la Galba venint de l'estany del Diable, la Bruyante que reuneix les aigües dels llacs del Donezan i el Rebenty.
*
 

Nosaltres vam agafar un trencall, ben indicat, abans d’arribar al pantà de la Bullosa i ens vam enfilar per un camí en mig del bosc, un cop arribats al llac vam continuar, tot passant pel refugi de la Balmetta que hi ha sota els peus del Puig Peric, per deprés travessar la passarel·la de Maurice Marty, un pont de fusta que permet creuar el curs del riu Tet, seguir arrant de la Bullosa, fins arribar al lloc on havíem iniciat el camí.
*

 *

*

capvespre a Eina

Un passeig a Eina, un poble amb un encant especial, al capvespre d'una tarda d'estiu.
*

De capvespre a Eyna

*
El poble d'Eina cresqué al voltant de l'església romànica de Sant Miquel, força reformada avui en dia, i també a les immediateses d'una petita fortalesa senyorial. Actualment, el poble també compta amb una estació d'esquí força concorreguda a l'hivern.
*

*
*

Balada arqueològica a Eyne

Aquesta és una passejada que surt del poble d'Eyna, amb un recorregut circular i que ens porta a veure i contemplar diferents monuments i jaciments del municipi: El Port, Roca Flàvia, Pla de Bac, Dolmen del Molí, Dolmen de la Borda o dels Pasquerets, Dolmen de Lo Pou, Senyal de la Perxa, Menhir del Molí d'Eina.
*

De balada archeólogique a Eyne

*
L'ocupació humana del terme d'Eina data, almenys, d'entre el 2000 i el 1500 aC, moment en què se situen algunes de les construccions megalítiques que hi ha a la zona. Pel municipi sembla que també hi passava la via romana que procedia del coll de la Perxa i es dirigia cap al sud, la qual fou arranjada i modificada en època napoleònica. Part del seu traçat segueix essent visible actualment. Durant l'edat mitjana i en època moderna les fargues potenciaren l'explotació dels jaciments de ferro existents al terme.
*
*
*

*
*

els estanys de Camporells

Camporells és una zona de llacs, situada al nord de les Bulloses i a l'oest de l'estació d'esquí de Formigueres, quan arribem ens trobem als seus peus el Puig Peric, amb els dos cims.

*

De llacs de Camporells

*

Abans d'entrar al poble de Formigueres, agafem un trencant a l'esquerra i seguim la carretereta que porta a l'estació d'esquí. A l'aparcament superior surt una pista forestal que recorre l'estació de Formigueres i ens porta al final del primer telecadira.

*

Un cop allà el camí enfila per un corriol perfectement senyalitzat fins dalt de la Serra de Mauri a 2100m d'alçada, i deixem al darrera nostre els cims de Cambres d’Aze, Puigmal, Canigó....de cop apareix el Puig Peric amb els llacs als seus peus, de fet l'últim tram fins al refugi de Camporells serà de baixada.
La vista sobre la vall d'Espousuille és molt bonica.

*

*

*

la Sèquia de Manresa

La Sèquia és un canal medieval que va ser construït el segle XIV per portar l’aigua del riu Llobregat des de Balsareny fins a Manresa.

Considerada com una de les principals obres d’enginyeria hidràulica de l’època medieval, ja que té un desnivell de tan sols 10 metres en un recorregut de 26 quilòmetres, un fet insòlit si es té en compte els mitjans rudimentaris de l’època en què va ser construït.

De La Sequia de Manresa -1- De Balsareny a l'aqüeducte de Conangle

 

Nosaltres la vam recórrer en tres etapes que ens va permetre gaudir del paisatge i l'entorn en diferents èpoques de l'any.

La primera part a l’hivern, sortint de Balsareny a la Resclosa dels Manresans que és el punt d’inici de la Sèquia, on capta les aigües del riu Llobregat. Es conserva la resclosa originària de forma semiel•liptica i feta amb troncs de fusta, però actualment coberta amb formigó.
Havia plogut força i baixava un bon doll d’aigua, el camí és estret i la sèquia és a prop del riu, fent un passeig entre arbres i horts molt agradable.
*
*

De la Sèquia de Manresa - 2 - de Conangle a la Sala

El segon tram, a la primavera en un esclat de vida i color, vam veure fins i tot una nútria que arran de sèquia explorava el terreny tot cercant el seu cau.
Es van construir mines i una trentena d’aqüeductes que salven els desnivells del terreny per on passa la Sèquia, com el de Conangle, el Vilar o el de Santa Maria.. que són considerats veritables monuments. Malgrat tot, prop de Sallent, l'aquaducte del Vilar es va esquerdar a causa dels retrucs de les mines i ara es troba en estat ruïnós. L'aigua va ser desviada, doncs, per un gran sifó que travessa la vall.

*

*

De La Sèquia de Manresa -3 - De la Sala al Parc de l'Agulla

No es recomanable fer la sèquia a l’estiu sobretot per la calor. En aquest últim tram el paisatge s’eixampla, hi ha pocs arbres i apareixen els grans camps de conreu de cereals, amb molt poc pendent, la sèquia fa moltes esses tot seguint la forma del terreny.
Nosaltres vam estar de sort, ja que va ser un dia núvol i fresc que accentuava el color torrat dels camps de blat a punt de segar.

L'aigua de la sèquia ha trigat unes vint hores a arribar, des de l'inici a Balsareny fins el punt final al Parc de l'Agulla.

*

*

el Tarbassó i els estanys de Rabassoles

Ascensió al pic de Tarbesó (2364 m) comarca occitana del Donasà, a l'Alta Arieja. Aquest cim, de formes suaus pel vessant nord i més abrupte pel sud, s'alça sobre la zona lacustre dels estanys de Rabassoles; malgrat la seva modesta alçada, el fet d'estar separat dels cims més destacats d'aquest sector del Pirineu el converteix en una magnífica talaia.

De coll de Palleres - Tarbasso i llacs

Sortim del coll de Palhèras (2001 m) en direcció sud-oest, seguint els senyals del GR 7B per una pista en suau pendent. El Tarbesó s’alça evident en aquella direcció. Al cap d'una estona abandonem la pista que marxa a mà dreta i el GR que ho fa per l’esquerra (rètol indicador) per seguir per un corriol (senyals grocs) ben fressat que s’enfila fins al llom de la carena, que seguim en direcció al cim. El pendent va augmentant fins que assolim el pic de Tarbesó (2364 m).

Al cim gaudim d’una extensa panoràmica de les muntanyes que ens envolten, la Dent d’Orlu, el Roc Blanc, el Puig Peric, el Carlit..., entre d'altres. Avancem uns metres en direcció sud per poder veure també, als nostres peus, els tres estanys de Rabassoles.

Des del coll anem baixant en direcció nord fins arribar a la pista que hem deixat a l'inici de la caminada, per la qual retornem al punt de partida.
*