dimarts, 19 de gener del 2016

Passejada pel Segre a prop de Talltorta



    Sortim de Talltorta i ens apropem al Segre tot passejant.

   El poble de Talltorta es troba a la plana, a la riba dreta del Segre, en confluència amb el riu Aravó. El nucli està format per diferents masos al voltant de l'església dedicada a Sant Climent, edificada sobre l'antiga església romànica que pertanyia al monestir de Sant Martí del Canigó (s. XII).
    Contemplem un dels millors exemples de pintura religiosa barroca de les nostres comarques, que dóna a l'església de Talltorta un caràcter únic i fa molt recomanable la seva visita.
   Seguim un camí que sovint s’inunda convertint-se en un rierol, de fet estem creuant els clots de Bolvir
    A la plana la vista de l’horitzó és magnífica
      De cop s’acaba el camí i seguim camps a través al costat i després rodejant el moli antic de Bolvir

    Es tracta d'un molí de planta quadrada amb murs paredats i sostre de dues vessants.
      A mitjans de la dècada dels anys 90, els propietaris de l'immoble van realitzar obres de consolidació a l'edifici, reformant totalment la teulada, i relligant les antigues parets existents. L'interior de l'edifici és buit, amb estructures de fusta que aguanten l'estructura d'un primer pis i l' altell.
   Al costat hi ha el nou molí de Bolvir, a la façana encara podem llegir amb lletres grans Neu i Gel, que ens fa pensar que anys enrere devien treure glaç del riu per vendre’l
   En aquest punt davant del Nou Molí, creuem el torrent dels Estanys per un pont fràgil de fabricació casolana però prou sòlid per permetre el nostre pas d’una forma còmoda i prou reeixida
   Al molí nou ens avisen que el camí no porta enlloc, nosaltres però decidim acostar-nos fins al riu Segre que era el nostre objectiu
   El camí s’acaba arran del riu a prop del molí de Ger, a l’altra banda del riu hi ha Soriguerola.
Passegem una estona ran de riu i tornem enrere pel mateix camí amb alguna variant passat el Vell Molí de Bolvir que salva el fet de creuar camps a través i arribem a Talltorta que és d’on hem sortit * * *

dimecres, 30 de desembre del 2015

Un tomb per la riba del Puigbalador



    Tornem al Capcir amb la intenció d‘acostar-nos als llacs de Rabassoles però davant la dificultat de l’aproximació per culpa del glaç en les vies d’accés decidim canviar de plans i fer un tomb pels voltants de Puigbalador que ja coneixem però aquesta vegada farem la volta al llac o pantà.
   La plana del Capcir, constituïda per la capçalera de l'Aude, és l’altiplà més alt dels Països Catalans. Està situada entre 1.400 i 1.700 metres d’altitud i voltada de muntanyes. S'enlaira progressivament a ponent vers les tarteres del Carlit a través d'un seguit d'esglaons i replans d'origen glacial, mentre que a llevant s'interromp sobtadament davant l'escarpament de falla del roc de Madres (2 471 m), partió d'aigües amb el riu  La Tet
    El terme municipal de Puigbalador o Puigbaladó s’extén a l’extrem septentrional de la comarca, al límit amb el Donasà (País de Foix) i el País de Salt (Llenguadoc).
   Puigbalador és un municipi nordcatalà de la comarca del Capcir. El nucli (1.460 m) entre la carretera i el pantà en un petit turó, format per un petit agrupament de cases i l’església parroquial de Sant Joan Baptista. Queden poques restes visibles de l’antic castell de Puigbalador o de Mont-real, que dominava el poble i controlava el pas al País de Foix..
   Sortim del poble de Puigbalador i ens dirigim cap a la presa, a l’altra banda el paisatge canvia ja que la neu s’acumula a les raconades obagues en aquest punt.
   El pantà de Puigbalador va ser construït el 1929 sobre l’aiguabarreig del riu Aude amb la Galba, per regular i alimentar les centrals elèctriques llenguadocianes.
   Les aigües quietes de l’estany avui fan de mirall perfecte que multiplica la bellesa del lloc
   Una destral de sílex i algunes restes de ceràmica neolítica recollida durant una dragat del pantà, són els indicis més antics d’ocupació del Capcir. El castell de Mont-real (Mons Regalis) bastit sobre el Puig Baladós al territori de Riutort pel rei Alfons I vers el 1190, és l’origen d’aquesta població.
Abans d’arribar a Ral trobem un observatori d’aus a la vora de l’estany. Ral és el municipi més petit del Capcir, es troba a la dreta de l’Aude i del pantà de Puigbalador. Comprèn el nucli de Ral (també escrit Real), Odelló i els desapareguts de Querramat i Anglars
    Ral (1.445 m) és el cap del municipi i està format per un agrupament de cases separades de l’església parroquial de Sant Romà. El lloc apareix citat per primer cop el 908 en un document de Carles el Simple en el qual confirmava a l’abadia de Sant Jaume de Jocó la possessió de l’església de Sant Romà de Ral (eccl. S. Romanus de Real).
    El testament del comte Guifré (futur bisbe de Girona) llega al seu fill, Berenguer, la muntanya del Capcir (ipsa montania) amb les “villae” pròximes a l’Aude (flumen Ataze) anomenades Creu (ara Matamala) i Ral (Crucem i Ral)

   Deixem Ral enrere i travessem l’Aude que en aquest punt s’eixampla per entrar al pantà.
   Tornem per l’altra riba i tenim una perspectiva diferent. Ens aturem una estona tot contemplant la imatge de Ral des d’un altre angle
   Travessem una zona pantanosa de mulleres. Han construït una sèrie de ponts de fusta que ens faciliten el pas
   Al final del trajecte la Galba entra per un altre punt al pantà.
   S’acaba el camí i en lloc de seguir per la carretera ho fem per sobre de camps i a prop de la riba del pantà. El darrer tram el fem tot grimpant fins al poble de Puigbalador on acabem el recorregut
   De tornada ens acostem a Odeillo i veiem com el sol es pon darrera del cim de Puigbalador
    Els camps estan coberts d’una fina capa de neu
   Odeillo (1.510 m) al nord del nucli de Ral, abans d’integrar-se en la senyoria de Ral depenia de Sant Miquel de Cuixà. El menhir de Querramat o Queramat molt a prop de Puigbalador, seria un indici d’una ocupació prehistòrica de la zona.
   i al capvespre anem fins Vilanova de Formiguera poble del municipi de Formiguera, a la dreta de l’Aude, entre Matamala i Ral.
   L’antic lloc esmentat ja el 1087 (Villa nova ) a la dreta de l’Aude ha desaparegut i tan sols resta la seva església i actual santuari de la Mare de Déu de Vilanova, patrona del Capcir. És un petit edifici d’una nau dels segle XVIII amb campanar d’espadanya que conserva un bonic retaule barroc i imatge de Maria.
   A prop, a la riba esquerra de l’Aude el bastiment d’un barri nou a pres el nom de barri Vilanova o Cases d’Amunt.
   Ja s'ha fet fosc i el fred és viu, deixem enrere doncs el Capcir fins a la propera ocasió.
*
*

dimarts, 1 de desembre del 2015

3. Delta del Llobregat. El Remolar-Filipines i platja de Viladecans



   Anem al delta del Llobregat de nou, aquesta vegada per descobrir una nova zona – El Remolar- Filipines i platja de Viladecans


     Aquest espai, de 110 hectàrees, està format per l’estany del Remolar, la maresma de les Filipines, la riera de Sant Climent i la platja de Viladecans que constitueixen una de les principals zones humides del Delta del Llobregat on podrem observar gran quantitat d’ocells de tota mena
    Anteriorment formava part d'aquesta zona humida el sector conegut com a Pas de les Vaques, destruït com a conseqüència de les obres d'ampliació de l'aeroport del Prat.

   Aparquem a prop del mirador de la Reguera Salobrosa, una bona panoràmica de la capçalera del braç de la Vidala que segueix paral·lela a la maresma de les Filipines ens porta fins al punt d’informació
   El Braç de la Vidala forma part de l'estany del Remolar, que ja apareix en alguns mapes del segle XIX i que va ser ampliat, entre els anys 50 i 60, mitjançant el buidatge del terreny. Avui dia aquest nou braç es troba del tot naturalitzat, però el seu estat de conservació es ressent de l'entrada d'aigua provinent dels regadius.
    Creuem la Vidala, el principal braç de l’estany del Remolarper anar a la Maresma de les Filipines.
   L'estany del Remolar data del segle XI i era una antiga desembocadura o gola del riu Llobregat.
     Seguim el camí que ens porta a l’aguait de la Maresma, abans d’arribar-hi en una placeta es pot observar segons diuen una de les majors concentracions i diversitat d’orquídies del delta, entre febrer i juny, no cal dir que avui no és el millor moment
     Retornem el camí fins a l’aguait de la bassa dels Pollancres, des d'on observem una gran quantitat d’espècies d’ocells: ànecs, cames llargues, bernats pescaires, martinets blancs, fotges, corbs marins.....
   Seguim la riera de Sant Climent fins al mirador de Cal Francès a la platja protegida del Remolar de Viladecans
   Entre el bosc trobem una torre modernista de Domènec i Montaner amb unes magnífics barbacanes sobre les finestres.
   Arribem a la platja de Viladecans on hi ha un mirador, Cal Francès on observem la zona de dunes naturals. La vegetació de l'espai és formada sobretot per jonqueres, prats humits i salicornars.
  Caminem per la platja amb la intenció de tornar per l’altra banda de la riera però una barrera ens impedeix el pas.
   De tornada ens sorprèn un estol d’aus que probablement emigren tot imitant la forma de les aeronaus o potser és a la inversa, oi?
* *

dissabte, 21 de novembre del 2015

El Taga des de Coll de Jou



    Anem a Sant Martí d’Ogassa al Ripollès amb la intenció de pujar el Taga,
  Quan arribem a Sant Martí no hi ha cap espai per aparcar i decidim buscar un lloc tot pujant per la carretera que mena a Coll de Jou.
    Al final fem el trajecte al revés del que havíem pensat i en lloc de pujar per la Portella d’ Ogassa ho fem pel Coll de Jou.
    Coll de Jou uneix el Puig de Sant Amanç al sud amb el Taga, La seva part superior es troba totalment desforestada i ocupada per prats de pastura, com la serra Cavallera.
  Des de Coll de Jou és el camí més curt i en una forta pujada ens mena en poca estona a dalt del cim.
   El fet d’haver escurçat el trajecte ens permet tenir més temps a dalt del cim per gaudir de les magnífiques vistes
    La seva posició dominant sobre les valls del Freser i del Ter la fa un punt de referència de la comarca. A més, és un mirador excel•lent dels cims del Pirineu des del Puigmal al Canigó.
   La vista és fantàstica, és un bon lloc i val la pena estar una estona, contemplant el paisatge que tenim al voltant. La Vall de Núria i el cim de les Àligues al fons el coll d’Eina.
   Pardines situat en un dels límits de la vall del Segadell.
    El Pedraforca i la serralada del Cadí ens acompanya durant tot el recorregut.
  A l'edat antiga es va establir un poble preindoeuropeu de nom Sorotàptics en grec, Camps d’Urnes en català. Sembla que en aquest idioma, el terme Taga significava roquisser enlairat o muntanya envoltada d’abismes
     La tornada la fem per la mateixa carretera que comunica Ogassa i Ribes de Freser, però en direcció a Ribes, és una carretera molt estreta i obaga que ens regala una simfonia de colors del bosc a la tardor
   Abans d’arribar a Ribes ens aturem a Bruguera que mostra una bella estampa situat al peu del Taga.
* * *

entrades al bloc